Abarth 124 Spider, l’elegància esportiva per antonomàsia

La tradició automobilística d'Itàlia dona per escriure capítols i capítols d'una història que és a parts iguals apassionant i passional, ja que si els vehicles italians destaquen per alguna cosa és pel disseny i per l'aspecte esportiu però elegant. La marca italiana Fiat va presentar l'any 2015 al Saló de Los Angeles un model molt especial, la reedició del mític 124 Sport Spider, que sortiria a la venda el 2016 precisament 50 anys després de la presentació del model original.

El Fiat 124 Spider està basat en la plataforma del Mazda MX-5 que ja vam provar a l'Ara Motor, però respecte al model japonès modifica el motor i el disseny, inspirat clarament en el 124 clàssic de l'any 1966. La idea del Grup FCA era reeditar un model que va obtenir molts èxits sobretot als Estats Units, i en associar-se amb Mazda es podia permetre aquesta fita econòmicament parlant. D'altra banda, la marca japonesa Mazda també es va beneficiar d'aquest acord, que des del primer moment estava cridat a ser un èxit.

Doncs bé, de la mateixa manera que l'any 1972 la companyia Abarth va desenvolupar una versió esportiva del 124 Sport Spider, al Saló de Ginebra de l'any 2016 la mateixa Abarth va presentar un nou model esportiu basat en el Fiat, l'Abarth 124 Spider.

Aquest nou model es fabrica a la planta d'Hiroshima on també es produeix l'MX-5, però un cop acaba la construcció es trasllada a la planta italiana de Mirafiori perquè els enginyers de la marca de l'escorpí acabin de posar a punt el cotxe, amb un aspecte i comportament més esportiu del qual tot seguit parlarem.

ESTÈTICA EXTERIOR I INTERIOR

La idea de Fiat era dissenyar un cotxe tan fidel com fos possible al model clàssic, i com és habitual en les marques italianes se'n va sortir amb nota. Si aquesta feina ja és per si mateixa lloable, potser encara ho és més la d'Abarth, ja que ha aconseguit modificar el disseny del 124 fent-lo més esportiu però sense perdre en cap moment l'elegància del model en què es basa.

Perquè si ens mirem l'Abarth podem dir sense por d'equivocar-nos que és un cotxe bonic i alhora esportiu. El disseny general compartit amb el Fiat fa que llueixi com un descapotable biplaça amb capota de lona i un llarg frontal que desprèn elegància, però la posada a punt de l'Abarth li dona un toc picant que ja a simple vista és una declaració d'intencions.

Així, els para-xocs tenen un disseny més esportiu i juntament amb els retrovisors estan pintats d'un color específic, el capó i el maleter estan acabats amb un color negre mat, les llandes de 17 polzades estan pintades de color antracita, i a simple vista es poden veure uns frens signats per Brembo i un escapament que disposa de quatre sortides, el so del qual és senzillament impressionant.

Es poden escollir entre cinc colors de carrosseria, però tots comparteixen el capó i maleter negre mat. El de les imatges és un preciós vermell Costa Brava 1972 que combinat amb el color negre aporta un aspecte esportiu, de manera que no són pocs els curiosos que es miren el cotxe als semàfors o fins i tot s'hi fan fotos quan està aparcat al carrer.

El disseny interior és bàsicament el mateix que el de l'MX-5 i, en conseqüència, igual que el del Fiat 124 Spider –de fet fins i tot el sistema multimèdia és compartit entre els tres models–, però l'Abarth aporta el seu toc d'esportivitat en incorporar detalls com un rivet vermell a la part superior del volant, comptavoltes i costures de color vermell, uns seients específics amb brodat Abarth i una placa numerada amb la unitat concreta del model.

D'altra banda, el maleter, tot i que segurament no sigui un punt gaire important en un cotxe així, cubica uns aprofitables 140 l que semblen més grans del que la xifra ens diu.

Un aspecte destacable del 124 Spider és la posició de conducció, que, gràcies a la regulació dels seients, és gairebé perfecta. A més, la capota de lona –que aïlla prou bé del so exterior– no és un problema per als qui facin menys d'1,85 m, i el seu accionament manual representa, en el pitjor dels casos, un temps de 10 s.

La distribució de motor central davanter, tracció posterior, seients que subjecten molt bé el cos i centre de gravetat baix –de tan sols 38,5 cm d'alçària– fan que l'experiència de conducció sigui molt plaent, la qual cosa es combina amb els detalls esportius que comentàvem per sentir-se molt còmode al volant i no voler baixar mai del cotxe.

Això sí, el preu final no és un dels seus millors atributs –se situa en 40.000 € per a la versió manual i 42.000 per a la versió automàtica– i, a més, elements com el navegador, els fars led, els sensors d'aparcament o el sistema de so signat per BOSE són opcionals i encareixen una tarifa que ja per si mateixa és elevada. Per fer-se'n una idea, el Fiat 124 Spider més barat té un preu de 26.500 € i l'MX-5 arrenca en 25.550 €.

MECÀNICA

Com hem comentat, un dels aspectes que canvien respecte al Fiat 124 Spider és el motor. Si bé el bloc 1.4 MultiAir amb quatre cilindres és compartit entre tots dos germans, la posada a punt en l'Abarth és diferent i, en conseqüència, les prestacions també canvien. El motor del Fiat desenvolupa 140 CV i un parell de 240 NM, mentre que el de l'Abarth arriba fins als 170 CV i els 250 NM de parell gràcies sobretot a un turbo Garret de gran mida. Com a anècdota, la potència específica del 124 Spider és de 124 CV/l.

