Provem el BMW M2, adrenalina i diversió al volant
El model d'accés a la gamma M de la marca bavaresa demostra que no per ser el més econòmic és menys ràpid o efectiu
Tenint un avi com el BMW 2002 Turbo i un pare com el BMW Sèrie 1M, el BMW M2 no ho tenia gens fàcil per ser el millor compacte esportiu cupè bavarès de la història, i més quan a la mateixa marca hi ha un dur rival, l'M4.
El model d'accés a la gama M, però, juga a la seva pròpia lliga. És 20 cm més curt que el seu germà gran, l'M4 (4,47 m contra 4,67 m), i té una diferència de preu determinant: l'M4 arrenca en 92.300 €, mentre que l'M2 ho fa en 62.900 €.
I en què es noten aquests 30.000 € menys? Principalment en alguns elements d'equipament com els retrovisors específics, l'equip de so Harman-Kardon (que equipava la nostra unitat i està disponible com a extra per 972 €), la suspensió ajustable o altres ajudes a la conducció que sí que poden equipar els seus germans grans. Tenim una bona notícia, però: no són necessaris per gaudir del cotxe en l'ús pel qual ha estat dissenyat.
Estèticament el cotxe és realment espectacular. Gràcies a les nervadures marcades, al frontal agressiu i als passos de roda posteriors dimensionats, l'M2 es veu força ample i musculós, però en cap moment fa l'efecte d'estar recarregat.
Les llandes de 19 polsades són de sèrie i el color metal·litzat (Long Beach blau) que llueix la nostra unitat és opcional (850 €), com també ho són els colors gris i negre. El color blanc és l'únic que no té cap sobrecost.
El disseny interior gairebé no es diferencia del d'un M235i, i com a bon BMW que és tot és al seu lloc i té una disposició pràctica i efectiva. A més, la posició de conducció és molt bona i els seients recullen bé el cos en conducció ràpida. A l'interior només se li podria posar un però: alguns plàstics que imiten la fibra de carboni visualment no estan al nivell d'un cotxe que val 62.900 €.
Un M dels de tota la vida
Pel que fa al rendiment, l'M2 va muntat amb un propulsor de 6 cilindres en línia de 3 l de cubicatge turboalimentat i 370 CV de potència a 6.500 rpm, i ofereix un parell de 465 Nm disponible des de només 1.400 rpm. Això, sumat a un escapament posat al punt per BMW M, fa del motor una delícia de so i empenta. Tot plegat es tradueix en una acceleració de 0 a 100 en tan sols 4,3 s i una velocitat punta autolimitada de 250 km/h (270 km/h si està equipat amb el paquet opcional M Drivers Package).
De sèrie porta muntat un canvi manual de sis velocitats, però la nostra unitat incorporava un canvi automàtic de doble embragatge DKG de set velocitats (que té un sobrecost de 4.800 €) de funcionament força ràpid i que permet estirar el motor fàcilment fins a les 7.000 voltes.
Amb un motor potent i un canvi ràpid, arriba el moment de comprovar de què és capaç aquest cotxe. El xassís aconsegueix que pràcticament vagis sobre rails i la direcció –amb un tacte molt directe i ràpid– ajuda molt a l'hora de guiar el cotxe justament allà on vols anar. Per la seva banda, la suspensió mostra un ajustament sec, però no per això dur o incòmode.
L'entrega de potència és lineal però contundent, i els modes de conducció permeten portar el cotxe molt ràpid gairebé sense adonar-nos-en. El mode Sport té una configuració pensada per evitar que la situació es descontroli però sense perdre el comportament esportiu; el mode Sport+ és encara més permissiu però continua garantint el control en tot moment i, a partir d'aquí, sempre hi ha l'opció de desconnectar totes les ajudes i tractar de domesticar els 370 CV que distribueix el seu motor.
El tacte dels frens de la nostra unitat era millorable, ja que hi havia algunes vibracions a l'hora de frenar. Tant en una frenada contundent com en una frenada normal, el tacte no transmetia tota la confiança, però això té més a veure amb un defecte de la nostra unitat en concret que no pas en el model en si, que amb uns frens de ventilats de 380 mm al davant i 370 mm al darrere no és gens sospitós de no oferir una bona frenada.
Finalment, pel que fa a consums, tot i homologar 7,9 l als 100 km (8,5 en el cas de la versió manual) en un ús normal és complicat fer-lo baixar de 10 l. En tot cas, aquest element no hauria de ser determinant a l'hora de plantejar-se la compra d'un model tan esportiu com és aquest M2 de 370 CV.
Conclusió
El nou model d'accés a la gama M ha demostrat ser al mateix temps ràpid i civilitzat, la qual cosa no sempre és fàcil d'aconseguir. El seu germà gran, l'M4, pot ser més potent, però també és més car i més gran, de manera que aquest M2 és més racional. Bé, tan racional com pot ser un cotxe amb 370 CV i que dibuixa un somriure a la boca a cada revolt.