El cas del Santa Fe és un altre dels exemples paradigmàtics de l’evolució de Hyundai i del segment SUV. Fa dues dècades, l’any 2000, Hyundai presentava la primera generació del Santa Fe. Un vehicle a mig camí entre l’enorme monovolum Trajet i el 4x4 Terracan, però no ben bé un SUV com els que coneixem actualment, ja que en aquella època aquesta categoria no estava tan de moda.

Amb el pas dels anys es van produir dos fenòmens de manera simultània que han arribat fins a l’actualitat. D’una banda, el mercat ha anat substituint els models totterreny per totcamí, i el Santa Fe no ha sigut una excepció. La segona generació (que va arribar al mercat l’any 2006) ja deixava entreveure aquest canvi de concepte, però tant la generació del 2012 com l’actual, que es va presentar l’any 2018, van acabar de confirmar aquesta tendència.

D’altra banda, el segon fenomen que s’ha produït al llarg d’aquestes dues dècades ha sigut la gran –fins i tot m’atreviria a dir enorme– evolució dels vehicles de la marca Hyundai. El fabricant coreà ha passat de ser una marca generalista senzilla que es trobava per sota de la seva competència a enfrontar-se de tu a tu amb els seus rivals més directes. I el que resulta encara més interessant... En molts cops superant-los en equipament, qualitat de fabricació, eficiència, preu i, fins i tot, estètica.

Com deia, el Hyundai Santa Fe d’aquesta prova és un bon exemple d’això que acabo de comentar. Respecte al model original del 2001 s’ha convertit en un autèntic SUV i ha guanyat en qualitat, espai interior i disseny, però també ho ha fet en preu. Això sí, com tot seguit veurem, és complicat trobar al mercat un SUV amb millor habitabilitat i qualitat per un preu inferior als 30.000 euros que aquest model té com a tarifa bàsica, sempre que apliquem els descomptes que ofereix la marca.

ESTÈTICA EXTERIOR

A diferència del que passava en les anteriors generacions del Santa Fe, el model actual només està disponible al nostre mercat amb una configuració de 7 places. I ¿en què es tradueix això pel que fa al disseny exterior? Doncs que el Santa Fe ha crescut notablement, i amb una longitud de 4,77 metres exteriorment es veu com un cotxe molt gran. Però respecte el model anterior ara també es veu molt més atractiu, ja que el seu disseny ha guanyat en personalitat.

Al frontal la marca ha volgut imitar els trets estètics tan característics i exitosos del Kona, de manera que els fars estan dividits en dos nivells: el superior molt estilitzat i l’inferior molt més gran. Els primers disposen d’il·luminació diürna led i estan connectats entre si amb una atractiva tira cromada, situada just per sobre d’una prominent graella frontal amb unes formes molt anguloses.

Per la seva banda, els segons tenen una forma pentagonal irregular, integren el conjunt principal de llums i en certa mesura recorden els d’alguns models de Mitsubishi. A la part inferior del para-xocs hi ha una entrada d’aire, les petites llums antiboira i un element plàstic que fa l’efecte de difusor davanter. Tot plegat, un conjunt amb molta presència i que denota una sensació de fortalesa, que li va com l'anell al dit a un model d’aquest tipus.

La vista lateral és la que menys pot amagar l’augment de longitud que abans mencionava, però la marca ha sabut contrarestar-ho amb tota una sèrie de línies de tensió a la carrosseria i uns passos de roda que no són completament rodons.

De fet, els nervis que recorren tot el lateral de forma horitzontal i els que es troben a la part inferior de les portes fan que el Santa Fe es vegi com un cotxe musculós, però no desproporcionat, a la qual cosa també contribueixen les llandes de 18” de la nostra unitat de proves o els protectors inferiors dels para-xocs i els faldons en plàstic negre, elements típics dels SUV.

