El segment dels monovolums urbans està en un clar perill d’extinció, però Honda ha volgut seguir fidel a un model que ja ha venut més de 7,5 milions d’unitats a tot el món i que avança solucions tècniques i mecàniques que la marca japonesa vol implementar de cara als anys vinents.

La gran novetat d’aquest model és la introducció del sistema e:HEV dissenyat per Honda, que estrena un nou tipus de funcionament que marida dos propulsors elèctrics (un generador i un impulsor), a banda del motor de combustió de gasolina i una petita bateria de liti per obtenir un sistema de propulsió híbrid convencional de 109 CV i 253 Nm de parell.

El fet de ser un cotxe híbrid convencional fa que carregui les bateries aprofitant l’energia cinètica del mateix cotxe en les frenades i desacceleracions, de manera que permet un important estalvi de consum de carburant i les consegüents emissions de gasos contaminants. Ara bé, el Jazz no disposa de cap versió híbrida endollable o PHEV, que permeten autonomies més extenses (d’entre 40 i 50 quilòmetres teòrics) en mode totalment elèctric. De fet, la seva plataforma ni tan sols preveu aquesta possibilitat: si busqueu un cotxe totalment elèctric, la marca japonesa us remetrà a l’Honda e, el seu carismàtic vehicle elèctric urbà que encara no hem pogut provar.

Una aposta estètica peculiar

El nou Honda Jazz, que ara arriba a la seva quarta generació, evoluciona el seu llenguatge estètic i passa de ser un vehicle de tipus monovolum (amb tres seients individuals a la segona filera) cap a un model una mica més crossover, amb reminiscències de totcamí, seguint la moda i els gustos dels compradors europeus i nord-americans. Ara bé, no cal perdre de vista que aquest és un cotxe global i que té el gruix de les vendes al continent asiàtic, sobretot a països com la Xina, Tailàndia o Indonèsia, i per això presenta una estètica peculiar, que a alguns europeus els pot semblar un punt exòtica.

El frontal del Jazz de quarta generació és més arrodonit amb un aspecte una mica més felí, caracteritzat pels grans grups òptics davanters, la petita calandra central i el para-xocs davanter pronunciat.

En canvi, la vista lateral i posterior manté les reminiscències de vehicle monovolum per la forma de la caiguda posterior sobre el maleter o l’alçada general del sostre de la carrosseria. No és un cotxe especialment plàstic ni busca emocionar a qui observa les línies del vehicle, sinó que prioritza la funcionalitat i l’habitabilitat per sobre de qualsevol altre criteri.

Aquesta nova generació del Jazz també estrena una versió una mica més elevada anomenada Jazz Crosstar, amb proteccions de plàstic en la part inferior del cotxe i dels passos de roda que aporten una imatge més aventurera i totcamí al conjunt, però que no correspon al vehicle de prova que ens ocupa.

Pel que fa als interiors, Honda ha volgut apostar per un conjunt funcional, tecnològic i minimalista presidit per una pantalla central tàctil amb diverses opcions i funcionalitats compatible amb Android Auto i Apple Car Play, però que no incorpora de sèrie cap navegador propi (hi podem replicar els continguts del nostre smartphone, si així ho desitgem).

El quadre d’instruments tradicional, amb rellotges analògics, també s'ha substituït per una gran pantalla central digitalitzada amb bona resolució i que ens ofereix les informacions més rellevants del vehicle, com ara la velocitat, la mitjana de consum o l’autonomia restant.

Un dels punts forts del nou Honda Jazz és l’espai que presenta a les places posteriors, que ofereixen prou espai per a les cames d’un adult i si bé és cert que ja no disposa de tres seients individuals, ofereix un espai i habitabilitat sensiblement per sobre de la mitjana del segment.

