Nissan Juke: aspirant amb credencials

Tot i que ja fa uns anys que em dedico al món dels cotxes i que ja pentino algun cabell blanc, he de reconèixer que l'erro sovint. El Juke és un exemple de fins a quin punt m'equivoco: el primer cop que vaig veure el Nissan Juke l'any 2010 o 2011 vaig pensar que els japonesos havien comès un error garrafal: aquell era un cotxe estrany que no podria semblar mai atractiu als compradors i triomfar al mercat, una mena d'aneguet lleig fet a propòsit.

El meu pronòstic no podia estar més equivocat. Deu anys després el Juke de primera generació es va retirar del mercat amb una estètica fresca i diferent i més d'un milió d'unitats venudes a tot el món, i amb una versió esportiva, el Juke Nismo, apareguda l'any 2013 que s'ha convertit en una icona i en tot un cotxe de culte.

Aquest 2020 Nissan ha començat a comercialitzar la segona generació del Juke, un cotxe que em sembla molt més atractiu i ben resolt des del minut zero gràcies a una evolució del llenguatge estètic i estilístic del model original reinventant el concepte i mantenint algunes de les senyes d'identitat que han fet tan popular el vehicle.

A la part davantera central el nou Juke hereta dels seus germans grans X-Trail i Qashqai una gran calandra i sobretot uns grups òptics molt més estilitzats amb tecnologia led que dialoguen amb els icònics llums antiboira circulars situats a sota.

La vista lateral del nou Juke em sembla molt encertada i atrevida, ja que centra tot el disseny a partir d'una nervadura lateral ascendent que empodera els passos de roda posteriors i contrasta amb la caiguda cupè del sostre sobre el maleter integrant-se amb el pilar C o muntant posterior i els nous llums posteriors, més rectangulars i horitzontals que en el model precedent.

La part posterior, per la seva banda, és la que evoluciona més respecte al model original i emfatitza el poder del cotxe amb una caiguda pronunciada del pilar C o muntant posterior sobre el maleter, i la seva línia de cintura elevada casa amb una gran nervadura lateral central que emfatitza el pas de roda posterior i dona una sensació de més impacte i força visual.

Els interiors del nou Juke també són més grans i diàfans que el model actual: a tall d'exemple, el maleter arriba als 422 L, tan sols vuit litres menys que el del Qashqai, o els seients posteriors creixen una mica més i donen cabuda a dos adults sense tocar de genolls amb els seients del davant gràcies a una batalla o distància entre eixos més generosa, ja que creix 10,6 centímetres respecte al model original.

En canvi, tres adults a les places posteriors (o un adult entre dues cadiretes infantils) viatgen amb poca comoditat, ja que l'espai de la plaça central és de tan sols 33 centímetres i, per tant, molt poc practicable.

A més, els materials són de més qualitat i l'apartat tecnològic també incorpora elements com el sistema d'infoentreteniment Nissan Connect, una pantalla tàctil de vuit polzades o un sistema d'àudio opcional signat per Bose amb vuit altaveus.

Encara n'hi ha més, i és que gràcies al seu punt wifi opcional el Juke es podrà actualitzar automàticament per oferir sempre les últimes aplicacions del mercat i mantenir-se actualitzat amb el pas del temps.

Nissan disposa de cinc nivells d'equipament amb aquest Juke anomenats Visia, Acenta, N-Connecta, Tekna i N-Design, i la nostra unitat de prova disposava d'aquest últim equipament, que inclou un sistema de conducció semiautònoma ProPilot que combina el control de velocitat adaptatiu amb el sistema de manteniment de carril, i que ja hem provat en altres models del grup com el Qashqai.

El nivell d'equipament N-Design inclou també unes magnífiques llandes de 19 polzades d'un aspecte molt esportiu i frens de disc en els dos eixos, seients esportius de cuir i diversos elements de l'habitacle entapissats amb Alcantara, cuir o símil de fibra de carboni, cosa que genera una sensació de qualitat realment molt elevada.

Una mecànica discreta en un xassís ben fet

Aquest nou Juke només utilitza de moment dos motors gasolina 1.0 de 117 CV i el 1.5 de 150 CV associats a un canvi manual de sis velocitats o un canvi automàtic DCT de doble embragatge de set relacions (Nissan sembla que s'acomiada del canvi automàtic de tipus CVT). La companyia no ha volgut especificar si n'oferirà versions dièsel o híbrides endollables (PHEV), una opció que sembla possible i raonable. Fins i tot podria ser que el nou Juke Nismo utilitzés un sistema de propulsió híbrid, però encara no es pot assegurar del tot i des de Nissan no volen fer volar coloms.

