Nissan Qashqai DCT, la cirereta del pastís

Si em demanessin un SUV del mercat actual que gairebé tothom conegui, el Nissan Qashqai seria la meva resposta amb tota seguretat. L'actual generació del SUV japonès va sortir a la venda l'any 2013 i des d'aleshores ha liderat el mercat amb mà de ferro, ajudat per l'actualització que va rebre l'any 2017 (i de la qual us deixem la prova en aquest enllaç).

A nivell estètic i d'equipament, entre el model que vam provar l'any 2017 i el que ha tornat a passar per les nostres mans en aquest 2020, no hi ha cap diferència. En canvi, en l'apartat mecànic el Qashqai ha estrenat algunes millores importants. En primer lloc el motor de gasolina turbo ha vist reduïda la seva cilindrada, passant de tenir 1.6 litres a 1.3. Això sí, la potència gairebé no ha canviat i només ha baixat en 3 CV. En segon lloc el canvi automàtic d’aquest model ara és de doble embragatge, que substitueix l’anterior caixa de variador continu.

En qualsevol cas, tot i que els canvis d’aquesta última versió del Qashqai hagin sigut més aviat mecànics que no pas estètics, sempre va bé repassar les virtuts i els defectes del que és un dels totcamins més reeixits del mercat. Un model que es renovarà de cara a l’any 2021 i que no ho tindrà fàcil per repetir els èxits de les generacions anteriors, però que resultarà vital per a la supervivència de Nissan com a fabricant de vehicles.

UN DISSENY TRADICIONAL PERÒ EFECTIU

Com deia al principi d’aquesta prova del Nissan Qashqai DCT, resulta complicat que avui en dia algú no conegui el Nissan Qashqai. Ja sigui perquè en té un o perquè n’ha vist centenars o milers per la carretera, el cert és que el SUV de Nissan s’ha convertit en un model molt popular. I això és degut a una suma de característiques que el fan molt competitiu en tots els àmbits.

Pel que fa a l’estètica, no arrisca en absolut, però no desagrada. A nivell mecànic resulta efectiu i els seus consums no són excessivament elevats. Potser alguns models el superen en habitabilitat o confort, però compleix amb nota. I a més el seu preu és força competitiu. Tot plegat, una suma d’elements que l’han situat ininterrompudament des de fa més d’una dècada al capdamunt de la llista de models més venuts.

Res no ha canviat en aquest model a nivell de disseny, de manera que tot i tenir una longitud de 4,39 metres continua semblant un cotxe més gran del que realment és. La gamma s’estructura al voltant dels acabats Visia, Acenta, N-Connecta, Q-Line i N-Tec, tot i que a nivell estètic trobo que la versió que il·lustra aquest article (Q-Line) equipa una de les combinacions més maques que pot tenir el Qashqai.

El seu frontal llueix la característica graella frontal V-Motion amb detalls cromats, que es combinen amb detalls en color negre i platejat mat. Un color que, per cert, es repeteix als retrovisors, als faldons laterals, a les barres del sostre i al para-xocs posterior. En aquesta versió els fars tenen tecnologia Full LED, els passos de roda estan pintats en el color de la carrosseria i les llandes són de 19 polzades, completant un conjunt força musculós i atractiu que es veu accentuat gràcies al color blau vívid metal·litzat, que té un sobrecost de 750 euros.

EQUIPAMENT COMPLET I INTERIOR FUNCIONAL

No es pot dir que l’habitacle del Nissan Qashqai sigui el més modern del mercat. Per exemple, la instrumentació és analògica i només pot disposar d’una pantalla de 5 polzades ubicada entre les dues esferes del comptaquilòmetres i el tacòmetre, i la pantalla central del sistema d’infoentreteniment és de 7 polzades però no té els gràfics més actualitzats ni la millor ubicació per a la seva consulta. Això sí, si no ens preocupa en excés disposar de la pantalla més gran i les últimes tendències en matèria d’infoentreteniment, el Qashqai és un vehicle que no ha notat en absolut el pas dels anys.

On més es nota aquest fet és en l’equipament, tant el de sèrie com l’opcional. En funció de la versió escollida podrem equipar el cotxe amb sistema de navegació 3D i compatibilitat amb Android Auto i Apple CarPlay, reconeixement per veu, càmera de visió 360º, sensors d’aparcament, llum ambiental, seients amb calefacció i regulació elèctrica, control i limitador de velocitat o sistema Safety Pack, que engloba diversos assistents a la conducció (entre els quals el sistema ProPilot).

I de la mateixa manera que en el model del 2017, l’habitabilitat és molt bona. Els seients davanters són còmodes i la posició de conducció és fàcil de trobar, mentre que a la part posterior l’espai per a cinc ocupants és just però quatre persones hi podran viatjar sense cap tipus de problema.

Això sí, en aquests seients es troben a faltar elements habituals en models actuals, com ara sortides de ventilació o entrades USB. Finalment ens trobem amb el maleter, que amb 430 litres de capacitat es queda un pèl enrere en comparació amb alguns dels seus rivals.

