El C3 Aircross és el totcamí que té la difícil missió de fer oblidar el C3 Picasso un dels monovolums compactes més populars dels primers anys del segle XXI. Citroën ha entés el canvi de tendència en el mercat europeu i ha convertit el seu popular monovolum en un ‘crossover’, un vehicle a mig camí d’un turisme convencional, un SUV i un monovolum.
Estèticament Citröen sempre ha estat una marca que ha apostat per dissenys atrevits i diferents, i aquest C3 Aircross no és cap excepció. De fet el ‘crossover’ gal manté el disseny del C3 del qual deriva afegit unes imponents proteccions de plàstic en els passos de roda, uns para-xocs prominents i incorpora incontables opcions de personalització amb vuit colors per la carrosseria, quatre pel sostre, enganxines als pilars C o muntants posteriors, llandes de 16 o 17 polzades, varietat en els interiors i color d’entapissats i un llarg etcètera de possibilitats que faran les delícies del públic més jove i urbà.
Els interiors del C3 Aircross mantenen un disseny pràctic i funcional orientat a la comoditat i el confort sense renunciar a un toc d’estil personal i futurista, i detalls opcionals interessants com el ‘Head-up Display’ amb projecció digital de la informació més rellevant o el sistema de càrrega inal·làmbrica. Ara bé, la sensació de qualitat percebuda no és la més elevada del segment ja que fins i tot la versió ‘Shine’ -la més equipada del catàleg- presenta abundància de plàstics durs i els acabats no són de primera qualitat.
Pel que fa a la mecànica del C3 Aircross Citröen utilitza una plataforma de tracció davantera que comparteix amb el C3, model del qual deriva o el flamant Opel Crossland X. Ofereix dues motoritzacions diferents, un motor gasolina de 3 cilindres amb potències de 82, 110 i 132 CV i un motor dièsel amb potències de 99 i 120 CV. Tots els motors van associats a un canvi de marxes manuals, excepte la versió que nosaltres vam provar de 110 CV i que marida el propulsor gasolina de tres cilindres amb una caixa de canvis automàtica EAT6 de sis relacions.
Gràcies al seu selector de modes de conducció, que modifica l’electrònica i la gestió de motor i el canvi de marxes, el C3 Aircross presenta diversos perfils de conducció que es poden seleccionar mitjançant una selector col·locat a la consola i pensats per circular sobre l’asfalt sobre terra i sorra sobre el fang superfícies de baixa adherència i sobre la neu i gel. Fins i tot disposa d’un sistema que desconnecta el control de tracció i l’ESP per poder superar obstactes difícils o sortir de condicions de molt baixa adherència i tracció.
Per si tota aquesta oferta no fos suficient el C3 Aircross també disposa d’un mode de control de descens que s’encarrega de gestionar els desnivells positius en conducció ‘off-road’ de forma autònoma i un mode esportiu pensat per extreure el màxim rendiment al propulsor a l’hora de realitzar incorporacions o avançaments.
Un petit excursionista
La suspensió del C3 Aircross és tova, cosa que afavoreix a la comoditat dels ocupants en els trajectes interurbans per autopistes i autovies, però que sumat a uns amortidors de recorregut més aviat llarg i una direcció asistida també millora les capacitats ‘off-road’ d’aquest ‘crossover’.
I és que el C3 Aircross és sorprenentment competent en recorreguts fora de l’asfalt, amb una capacitat molt superior a la d’alguns rivals com el Mazda CX-3 o el Renault Captur, més cars que el 'crossover' de Citroën però amb pitjor rendiment fora de l'asfalt.
No ens enganyem, però: el C3 Aircross no és un autèntic totterreny -potser ni tan sols totcamí- i no seria el cotxe ideal per un ús intensiu fora de l'asfalt. De fet és més aviat un aventurer de diumenge que travessarà petits camins i corriols sense ganes de complicar-se la vida més del compte.
La major part dels compradors d'aquest cotxe també en valoraran el fet de disposar d'una segona filera de seients que es poden desplaçar endavant per oferir més espai al maleter o per controlar millor a un infant que circuli contramarxa, per exemple. Això sí, l'espai resultant a les places posteriors no és gaire gran, i és impossible fer servir la tercera plaça central amb adults o sistemes de retenció a les dues places laterals.
En ciutat el C3 Aircross esdevé prou àgil gràcies a les seves dimensions i a la seva maniobrabilitat, i acompanyat d'un sistema de càmeres amb visió zenital estacionar en espais petits és prou senzill. Té suficient potència per moure's dins la gran ciutat i mantenir uns consums no gaire elevats fins i tot en entorns urbans.
Gràcies a la seva suspensió tova i la comoditat dels seus seients, el C3 Aircross també és un bon aliat per realitzar trajectes per autopistes i autovies amb confort per a tots els ocupants. Cal destacar que fins i tot el conductor disposa d'un pràctic recolzabraços per descansar en trajectes llargs i poc accidentats.
Ara bé, el motor tricilíndric gal no és l'aliat ideal per extreure'n cap essència esportiva (tampoc és el plamtejament del cotxe). La direcció i la suspensió toves esdevenen poc pràctiques en trams revirats, i el cotxe mostra inèrcies i oscil·lacions que poc conviden a explorar els límits del vehicle. Com a mínim la versió més equipada incorpora frens posteriors de disc i no pas de tambor, com sí fan les versions més bàsiques.
La gestió de la caixa de cavis automàtica no acaba de fer brillar el petit propulsor gal ja que en ocasions es mostra un pèl lenta i li costa interpretar les necessitats d’entrega de potència immediata, però esdevé pràctica per mantenir els consums de carburant controlats, ja que és possible obtenir mitjanes de consum reals al voltant dels sis litres.
Conclusió
El C3 Aircross és un 'crossover' pensat per un ús pràctic, dotat d'una estètica actual i diferent, a un preu racional i uns consums de carburant moderats ideal per fer petites incursions fora de l'asfalt i versàtil per un ús diari en tot tipus d'escenaris.