La nostra unitat de prova utilitzava el motor de gasolina 1.0 associat a un canvi automàtic de set relacions DCT de doble embragatge que no m'ha agradat gens. Els 117 CV del petit propulsor de gasolina d'un litre i tres cilindres és suficient per moure el Juke en entorns urbans i per carretera i autopistes sense cap problema i mantenint els consums més o menys a ratlla (al voltant dels 7 o 8 litres en cicle combinat) però el maridatge entre aquesta nova caixa de canvis i el motor japonès no m'ha semblat a l'alçada de la resta del cotxe.

El canvi DCT de doble embragatge i set relacions que estrena el Juke m'ha semblat lent i massa brusc, i obliga a reduir dues o tres marxes amb les lleves integrades al volant (no hi ha possibilitat de gestionar el canvi de manera seqüencial mitjançant la palanca) i trepitjar l'accelerador a fons per obtenir un extra de potència a l'hora de fer un avançament a un ciclista o a un camió en una carretera o per incorporar-nos amb ritme a una autopista o autovia.

En aquest sentit, fins i tot prefereixo el criticat canvi de tipus CVT que Nissan i altres marques japoneses fan servir en el mercat europeu, tot i que no acabi de ser el sistema favorit al Vell Continent. Sí, el canvi CVT era poc àgil i a vegades fa la sensació que les marxes rellisquin, però no era gaire més lent que el nou DCT i sobretot era molt menys brusc que el seu successor. Acabant aquest apartat, us recomano que opteu per un canvi de tipus manual per combinar-lo amb el petit motor 1.0 de Nissan.

Però si el canvi automàtic del Juke no m'acaba de fer el pes, també he de reconèixer que Nissan ha fet un molt bon treball a l'hora de posar a punt les suspensions i la direcció del cotxe, ja que el Juke mostra un molt bon equilibri entre confort i rigidesa torsional en els revolts i la direcció és molt precisa i comunicativa, i ens permet una connexió gairebé total entre el que passa entre el volant i l'asfalt en tot moment.

Tot i que el conductor té l'opció d'escollir entre tres modes de conducció anomenats Eco, Standard o Sport que modifiquen el comportament del cotxe i el consum de carburant, el Juke no tindrà versions de tracció integral, ja que la seva plataforma modular, anomenada CMF-B i que ja utilitzen els Renault Captur i Clio, no està preparada per encabir-hi versions de tracció integral.

Un cop al volant, val a dir que el nou Juke es mostra molt versàtil i polivalent en ús urbà, gràcies a unes mides compactes i les diverses ajudes, càmeres i sensors per aparcar o maniobrar en espais petits. També es nota prou còmode en autopistes, autovies i carreteres ràpides, cosa que permet desplaçaments llargs amb un confort elevat, però quan arribem a un tram de carretera de muntanya el Juke no està a l'alçada del que promet la seva imatge esportiva i juvenil.

Ja sé que no és un Nismo ni un model esportiu, però crec que el bastidor del nou Juke i la seva posada a punt està molt per sobre del que permet explorar el seu canvi automàtic de doble embragatge. Ara bé, també és cert que el dinamisme i l'agilitat en trams de revolts revirats és un aspecte secundari i que molts dels potencials compradors del Juke no tenen cap mena d'intenció d'explorar el potencial esportiu i dinàmic del seu cotxe.

Amb tot, aquest Juke és un autèntic sleeper, és a dir, un model amb una molt bona base susceptible de millorar –en aquest cas, millorar molt– el potencial dinàmic amb algunes modificacions en les suspensions i sobretot en la mecànica per obtenir una màquina molt seriosa capaç de posar en dubte la superioritat d'alguns models molt més cars i amb llinatge esportiu. Veurem si finalment Nissan ens sorprèn amb una versió Nismo del Juke seguint els passos de la primera generació, ja que el potencial tècnic hi és.

Conclusió

En definitiva, el nou Juke és un cotxe més madur i que ha crescut en tots els aspectes respecte al model original, combinant tecnologia puntera, més sistemes de seguretat, una imatge renovada i fresca i materials de qualitat en una fórmula d'èxit amb molts arguments per convertir-se en el nou referent del segment SUV-B (és a dir, dels totcamins urbans).

Preus

El nou Juke és una mica més car que el seu predecessor, i la seva forquilla de preus es mou entre els 21.400 euros que costa el Juke Acenta bàsic fins als 26.500 euros que Nissan demana pel Juke N-Design amb caixa de canvis automàtica DCT7 que hem provat i que en el cas de la nostra unitat de prova encara s'encareix fins als 29.500 euros després d'afegir el paquet Technology (1.300 €) que inclou el sistema semiautònom ProPilot, la càmera de visió zenital de 360 graus o l'alerta de trànsit creuat quan maniobrem marxa enrere, la pintura metal·litzada (550 €), el navegador (300 €) i el sistema Bose de vuit altaveus (600 €).