Mitsubishi Eclipse Cross: un altre tipus de SUV és possible

Fa molts anys que al mercat de l’automòbil va aparèixer la categoria del SUV, un segment que any rere any ha anat guanyant protagonisme fins a protagonitzar tots els llistats de models més venuts. Avui en dia pràcticament tots els fabricants disposen d’un o més tot camins al seu catàleg, però malgrat compartir segment encara hi podem trobar diferències significatives.

El Mitsubishi Eclipse Cross d’aquesta prova n’és un bon exemple. Es tracta d’un model que comparteix el mateix posicionament al mercat que un Seat Ateca o un Peugeot 3008, però que té uns orígens i una concepció diferent. M’explico: la majoria de marques generalistes disposen de models compactes a la seva gamma, i prenent-los com a base desenvolupen un SUV. Però Mitsubishi no té cap compacte al seu catàleg, i només disposa de SUV o tot terrenys (exceptuant el cas del petit utilitari Space Star).

Al final tot plegat es tradueix en un SUV del segment C diferent de la resta. Perquè mentre que la majoria de les opcions del mercat són vehicles compactes que han evolucionat cap a tot camins, el Mitsubishi és pràcticament un tot terreny que ha perdut aptituds off-road i ha augmentat el seu confort per tal de poder ser considerat com a SUV. Així doncs, en aquesta prova del Mitsubishi Eclipse Cross mirarem d’esbrinar si aquest tipus de tot camins té més sentit que els models més generalistes del mercat.

DISSENY EXTERIOR

La unitat de proves que ens ocupa no correspon a un Mitsubishi Eclipse Cross normal, sinó a la versió Black Edition. Les diferències respecte la versió normal del SUV japonès se centren en els colors disponibles per a la carrosseria i en alguns detalls estètics, com ara la graella davantera, els retrovisors, les llandes i les motllures protectores pintades en color negre.

Però en línies generals el disseny és el mateix que el de qualsevol altre Eclipse Cross, de manera que estem davant d’un tot camí amb estètica SUV i estil cupè, una barreja de segments molt habitual darrerament. L’estil de disseny “Dynamic Shield” de la marca japonesa es caracteritza per lluir unes motllures cromades amb angles molt marcats i uns grups òptics dividits en dos nivells que aporten una marcada personalitat. Curiosament la resta del frontal contrasta amb aquest disseny més estrident, ja que la graella davantera té una mida força continguda i la matrícula és més petita de l’habitual.

La vista lateral deixa clar que estem davant d’un SUV compacte. La seva longitud és de 4,40 metres, però el cert és que el cotxe sembla més petit del que realment és. El més destacable del seu perfil són les llandes de 19 polzades i una línia de cintura ascendent molt marcada, així com les formes anguloses molt pronunciades al marc de les finestres o la part posterior, especialment als pilots.

I és precisament aquesta part posterior la que més es diferencia de la resta de la gamma Mitsubishi. Realment la seva vista davantera no canvia excessivament respecte un ASX o fins i tot un Outlander, però per darrera sí que innova i incorpora un estil completament diferent. Aquí el vidre posterior està dividit en dues parts i separat per una mena d’aleró que simula una connexió entre els dos pilots, un element de disseny molt de moda.

Sens dubte estem davant d’un disseny amb molta personalitat, que pot agradar més o menys però que resulta inconfusible. La part inferior del para-xocs també resulta destacable, ja que no ha volgut jugar al típic joc de simular les sortides d’escapament i en el seu lloc ha situat dues motllures en color negre brillant i les llums antiboira.

DISSENY INTERIOR

Els 4x4 acostumen a ser models concebuts per a resistir condicions extremes, de manera que al seu interior es percep una sensació de robustesa més que no pas de qualitat. Per aquest motiu els habitacles dels SUV que deriven d’un compacte acostumen a oferir una major sensació de qualitat que no pas la dels tot camins fabricats per marques amb una llarga tradició en el món 4x4, com és el cas del Mitsubishi Eclipse Cross d’aquesta prova.

Sigui com sigui, l’interior del model que avui ens ocupa es percep ben construït i presenta bons materials i ajustos, però ni disposa de la mateixa sensació de qualitat d’altres marques ni es mostra tan avançat en matèria d’infoentreteniment. Això sí, la versió Black Edition incorpora uns pedals d’alumini que aporten un toc esportiu molt interessant.

Com és habitual en els models japonesos l’equipament és molt complet però està molt tancat, sense oferir gairebé la possibilitat d’equipar elements opcionals. Això es tradueix en un vehicle que disposa de Head-Up Display, seients de pell calefactables o un equip de so signat per Rockford Fosgate, però que no pot equipar instrumentació digital o una pantalla central gran, ja que la de sèrie és de 7 polzades.

En línies generals tot està ben ordenat i només desllueix lleugerament el conjunt l’ús del material negre piano, que s’embruta amb molta facilitat. Bé, i també el fet que el sistema multimèdia no estigui gaire actualitzat. Ja no només per la mida de la pantalla o per la resposta del sistema tàctil, sinó perquè el conjunt no es veu tan modern com el d’altres models similars.

Abans de passar a comentar l’espai disponible destacaré un aspecte positiu i un de negatiu. El positiu és que, malgrat no disposar de navegador, ofereix connectivitat completa amb Android Auto i Apple CarPlay. El negatiu és que la pantalla també es pot dirigir des d’un comandament tàctil situat al costat de la palanca de canvis, però la seva resposta no és gaire precisa.

HABITABILITAT

L’accés tant a les places davanteres com a les posteriors del Mitsubishi Eclipse Cross és fantàstic, i a més els seients resulten molt còmodes. No ofereixen una gran subjecció lateral, però tampoc resulta problemàtic perquè aquest cotxe no té pretensions esportives. Això sí, la posició de conducció és elevada i l’espai disponible és bo.

