M’és molt difícil trobar un altre cotxe al món que generi les sensacions d’admiració i desig que el Mustang desperta a milions de persones dels cinc continents. I és que el Mustang és, per definició, el cotxe nord-americà per excel·lència des del seu inici de producció l’any 1964 i la definició del 'muscle car' per antonomàsia: un esportiu cupè d’aspecte intimidant, motor de vuit cilindres en V amb un so espectacular i prestacions d’autèntic pura sang.

Aquest model és un ‘restyling’ del Mustang que Ford va començar a fabricar el 2015, la sisena generació d’aquest popular esportiu immortalitzat en una infinitat de pel·lícules, sèries i còmics que l’han convertit en un referent cultural més dels Estats Units.

El Mustang es ven al nostre mercat amb un ‘discret’ motor turbo 2.3 EcoBoost de quatre cilindres en línia que arriba als 290 CV de potència o amb un potent motor V8 –vuit cilindres en V– atmosfèric que ofereix 450 CV i que es pot associar a un canvi manual de sis velocitats o un d'automàtic amb convertidor de parell de 10 (sí, deu!) relacions.

La nostra unitat de prova utilitzava el mític motor de vuit cilindres en V associat a una caixa de canvis manual de sis relacions que imita l’efecte del doble embragatge per millorar l’experiència dinàmica (i fer-nos creure millors conductors del que realment som) escurçant la transició entre marxa i marxa. Ara bé, tot i ser una caixa de canvis molt ràpida, curta i precisa, el tacte del pedal de l'embragatge és dur i no és el més còmode per circular pels carrers de les grans ciutats, i en canvi no té rival quan es tracta de conduir de manera alegre en un tram amb revolts o un circuit.

Una classe d’història

Posar-se al volant del Mustang amb el poderós motor atmosfèric de vuit cilindres i cinc litres de capacitat és fer un viatge al passat i a les millors essències dels fabricants d’automòbils dels Estats Units. Un cotxe fet com manen els cànons clàssics de l'automobilisme nord-americà: plataforma llarga, passos de roda ben amples, motor longitudinal al morro i tracció posterior.

El que més crida l’atenció d’aquest Mustang són les seves generoses dimensions. Els seus 4,78 metres de llarg i 1,91 d’ample impressionen de valent fins i tot els provadors més avesats en aquesta mena de cotxes, i la seva silueta, extremadament baixa, ampla i esportiva, crida molt l’atenció dels vianants i els altres conductors. De fet, aquest Mustang no és el cotxe més discret per passejar-se per la ciutat perquè la seva poderosa imatge i el seu so fan girar tothom per allà on passa.

Els interiors d’aquest mite nord-americà estan a l’altura del que es pot esperar d’un esportiu de raça amb la història que té el Mustang, i presenta un disseny d’interiors ergonòmic i de qualitat amb materials de primera com el cuir i la pell girada i diversos acabats fets a mà a la consola central, el volant i els seients.

A més, el Mustang disposa d’un quadre d’instruments tecnològic i digitalitzat, i la pantalla central també ofereix informació rellevant pel seu conductor com ara la relació entre aire i combustible que es produeix dins el motor, la temperatura real a la qual l’aire refrigera la mecànica del cotxe o un indicador de forces G. El Mustang també disposa d’alguns elements i aplicacions útils per mesurar el rendiment del cotxe en un circuit, com ara un cronòmetre, acceleròmetre i un mesurador de la distància de frenada.

Si l’estètica del Mustang és impressionant en els interiors i l’exterior val la pena destacar també el rendiment i la suavitat del seu motor, perfectament maridat amb la caixa de canvis de sis relacions. Encara m’ha semblat més rellevant. El propulsor 5.0 V8 és dolç i suau a l’hora de rodar però sorprenentment efectiu i contundent en pràcticament qualsevol règim de revolucions, i els seus 450 CV arrosseguen amb ganes els més de 1.700 quilos que pesa el Mustang. Però, per sobre de tot, el motor de vuit cilindres ens regala un so inigualable, d'aquells que ja no es troben. Creieu-me si us dic que apagareu l'equip de so de dotze altaveus de gran qualitat i abaixareu les finestres només per regalar-vos el so d'aquest motor americà.

Un cop en marxa, el Mustang ens permet escollir entre diferents modes de conducció anomenats Normal, Sport i Track (mot que podem traduir per ‘circuit’) –també n'hi ha d'altres de configurables com per exemple un útil 'carril d'acceleració'– que modifiquen el caràcter del cotxe i la seva gestió en l’entrega de potència. Ara bé, amb qualsevol mode de conducció activat aquest esportiu nord-americà mostra el seu caràcter i el seu comportament agressiu, digne del seu llinatge.

El Mustang és un esportiu de debò, pensat per córrer. De fet, no es sent còmode circulant per les grans ciutats i és realment complicat no passar dels 120 km/h en una autopista. I és que l’hàbitat natural d’aquest mite nord-americà és el circuit, tot i que gràcies als seus reglatges dinàmics i les seves suspensions també pot fer les funcions d’un gran turisme amb dignitat, empassant-se quilòmetres per autopistes i carreteres ràpides sense defallir ni arribar a ser incòmode.

Però si heu arribat fins aquest punt és per saber com es mou el Mustang en trams de revolts i carreteres de muntanya. Tot i que els trams de revolts històricament no han sigut el fort dels cotxes americans –més pensats i acostumats a circular per grans carreteres amb rectes inacabables–, val la pena destacar el treball fet pels enginyers de Ford en aquest camp. El Mustang és un cotxe molt esportiu que es mou amb una agilitat sorprenent malgrat el seu pes i dimensions, però el seu comportament no és el d’un GTI europeu. El seu morro és molt més pesant, i tot i ser un cotxe de propulsió o tracció posterior, arriba a subvirar (anar-se'n recte) si arribem molt passats a un revolt, i ens pot insinuar un lleu sobreviratge (derrapada) si petgem el pedal d’accelerar amb ganes amb el volant girat. Res de greu, però: l’electrònica del cotxe i la posada al punt del bastidor fan que sigui senzill col·locar-lo al seu lloc de manera intuïtiva.

Costa trobar defectes a aquesta llegenda sobre rodes, però si n’he de fer constar alguna val la pena assenyalar que l’accés a les places posteriors és realment difícil, que l'habitabilitat de les places posteriors és ridícula i que el consum de carburant del motor V8 és significativament elevat, podent-se enfilar per sobre dels 20 L si practiquem una conducció més o menys esportiva en un tram revirat o ens dediquem a circular dins de la ciutat.

A favor del Mustang us puc ben assegurar que no trobareu un esportiu amb la potència i el motor d'aquest mite al mercat a un preu base de 49.550 euros. De fet, hem provat berlines generalistes o amb cert aire Premium que tenien un preu igual o superior al del Mustang amb la meitat de cavalls i una tercera part del seu potencial esportiu. La nostra unitat continuava presentant un preu competitiu de 53.050 euros amb el Custom Pack que inclou els entapissats de cuir, seients davanters amb calefacció i refrigeració, navegador, sistema de so de 12 altaveus i llandes específiques de 19 polzades.

Conclusió

No sempre s'està a temps de posar-se al volant d'un esportiu com el Mustang. D'acord, consumeix molt i alguns esportius europeus són una mica més reactius i àgils (i també més cars), però cap d'ells ens farà somriure com ho fa el so del motor V8 cada cop que enfonsem el pedal d'accelerar.