Ford Edge 2016, el gegant nord-americà

El Ford Edge és encara un gran desconegut pel públic català. I és que encara que l’actual sigui la segona generació d’aquest gran SUV de Ford, fins ara s’han vist ben poques unitats d’aquest vehicle, ja que fins ara el fabricant nord-americà no havia fet desembarcar el seu producte al vell continent.

Els gustos europeus han canviat, i el mercat demana cada cop més SUV, més grans, més luxosos i més potents. I en aquest segment és on l’Edge vol trobar el seu hàbitat natural al nostre continent.

L’Edge és un cotxe gran, corresponent al segment D. Construït sobre la mateixa plataforma que els Ford Mondeo i Galaxy (anomenada Ford CD4) l’Edge arriba fins als 4’8metres de llarg, 1’9 d’ample i 1’7 d’alt, homologant un pes al buit molt proper als 2.000 quilos. Unes xifres que si bé als Estats Units corresponen a un vehicle convencional, al nostre país encara ens semblen realment grans.

Les seves mides possibiliten, això sí, una habitabilitat i modularitat fora de l’habitual, amb un maleter de 602 litres de capacitat, ampliable a 1.847 en cas d’abatre els seients posteriors.

A més, malgrat no disposar d’una tercera filera de seients, val a dir que els seients posteriors són els més amplis del seu segment, amb una amplada de 152 centímetres (he vist sofàs de tres places més petits).

Estètica amb regust americà

Estèticament, el Ford Edge respon amb exactitud al plantejament general del cotxe. L’Edge destaca per un frontal molt característic, presidit per una generosa calandra hexagonal i uns grans fars amb tecnologia LED allargats que confereixen a l’Edge personalitat pròpia, esdevenint una simbiosi global de poder i disseny nord-americà i elegància i esportivitat pròpies del continent europeu.

Les marcades nervadures laterals, la posició del pilar A (lluna davantera) i la caiguda a l’estil cupè del pilar C (lluna posterior) doten a l’Edge d’una imatge poderosa i musculada. És a la part posterior del vehicle on el disseny de l’Edge es permet més llicències artístiques, com ara el nexe en forma de llum de frenada que uneix els fars posteriors, un difusor posterior i l’embellidor dels dos tubs d’escapament, que atorguen a l’Edge una imatge més futurista i esportiva.

La nostra unitat de proves (amb l’acabat “Sport)” equipava a més un bonic color taronja, que emfatitza els acabats cromats i la silueta del vehicle, fent de reclam visual. Els interiors, acabats amb seients de cuir, es caracteritzen per uns acabats molt elegants, còmodes i pràctics, que afavoreixen la comoditat a l’interior i la sensació de qualitat percebuda.

Una mecànica adaptada al vell continent

L’Edge és un cotxe americà que vol triomfar a Europa. Per fer-ho, els responsables de Ford han decidit no comercialitzar les versions benzina (que als Estats Units munten poderosos motors V6) i optar per comercialitzar el conegut motor dièsel 2.0 TDCi que a Europa ja muntaven els Mondeo, Kuga, Galaxy, Focus o S-Max. Aquest motor m’ha semblat insuficient per un model tan ben fet com l’Edge, tant per la seva resposta, com el seu tacte un pèl aspre i els seus consums, suma de factors que no justifiquen al meu entendre l’absència de motoritzacions de benzina al vell continent.

Això sí, els compradors que acceptin equipar el motor dièsel podran escollir entre dos rangs de potència de 180 o 210 cavalls, sempre associats a un esquema de tracció total. L’acabat de 180 cavalls només es pot associar amb un canvi manual, mentre que la versió superior (que equipa la nostra unitat de proves) de 210 cavalls només s’associa amb el canvi automatitzat de doble embragatge Powershift, que incorpora lleves al volant.

El motor 2.0 TDCi de l’Edge promet consums de 6’5 litres en recorreguts urbans i de 5’5 fora de ciutat, unes xifres força llunyanes de la realitat. Tot i equipar un sistema “Start&Stop”, l’Edge pot arribar a consumir més de 10 litres als cent quilòmetres en recorreguts urbans, especialment amb trànsit lent i dens, i a carreteres ràpides i autopistes amb orografia favorable i a 120 km/h serà complicat baixar els registres dels set litres als cent quilòmetres. Al llarg de la prova vaig registrar un consum mitjà de 8’3 litres (això sí, amb el climatitzador engegat a causa de la calor i amb el mode esportiu seleccionat durant el 50% del recorregut).

Una dinàmica molt treballada

La comoditat i habitabilitat són els punts fort de l’Edge. Sumar quilòmetres a bord dels seus còmodes i amplis seients suposa un plaer, i gràcies a una insonorització molt treballada, un esquema de suspensions molt eficaç i una direcció prou concisa, l’Edge es presenta com un excel·lent vehicle per realitzar llargs desplaçaments.

Però el que més m’ha sorprès d’aquest SUV nord-americà és la seva dinàmica de conducció. Personalment m’esperava un tacte molt menys directe i moltes inèrcies a la carrosseria (les pròpies d’un vehicle tan gran i pesat), però l’Edge m’ha sorprès pel seu dinamisme i la seva resposta en trams revirats. I és que si seleccionem el mode “S” (esport) al canvi, l’electrònica modifica la rigidesa de les suspensions i la resposta del motor, per convertir l’Edge en un SUV amb un tacte similar al d’un turisme convencional amb certes aptituds esportives.

Evidentment no és un cotxe esportiu, però l’Edge es mostra prou ferm i decidit, amb poques oscil·lacions i cap raresa al volant, a l’hora d’afrontar trams muntanyosos plens de revolts. Els frens de discs ventilats i els generosos pneumàtics de 235/55 i les precioses llandes de 20 polsades ajuden també de forma decisiva al bon comportament dinàmic de l’Edge.

Com tot SUV, l’Edge fa gala de certes qualitats totcamí, però amb les lògiques limitacions de la seva relativa escassa alçada lliure, el curt recorregut de les suspensions o les llandes de 20 polsades que equipava la nostra unitat de prova. L’Edge pot avançar amb facilitat per pistes en bon estat, però lluny de l’asfalt el vehicle dista de ser tan efectiu com sobre ell.

On l’Edge es troba una mica incòmode és als recorreguts urbans. A causa de la seva grandària, el SUV gran de Ford es mostra poc àgil per avançar entre el dens trànsit urbà o per aparcar en espais reduïts (fins i tot als aparcaments d’alguns centres comercials), i el canvi automatitzat Powershift, que convenç força a carreteres i autopistes, pateix una mica per iniciar la marxa del cotxe de forma eficient.

Equipament tecnològic

La nostra unitat, equipada amb l’acabat “Sport”, destacava pel seu sistema d’àudio Sony de dotze altaveus (probablement el millor que mai he provat fins ara), l’alerta de canvi involuntari de carril, el sistema de frenada d’emergència, aparcament automàtic, la càmera posterior i els sensors d’aparcament, el detector de senyals de trànsit, navegador Sony, pantalla tàctil de 6’5 polsades, porto posterior amb obertura automàtica amb el peu, seients amb calefacció, sistema de climatització bizona i un llarg etcètera que el converteixen en un dels totcamins millor equipats del seu segment.

Conclusió

En definitiva, l’Edge és un vehicle ideal per aquelles persones que busquin un totcamí molt espaiós, exclusiu, amb una estètica poderosa i atractiva, equipat amb tracció total, amb un excel•lent relació entre esportivitat i confort i amb una oferta tecnològica excepcional.