I, finalment, a la part posterior és on menys canvis es produeixen respecte a l’anterior generació, però malgrat tot trobem algunes diferències. El grup lumínic segueix el mateix patró que al frontal, i està dividit en dues parts.

Els fars superiors tenen una atractiva forma interior i tecnologia led, mentre que els inferiors integren els intermitents i les llums de marxa enrere. Altres elements destacables en aquest apartat són l’atractiu aleró superior, el difusor en color antracita i la doble sortida d’escapament, totalment real.

ESTÈTICA INTERIOR

L’anterior generació del Santa Fe tenia un interior amb molt bona presència, però el nou model no només millora en aquest aspecte, sinó que fa un enorme salt cap endavant pel que fa a qualitat. Els materials de l’habitacle són dignes de marques de posicionament superior al mercat, el tacte de tots els botons és excel·lent i es nota que la marca s’ha esforçat en aconseguir que seure al volant del Santa Fe sigui sinònim de seure en un cotxe gairebé premium.

Pel que fa al disseny i la distribució dels elements del quadre de comandaments, destaca especialment la pantalla central de 8 polzades, que s’adapta a l’estil de la resta de models de la marca i està situada en una posició superior que ens evita desviar en excés la mirada de la carretera. Els dissenyadors de la marca han volgut aportar certa simetria a l’interior, fet que s'evidencia amb la línia de disseny que recorre les portes horitzontalment i que s’allarga per tot el quadre de comandaments, per acabar confluint a la citada pantalla central.

La instrumentació del Santa Fe barreja la tecnologia analògica amb la digital, ja que a la part central trobem un monitor de 7 polzades amb funcions com el velocímetre o els diversos menús de l’ordinador de bord, mentre que als dos laterals s’ubiquen les tradicionals agulles que ens indiquen les revolucions del motor, la temperatura de l’aigua i el nivell de la gasolina.

Per sobre d’aquesta instrumentació el Santa Fe ofereix un pràctic visor Head-Up Display, que se suma a l’enorme dotació d’equipament de què disposa en la versió Style, la més equipada del catàleg. Els elements més destacables d’aquest acabat són el sostre solar panoràmic practicable, la il·luminació Full Led, el volant calefactable, l’entapissat de cuir amb seients davanters i posteriors amb calefacció, l’equip de so prèmium signat per Krell amb 8 altaveus, el navegador integrat amb connectivitat amb Android Auto i Apple CarPlay, la càmera de visió 360º, el carregador sense fils, les llums llargues automàtiques o un llistat gairebé infinit de sistemes de seguretat.

En aquest apartat en destaca especialment, a més dels habituals sistemes d’alerta de canvi de carril, d’angle mort, de trànsit creuat, la frenada d’emergència o l’avís d’ocupació de les places posteriors quan baixem del vehicle, un element realment pràctic: el Santa Fe ens mostra a la pantalla de 7” situada en la instrumentació una imatge provinent dels retrovisors laterals cada cop que posen un intermitent, de manera que a l’hora de fer canvis de direcció disposem de la imatge que ens facilita el mateix retrovisor físic i la pantalla de la instrumentació.

HABITABILITAT: UN COTXE AMB 7 PLACES REALS

Seure a les places davanteres del Santa Fe és una magnífica experiència, perquè a més de disposar de calefacció i ventilació, són molt còmodes i tenen el grau de duresa just per fer trajectes llargs. A les places posteriors aquesta experiència encara pot millorar, ja que l’accés és molt bo, l’espai disponible molt més que suficient i a més els passatgers poden gaudir de sortides d’aire, dues preses USB i un endoll convencional de 220V.

No hem de patir per tocar amb el cap al sostre –ni tan sols amb el hàndicap de disposar del sostre solar–, i tampoc no hem de patir per tocar amb els genolls els seients davanters. Això sí, tot i que l’espai per a les cames de la plaça central és bo, el respatller és més dur que el de la resta de seients. Sigui com sigui, les tres places posteriors es poden ocupar sense tenir problemes d’espai.

