Els llibres d'història diuen que la primera cursa automobilística de la qual tenim constància va ser la París-Rouen del 1894. Pocs mesos després, al passeig de Sant Joan de Barcelona s'hi va fer un concurs en el qual l'automobilista capaç de fer més voltes en menys temps guanyava com a premi un dinar en un restaurant de la Rabassada.
El 28 de maig del 1908 es va fer al Circuit del Baix Penedès la primera edició de la Copa Catalunya. Però, en realitat, la primera cursa de cotxes que es va fer aquí, tal com les entenem avui, va ser la prova del Quilòmetre Llançat que es va fer a la Gran Via de Barcelona, al tram que va des del carrer Entença fins a Muntaner.
Els pioners de la competició automobilística van fer les beceroles, per tant, a carreteres obertes, o als carrers i parcs de les ciutats, uns escenaris ben diferents dels de l'actualitat.
El primer Gran Premi d'Espanya, que va guanyar Carlos de Salamanca amb un Rolls Royce!, es va disputar el 1913 en un recorregut que travessava el port de Guadarrama, a Madrid. El segon, deu anys més tard, va ser a Catalunya amb l'estrena de l'Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes (Barcelona).
El 28 d'octubre del 1923 el rei Alfonso XIII i Miguel Primo de Rivera van assistir a la inauguració d'aquesta pista, i a la victòria d'Alberto Divo amb un Sumbeam amb què va marcar una espectacular mitjana de 143 quilòmetres per hora. Abans d'aquest circuit, a Europa només hi havia dues instal·lacions permanents que acollissin curses del motor: el circuit de Brooklands, a Anglaterra, i l'anell peraltat de Monza, a Itàlia.
El traçat català, situat en una finca de 50 hectàrees, va néixer a partir d'una idea de Federico Fric Armangué, pilot del RACC i de la Penya Rhin que també era el fabricant dels autocicles David. Francesc Armengol, un empresari sabadellenc dedicat al tèxtil, va fer possible la iniciativa, que es va materialitzar en la construcció d'aquest autòdrom. Les obres, dirigides per l'arquitecte Jaume Mestres, van durar gairebé un any, i van costar quatre milions de pessetes. Tota una fortuna per a l'època.
L'autòdrom és un oval de dos quilòmetres, construït sobre planxes de ciment, amb una amplada de vint metres, i uns revolts amb una inclinació que va dels 60 als 90 graus. Tot i la degradació a causa dels anys, aquesta infraestructura encara existeix, això sí: força malmesa. La tribuna original, així com un palau del segle XVIII que hi ha a l'interior -la Torre del Clot dels Frares-, ha resistit el pas del temps.
Aquella cursa va comptar amb la participació de les grans figures del moment, com Tazio Nuvolari, que ja havia estat abans a les proves organitzades per la Penya Rhin. El pilot italià -que tenia una gran semblança amb Charles Chaplin- va voler impressionar la filla dels amos de l'hotel on va fer estada, i dies abans del Gran Premi la noia li va clavar una bufetada després que Nuvolari l'espantés portant-la amb el seu cotxe a tota pastilla pels revolts de Terramar.
L'esdeveniment va despertar força expectació. Però els organitzadors van fer fallida econòmica, a causa de l'elevat cost de les obres. Per mirar de cobrar els deutes, l'empresa constructora va embargar la recaptació de la taquilla, i els pilots no van cobrar els premis que els havien assegurat. La Federació Internacional d'Automobilisme va prohibir la celebració de curses internacionals en aquella pista.
Tot i això, un aristòcrata austríac, Edgar de Morawitz, va comprar el circuit l'any 1932, i fins al 1956 encara s'hi van fer algunes competicions, fins que l'autòdrom va tancar definitivament.
El circuit oval va quedar abandonat, i el protagonisme que havien tingut els cotxes i les motos el van heretar unes granges i unes explotacions agrícoles que durant anys van funcionar a la finca.
Ara Terramar vol reviure aquella època esplendorosa del passat.
240 milions d'euros per un parc del motor a Terramar
La societat Vip Terramar, l'actual propietària de l'autòdrom, vol crear un parc temàtic del motor que pretenen inaugurar a finals del 2016.
Perquè sigui possible, el tercer trimestre d'aquest any haurien de començar unes obres que no tenen per objecte la creació d'un circuit per fer-hi curses, sinó uns espais complementaris al recinte històric. Terramar no busca competir amb Montmeló, Castellolí o Calafat.
El projecte, de caràcter privat, preveu la restauració de l'oval original; la construcció d'una pista de kàrting; la recuperació de la tribuna original; la creació d'una zona lúdica i comercial, que inclouria un museu del motor; l'explotació d'un parc d'atraccions tecnològic, i, finalment, l'edificació d'un club social, així com diversos habitatges de luxe situats en quatre edificacions de formes molt originals, segons el concepte inicial, envoltats de grans zones enjardinades.
La pretensió dels promotors és oferir també serveis de pupil·latge i manteniment per a tota mena de vehicles i, finalment, la construcció d'un hotel situat a la part exterior de l'oval peraltat.
Sobre el paper, apassionant. El temps dirà si aquest projecte arriba a anar més enllà del que per ara és una fase virtual.