MOTOR D’ORIGEN MERCEDES-BENZ I CANVI DE DOBLE EMBRAGATGE

Abans de l'última actualització mecànica del Nissan Qashqai l’oferta estava formada per dos motors gasolina i dos dièsel. Els gasolina eren l'1.2 DIG-T de 115 CV i l’1.6 DIG-T de 163 CV, mentre que en dièsel es tractava de l'1.5 dCi de 110 CV i l’1.6 dCi de 130 CV. Però amb l'última actualització aquests propulsors van canviar, i en gasolina ara només es pot escollir un bloc d’1.6 litres amb 140 o 160 CV, mentre que en dièsel l’oferta també s’ha vist reduïda a un motor 1.6 amb 115 o 150 CV.

La nostra unitat de proves disposa del motor gasolina més potent, que ara per primer cop pot anar associat al canvi automàtic en la versió de 160 CV. Es tracta d’un propulsor desenvolupat en col·laboració amb Mercedes-Benz i que incorporen models tan diferents entre sí com el Mercedes Classe A o el Dacia Duster. I tot i que, com he dit abans, la potència total es veu reduïda en 3 CV respecte a l’anterior motor més potent, el parell màxim augmenta en 30 Nm i se situa en uns més que suficients 270 Nm (260 per a aquest mateix motor però amb canvi manual).

En general aquesta renovació ha suposat tot un encert, ja que millora l’entrega de potència al mateix temps que redueix lleugerament els consums i les emissions. Més enllà de les dades oficials, a la pràctica en entorns urbans el consum no és especialment baix (es difícil baixar dels 9 litres), però per carretera es pot baixar dels 7 litres si som curosos amb el pedal de l’accelerador. Així, durant la prova del Nissan Qashqai DCT vam registrar un consum mixt d’uns 7,5 litres, una xifra que no és espectacularment baixa però que resulta prou raonable per a un vehicle de 160 CV i 1.390 quilos de pes.

Sigui com sigui, la principal novetat d’aquest motor és que va associat a una caixa de canvis de doble embragatge, que substitueix l’antiga caixa X-Tronic de tipus CVT. En comparació amb un canvi de variador continu, la caixa de doble embragatge ofereix un funcionament més semblant al d’un canvi manual, ja que cadascun dels embragatges s’encarrega d’introduir unes marxes determinades del total de 7 relacions de què disposa aquest model. Per contra, un canvi CVT no disposa de marxes convencionals i ha de simular les relacions per buscar en tot moment circular a les revolucions necessàries per oferir la màxima potència i parell desitjats.

El resultat és un motor més sorollós i que sembla que no acabi mai de canviar de marxa, tot i que alhora té l’avantatge que mai es nota la transició entre marxes que sí es pot percebre en un canvi DCT o manual. Amb tot, el nou sistema de doble embragatge del Nissan Qashqai DCT s’adapta a la perfecció al nostre tipus de conducció i fins i tot respon amb solvència quan circulem per carreteres secundàries que requereixen canviar de marxa amb freqüència. La nota negativa? Que no disposa de lleves darrere del volant, un element que acostumen a equipar els seus rivals.

DINÀMICAMENT EQUILIBRAT

El Nissan Qashqai DCT d’aquesta prova no varia els seus reglatges de suspensió o direcció respecte al model anterior, de forma que el seu comportament és el mateix que el del model que vam provar ara fa uns anys. Això es tradueix en un model que no és especialment àgil en carreteres revirades però que es troba comodíssim a l’hora de circular per autopista, amb una qualitat de rodament elevada i una sonoritat que s’ha vist reduïda respecte al model anterior gràcies al canvi automàtic.

A l’hora d’entrar a la ciutat no tindrem grans inconvenients, tot i que no és el model més adient per moure’s en aquest entorn. Això sí, en aquest àmbit novament ens ajuda el canvi DCT, molt suau i pràctic si hem de circular entre semàfors o fins i tot en embussos. Així doncs, el taló d’Aquil·les d’aquest Qashqai és la conducció off-road. Cal tenir en compte que només la versió amb el motor dièsel de 150 CV pot equipar la tracció total, de manera que tota la resta de versions disposen de tracció davantera. Tot plegat se suma a unes grans llandes de 19 polzades i a l’absència de modes de conducció específics per circular fora de l’asfalt, que donen com a resultat un cotxe que, en el millor dels casos, pot circular per pistes en bon estat.

Sigui com sigui, a nivell dinàmic la paraula que defineix el Nissan Qashqai DCT d’aquesta prova és equilibri. No és el millor en cap terreny, però aprova amb nota en gairebé tots. I això és el que agrada a gairebé tothom que es vol comprar un cotxe.

Conclusió

Tot i que la primera generació del Qashqai va arribar al mercat l’any 2008, el cert és que l’actual model correspon a la segona generació, que va sortir a la venda l’any 2013 i que s’ha mantingut al dia a base d’actualitzacions i renovacions estètiques. L’any 2021 està prevista l’arribada de la tercera generació, però Nissan ha volgut arrodonir l’actual amb la introducció de motors més eficients i d’un canvi automàtic de doble embragatge que millora notablement el comportament de l’anterior canvi X-Tronic de tipus CVT. És evident que el Nissan Qashqai 2021 millorarà en tots els aspectes, però l'última renovació del model actual ha posat la cirereta a un pastís ple d’èxits comercials. Tant és així que fins i tot actualment, set anys després de l’arribada de la segona generació, continua sent líder del seu segment.