Com he comentat abans, un dels elements característics del Santa Fe és que disposa de 7 places totalment de sèrie. Però, a més, la filera central es pot desplaçar longitudinalment en 30 centímetres, la qual cosa facilita que l’habitabilitat a les dues places més endarrerides pugui ser acceptable fins i tot per a adults, a diferència del que ens trobem habitualment en aquest tipus de seients. L’accés a la sisena i setena plaça no resulta gaire còmode, però en aquest sentit no trobarem cap model que pugui millorar aquest aspecte, perquè per aconseguir-ho caldria disposar de tres portes a cada lateral.

Mitjançant un botó podem moure els seients centrals per facilitar-nos l’accés, i un cop asseguts el que es percep és una lògica sensació de menys espai que a les places centrals, però una habitabilitat més treballada que la d’alguns dels seus rivals directes. No es viatja especialment incòmode, i a més els enginyers de Hyundai hi han incorporat un pràctic sistema d’aire condicionat per a les dues places supletòries.

Però, com és evident, aquesta disposició dels seients té una conseqüència directa en el maleter. Amb les 7 places operatives la capacitat es veu reduïda a tan sols 130 litres, mentre que amb una configuració de 5 places augmenta fins als 547 litres. Quin és el problema? Que en altres mercats, on es podrà escollir només amb 5 places, aquesta capacitat és de 625 litres, molt més homologable a la dels seus competidors més directes. Sigui com sigui, les formes són força aprofitables i l’apertura de la porta és elèctrica. Això sí, no podrem equipar la roda de recanvi ni tan sols de mida reduïda.

MOTOR

La gamma del Hyundai Santa Fe disposa de diverses opcions a l’hora d’escollir propulsor, canvi i tracció. En gasolina només està disponible amb el motor de 2,4 litres i 184 CV, associat al canvi automàtic de sis velocitats i la tracció total. Per contra, en dièsel es pot escollir amb dues opcions: d’una banda, amb el bloc 2.0 CRDI de 150 CV lligat sempre al canvi manual de sis velocitats i la tracció davantera, i d’altra amb un motor 2.2 CRDi de 200 CV que en aquest cas disposa de tracció total i un canvi automàtic de vuit velocitats, però que també està disponible amb tracció davantera i canvi manual de sis relacions.

Amb la configuració més avantatjosa el Santa Fe té un pes molt proper als 2.000 kg, però no per això trobarem a faltar potència o parell. I és que amb 200 CV a 3.800 revolucions i 440 Nm a tan sols 1.750, el motor 2.2 CRDi es mostra molt ple en tota la franja de revolucions i té un funcionament molt lineal però alhora contundent. A més, la combinació amb la renovada caixa de canvis automàtica de 8 velocitats fa que la suavitat del conjunt sigui excel·lent, i si tot plegat ho sumem a una magnífica insonorització de l’habitacle, s’aconsegueix que qualsevol viatge sigui realment plaent.

Els consums homologats per aquest motor es situen en tan sols 6,1 litres, però el cert és que aquesta xifra resulta molt poc creïble amb tan sols fer una ullada a les dimensions del cotxe. En un ús normal i a velocitats legals, el consum combinat s’ha situat en uns 8 litres, la qual cosa no em sembla una xifra desorbitada si tenim en compte que ens trobem davant d’un vehicle amb tracció total i set places. De fet, bona part de la responsabilitat a l’hora d’aconseguir que els consums no es disparin en excés la té el canvi automàtic, que destaca per la seva eficiència i suavitat però no especialment per oferir un tacte esportiu. Hyundai ens ofereix la possibilitat de canviar de marxa de forma manual mitjançant la palanca o les lleves situades al volant... però gairebé millor oblidar-se’n, ja que no sembla que hi hagi gaire connexió entre conductor i caixa de canvis.