Probablement, però, l'aspecte més sorprenent del motor és la capacitat que han aconseguit desenvolupar els tècnics de l'Abarth per obtenir un so tan espectacular basant-se en un motor de tan sols 1,4 l de cilindrada. L'escapament –anomenat Record Monza i fabricat artesanalment per la marca de l'escorpí– no només millora l'estètica del cotxe sinó que aporta una banda sonora greu i contundent que fa que tothom es giri encuriosit per tractar d'esbrinar quin cotxe tenen al davant. Això sí, com en qualsevol cotxe amb un motor amb una cilindrada relativament baixa i quatre cilindres, l'escapament té tota la responsabilitat a l'hora d'aportar un so encisador, ja que el so del propulsor en si no és gaire suggeridor.

El cert és que el so que podem sentir no fa pensar en cap moment que ens trobem davant un motor 1.4 de 170 CV, però el pes de tan sols 1.060 kg –que atorga al 124 una relació pes-potència de 6,2 kg/CV–, juntament amb una posada a punt extraordinària, fan que les prestacions finals siguin més que correctes en un vehicle d'aquestes característiques.

El 0-100 km/h s'assoleix en tan sols 6,8 s i la velocitat màxima se situa en 232 km/h amb un consum que, tot i que no sigui l'aspecte més important a l'hora de parlar d'un cotxe com aquest, es mostra força contingut si practiquem una conducció eficient però es dispara fins als 10 o 12 l als 100 km en conducció esportiva.

DINAMISME

Parlem del comportament dinàmic, però, la mare dels ous en un cotxe com aquest. Si el Fiat 124 Spider és un 'roadster' concebut bàsicament per gaudir de la conducció de manera relaxada, el plantejament de l'Abarth és diferent, ja que la marca sempre ha sigut l'encarregada de posar a punt esportivament parlant els models que prepara i en aquesta ocasió la intenció no ha canviat gens ni mica.

A banda del tub d'escapament esportiu, les pinces davanteres Brembo d'alumini ventilades amb quatre pistons que abracen discos de 280 mm i les llandes de 17 polzades amb pneumàtics de 205/45 R17 que comentàvem abans, l'Abarth incorpora uns amortidors Bilstein, una suspensió frontal de doble molla i posterior de cinc braços Multilink amb barra estabilitzadora en tots dos casos, un diferencial autoblocant específic i un selector de mode de conducció.

Amb aquesta carta de presentació és de suposar que la part més divertida del 124 Spider és escollir una carretera ben plena de revolts, obrir la capota, seleccionar el mode Sport –que modifica el rendiment del motor, la direcció assistida i el comportament de la caixa de canvis automàtica en cas d'equipar-la– i disposar-se a gaudir d'una conducció real, amb una bona connexió entre conductor, cotxe i carretera, i un nivell de control sobre la situació elevat en tot moment. La nostra unitat disposava d'una caixa automàtica de sis velocitats amb lleves al volant amb un nivell de connexió amb la conducció que, tot i que segurament serà inferior que el que pot oferir la caixa manual, és força acceptable.

Així, en sortir a la carretera l'Abarth demostra que és un cotxe molt ràpid amb el qual les acceleracions fan que de seguida s'hagi de prémer el pedal de fre perquè s'aproxima el següent revolt, feina fàcil gràcies a una frenada contundent i molt dosificable amb un tacte del pedal dur però que transmet en tot moment un molt bon 'feeling' d'allò que passa a l'asfalt.

Un cop som al revolt comprovem que el diferencial permet accelerar gairebé a fons abans de la sortida, i el control d'estabilitat evitarà qualsevol moviment incontrolat de la part posterior, però ràpidament el cotxe aporta confiança al conductor i convida a desconnectar el control. Es podria pensar que desconnectant l'ESP el comportament del cotxe serà molt més nerviós i incontrolable, però res més lluny de la realitat. Fins i tot accelerant amb contundència el cotxe es mostra perfectament controlable i permet jugar amb el tren posterior, però no resulta perillós en cap moment si no és que exigim impossibles al cotxe, en part gràcies a la fantàstica distribució de pes 50:50 que evita inèrcies incòmodes durant la conducció.

Conclusió

No ens enganyem, l'Abarth 124 Spider és un cotxe car i poc pràctic, però d'aquells que tothom vol tenir al garatge. És un cotxe que convida a escollir la ruta més llarga i revirada de tornada a casa, que dibuixa un somriure cada cop que se sent el so provinent de l'escapament i amb el qual el pitjor moment de tots és, sens dubte, arribar a la destinació. A més, el seu magnífic comportament permet gaudir de qualsevol carretera plena de revolts o d'un diumenge de 'track day', i el seu disseny fa que cada cop que l'aparques te'l quedis mirant una estona absolutament embadalit. El preu és força més elevat que el del Fiat 124 Spider o el Mazda MX-5, però personalment crec que compensa amb l'evident millora de les prestacions. Potser no és l'opció més racional del mercat, però ¿qui pensa en racionalitat en un cotxe com aquest?