Es podria pensar que a la segona fila de seients la forma cupè del sostre redueix l’espai disponible per al cap, però el cert és que no representa un problema real. Potser models com l’ASX o l’Outlander ofereixen més espai, però la caiguda del sostre es produeix a partir del vidre posterior, de manera que no penalitza excessivament l’habitabilitat.

El Mitsubishi Eclipse Cross resulta un vehicle fantàstic per a realitzar un viatge amb quatre passatgers, però un cinquè haurà de patir una plaça central poc còmoda degut a un respatller dur i poc pràctica degut a la presència del túnel de transmissió. En qualsevol cas, els seients es poden desplaçar longitudinalment per millorar la capacitat del maleter.

I parlant del maleter, la seva capacitat varia entre els 378 i els 485 litres, una xifra que se situa en la mitjana del segment. Les seves formes són molt aprofitables i els seients es poden abatre per obtenir una capacitat total del 1.122 litres.

MOTORS

Actualment la gamma del Mitsubishi Eclipse Cross només disposa d’un únic motor de gasolina, que evidentment és el que hem tingut l’ocasió de provar. Es tracta d’un propulsor turbo de quatre cilindres i 1.5 litres que és capaç d’erogar un total de 163 CV a 5.500 revolucions i un parell motor de 250 Nm a 2.400.

Actualment Mitsubishi està treballant en una important actualització de l’Eclipse Cross, que no només afectarà el disseny exterior i el sistema d’infoentreteniment sinó que afegirà un nou motor híbrid endollable. Es preveu que arribi aquest mateix any, i segons ha anunciat la pròpia marca combinarà un motor atmosfèric de gasolina de 2.4 litres i 98 CV amb dos propulsors elèctrics de 82 i 95 CV. En total serà capaç de generar una potència màxima combinada de 188 CV i oferirà una autonomia en mode elèctric de 45 quilòmetres.

Així doncs, mentre no arribi aquest model l’únic motor que podem escollir és el gasolina turbo d’aquesta prova. El que sí podrem escollir és el nivell d’equipament, ja que la gamma s’estructura en les versions Challenge, Spirit, Motion, Kaiteki i Black Edition.

En línies generals el que més sorprèn d’aquest motor és la seva suavitat a l’hora d’entregar la potència. Aconsegueix que el cotxe guanyi velocitat amb molta rapidesa però sense que el conductor gairebé ho noti, en bona mesura gràcies a la presència d’un canvi automàtic de tipus CVT amb 8 relacions amb un funcionament molt lineal.

El problema d’aquest tipus de motors acostuma a ser el consum, i en el cas del Mitsubishi Eclipse Cross d’aquesta prova ha tornat a quedar demostrat. Estem davant d’un SUV de més de 1.600 kg de pes que, malgrat enviar la força a les rodes davanteres en tot moment, és capaç de repartir el parell quan és necessari. Tot plegat augmenta la resistència i el consum, que fins i tot en la pròpia xifra d’homologació és elevat.

Segons el cicle WLTP l’Eclipse Cross registra un consum de 8,7 litres, però a la pràctica és fàcil situar-se en xifres properes als 10 litres. Circulant per autopista a velocitats legals es pot baixar dels 8, però a la mínima que entrem en ciutat o practiquem una conducció més dinàmica podem arribar a veure xifres d’uns 13 litres, que evidentment és un registre excessiu per a un vehicle generalista. 

DINAMISME

El funcionament suau del motor es tradueix també en un funcionament suau del cotxe en general. De fet, no es nota tant la potència del cotxe en base a l’acceleració –completa el 0 a 100 km/h en més de 10 segons-, sinó en base a la força de què disposem en tot moment. Novament, una característica molt habitual dels tot terrenys i poc dels vehicles compactes, de manera que torna a quedar demostrat que Mitsubishi ha fet un totterreny i li ha tret capacitats off-road, i no a l’inrevés.

I ja que parlem de totterrenys, normalment en aquest tipus de vehicles la posició de conducció és molt elevada i acostumen a oferir un elevat confort de marxa, però alhora aquesta comoditat es tradueix en un comportament esportiu pràcticament nul. Doncs curiosament (o potser no tant) l’Eclipse Cross és exactament així; conduir-lo és gairebé com viatjar sobre una catifa voladora gràcies a una suspensió còmode i tova que ho filtra tot, però a la mínima que arriben els revolts la carrosseria acusa uns balancejos importants.

Sigui com sigui no arriba a mostrar un comportament insegur, però senzillament no se sent còmode en aquest terreny. És a dir, que prefereix devorar quilòmetres per l’autopista o aventurar-se fora de l’asfalt, però si pot prefereix evitar les carreteres secundàries.

I aprofitant que he parlat del comportament fora de l’asfalt, val a dir que no estem davant d’un autèntic totterreny però sí d’un model amb tracció total variable, modes de conducció específics per a circular per superfícies lliscants o innivades i unes cotes que el converteixen en un dels SUV més pràctics en conducció off-road.

CONCLUSIÓ

El Mitsubishi Eclipse Cross només té dos problemes: el seu sistema d’infoentreteniment està antiquat i el seu consum és molt elevat. Més enllà d’això, és un dels tot camins més interessants del mercat perquè combina una gran comoditat al volant amb unes més que dignes prestacions fora de l’asfalt. A més, el seu equipament és molt complet i té una bona habitabilitat. Aquesta versió té un preu de més de 31.000 euros, però el model d’accés arrenca en uns 21.000. Un preu molt competitiu per a un vehicle que demostra que un altre tipus de SUV és possible.