DINAMISME

No, contràriament al que es podria pensar el Santa Fe no és un vehicle feixuc, ni penalitza en excés mesurar gairebé cinc metres i pesar gairebé 2.000 kg. Òbviament no és cap vehicle esportiu, però disposa de diversos modes de conducció i es beneficia d’un xassís que ha estat molt ben posat a punt, ja que es comporta de meravella en gairebé tots els terrenys. En carreteres secundàries no acusa un balanceig excessiu i ens permet rodar a un ritme alegre sense patir gaire.

Però és evident que quan tinguem tots els seients ocupats o quan viatgem amb nens petits a les places posteriors no ens interessarà si el vehicle és més o menys esportiu, sinó si resulta còmode. I en aquest apartat la feina de Hyundai és per treure’s el barret. Conduint per carretera o autopista la rodada del Santa Fe és digna de qualsevol vehicle prèmium, fins al punt que estic convençut que si féssim pujar al vehicle algú amb els ulls tapats i li preguntéssim en quin cotxe va, segurament escoltaríem molt abans Audi, BMW o Mercedes que no pas Hyundai.

Tot plegat s’aconsegueix gràcies a la bona insonorització interior i la suavitat del canvi que comentava abans, però també gràcies a una suspensió que filtra de forma excel·lent les irregularitats del terreny. La tracció total amb sistema de vectorització de parell ajuda al Santa Fe a tenir un comportament molt neutre, i la direcció m’ha semblat força directa, especialment tractant-se d’un SUV d’aquestes dimensions.

Així doncs, el nou Santa Fe es defensa bé als trams més revirats i es comporta de manera excel·lent per carretera o autopista, però encara queden dos terrenys més per avaluar: ciutat i muntanya. En el primer d’aquests apartats la resposta resulta molt previsible, ja que amb 4,77 metres de longitud el SUV coreà no es troba gaire còmode en entorns urbans, especialment a l’hora d’estacionar o circular per carrers estrets. Amb tot, el gran arsenal de càmeres, assistents a la conducció o a l’aparcament i el sistema d’alerta de trànsit creuat posterior –amb frenada d’emergència si s’acosta algun vehicle- ens faciliten molt la conducció urbana.

I a la muntanya? Doncs tot i disposar d’un sistema de tracció total intel·ligent (anomenat HTRAC), el Santa Fe és més SUV i menys 4x4 que mai, ja que no es troba com a casa a l’hora de practicar una conducció off-road. Això sí, Hyundai ha equipat el seu model amb un sistema de control de descensos i la possibilitat d’activar el bloqueig del diferencial, de manera que no haurem de patir en cap moment per la tracció, sempre i quan la superfície per la qual circulem no es compliqui excessivament.

Conclusió

Sovint resulta complicat avaluar com és un vehicle d’aquest tipus, ja que per concepte i dimensions vol semblar un tot terreny però per habitabilitat interior s’acosta molt més a un monovolum. En el cas del Santa Fe l’equilibri entre tots dos segments és fantàstic: d’una banda les set places es poden ocupar de veritat, el maleter no és el més gran del segment però resulta suficient i la qualitat de materials o l’equipament és digne de vehicles prèmium. D’altra, el seu comportament en carretera és molt millor que el de qualsevol tot terreny o monovolum equivalent, i en conducció off-road, sense ser el més capacitat, es defensa. Sens dubte, un gran cotxe que té l’objectiu de liderar un segment amb molta competència, i que ha posat en el seu punt de mira un dels seus competidors més directes: el Seat Tarraco.

PREUS

Hyundai ofereix el Santa Fe per tan sols 27.700 euros si apliquem tots els descomptes disponibles i associat al motor dièsel de 150 CV, el canvi manual, la tracció davantera i l’acabat Essence. Amb tot, el seu preu sense cap descompte és de 34.900 euros, i en funció de l’acabat que escollim (Essence, Klass, Tecno i Style) la tarifa pot arribar als 53.200 euros de la nostra unitat de proves.