Les places posteriors també es poden reclinar verticalment i deixar un espai prou gran per encabir-hi objectes de cert volum, com per exemple una bicicleta. A més, gràcies a l’alçada de la carrosseria i l’angle d’obertura de les portes, accedir o sortir de les places posteriors o posar un infant en la seva cadireta o sistema de retenció infantil esdevé una tasca senzilla, que no demana mil i un exercicis de contorsionisme.

La disposició de la nova bateria de liti resta una mica d’espai al maleter, que en aquesta generació homologa 300 l de capacitat, 80 litres menys que en models anteriors. Amb tot, les formes i la gran boca de càrrega el fan prou aprofitable i més que suficient per a un ús diari.

Un cotxe àgil i de baix consum

Aquest utilitari híbrid d’Honda disposa de tres modes de conducció que en modifiquen l’entrega de potència, anomenats Engine Drive –prioritza el motor de gasolina–, Hybrid Drive o mode estàndard i mode EV Drive, que, sense convertir el Jazz en un elèctric, sí que prioritza el treball del motor elèctric i permet obtenir baixos consums de carburant i d’emissions en cicles urbans o semiurbans.

De fet, en cicles de conducció reals eminentment urbans vam obtenir un consum de carburant d’uns 5,5 litres als 100 quilòmetres, una xifra lleugerament per sobre del que promet la seva fitxa tècnica, si bé és cert que no vam practicar una conducció del tot eficient. Això sí, circulant per una carretera de circumval·lació urbana a una velocitat constant d’uns 80 km/h el consum del nou Honda Jazz baixa fins als 4,2 l, una xifra molt modesta i que pot competir amb un vehicle dièsel.

D’una banda, no m’acaba d’agradar el fet que la palanca de canvi no ofereixi mode seqüencial ni que tampoc integri lleves al volant, i que per poder extreure la potència necessària per fer una incorporació o un avançament en carretera calgui pitjar a fons el pedal de l’accelerador, de manera que obliga a haver de revolucionar en excés el motor tèrmic i obté una resposta dinàmica discreta.

En aquest sentit, tampoc em fa el pes que el Jazz no disposi d’un mode de canvi seqüencial que es pugui gestionar mitjançant la palanca del canvi o, encara millor, lleves integrades al volant. Sí, ja sé que els canvis de tipus CVT tan populars al Japó no fan servir salts de marxes reals, però altres models amb aquest tipus de canvi sí que incorporen un mode tipus seqüencial que permet revolucionar una mica més el motor i, per tant, obtenir una mica més de resposta que en el cas d’aquest Honda Jazz.

No espereu un cotxe de comportament esportiu, ja que el plantejament general del vehicle (suspensió, direcció, tacte del volant, rigidesa del xassís o resposta general del motor) s’enfoca molt més en la practicitat i confort que no pas en oferir un comportament dinàmic. Amb tot, el seu ús agradable i les seves dimensions el fan molt adequat per circular en entorns urbans i fer petites sortides per autopista i autovia, per bé que fora de ciutat aquest petit monovolum perd algunes de les seves millors virtuts, ja que a 120 km/h el so del motor de combustió és especialment present dins l’habitacle, el consum de carburant es dispara per sobre dels valors homologats pel fabricant, el tacte del canvi no es mostra com el més adequat per a aquest tipus de vies i la carrosseria mostra algun so aerodinàmic que no acaba de convèncer en aquest aspecte.

Conclusió

El nou Honda Jazz és un utilitari híbrid de qualitat, àgil i amb una clara vocació urbana, amb una càrrega tecnològica prou atractiva i un disseny peculiar que li aporta personalitat en un segment cada cop més homogeneïtzat.

Preus

La forquilla de preus de l’Honda Jazz es mou entre els 21.900 euros que costa la versió d’accés, anomenada Comfort, i els 24.800 que costa la versió més completa, anomenada Executive, sempre utilitzant la mateixa base mecànica híbrida de 109 CV i un consum homologat de 4,5 l cada 100 quilòmetres.