'Outback' és la paraula que defineix la zona desèrtica i semiàrida de l’interior d’Austràlia. Una zona molt seca, amb una gran quantitat de pols i una extensió immensa que Subaru ha aprofitat per denominar el model més gran de la seva gamma i un dels més capaços en conducció 'off-road'.

Es tracta d’un 'crossover' familiar que pot fer servir gas liquat del petroli o benzina, té un gran nivell d’equipament i, contràriament al que pugui semblar a simple vista, és un model de grans dimensions: amb 4,81 metres és 8 centímetres més llarg que el Tarraco, que vam provar recentment, i té la mateixa longitud que models com el Range Rover Velar o el mític i mastodòntic Mercedes-Benz Classe G. Però, a diferència d’aquests models, les grans dimensions de l’Outback es dissimulen gràcies a una carrosseria d’estil 'break' que el diferencien de la resta de la gamma SUV, com explicarem tot seguit.

SUBARU OUTBACK: EXTERIOR

El model que il·lustra l’article correspon a la versió Black Line, una edició especial que suma alguns detalls estètics i d’equipament a l’acabat més complet de tots, l’Executive Plus-S. Però anem a pams: una de les coses que més m’ha agradat d’aquest Subaru és que l’únic moment en què he estat conscient dels més de 4,8 metres que mesura és a l’hora d’aparcar, ja que no és fàcil trobar places tan grans per maniobrar amb comoditat.

Això es tradueix en què, vist per fora, l’Outback no sembla tan gran com realment és, ja que la seva carrosseria de tall familiar dissimula la seva longitud i aporta un toc d’elegància molt interessant. Si fem una ullada general al cotxe, un dels trets característics del seu disseny és que s’allunya del típic minimalisme europeu en forma de fars estilitzats, cintura de la carrosseria elevada amb finestres petites o llandes d’aliatge molt grans. Aquí, els fars, les formes del para-xocs, els pneumàtics o els embellidors de la carrosseria són molt grans i atorguen a l’Outback una presència imponent.

Al seu frontal els dos fars amb tecnologia led flanquegen una graella central pintada en color negre i que disposa d’una línia de color verd, un toc estètic específic d’aquesta versió. Per la seva banda, el para-xocs barreja la pintura de la carrosseria en la seva part superior amb els colors negre i alumini mat de la part inferior, i disposa als seus laterals de dos grans fars antiboira.

Si ens fixem en el seu lateral, els principals protagonistes són les llandes de 18 polzades de color negre -mateixa tonalitat que la de les barres del sostre- i els grans passos de roda. Per la seva banda, la part central del faldó disposa d’una protecció en color alumini mat i, novament, un detall estètic en color verd: en aquest cas, la denominació del model a la part inferior de la porta del conductor.

Finalment, a la part posterior continuen sent protagonistes uns fars de grans dimensions i uns para-xocs negres amb detalls en color alumini mat, però en aquesta ocasió la denominació del model no és de color verd sinó negre.

SUBARU OUTBACK: INTERIOR

L’interior del Subaru Outback és un dels millors exemples de la bona feina que fan els japonesos amb els seus vehicles. No és l’interior que tingui el disseny més maco del segment, tampoc el que té els millors materials, i el lloc de conducció tampoc no és el més còmode. Però sense fer gaire soroll es posiciona com un dels millors en tots aquests apartats, ja que visualment resulta força atractiu gràcies a la seva simetria i funcionalitat. Els botons i comandaments tenen un disseny correcte i un tacte que denota la seva qualitat, i un cop fets els ajustaments necessaris per aconseguir la posició de conducció desitjada es pot guardar la configuració final a la memòria del seient del conductor. En aquesta versió els detalls de disseny específics se centren en unes atractives costures en el mateix color verd dels elements exteriors que comentàvem abans i que estan repartides per tot l’habitacle, així com en uns seients que combinen el cuir amb una tela feta d’un material hidròfug, un element molt aconsellable si hem de viatjar amb nens habitualment.

Si abans fèiem referència al fet que l’Outback fugia de la creixent tendència del sector europeu cap al minimalisme en el disseny exterior dels vehicles, a l’interior es manté la mateixa aposta. El volant és de grans dimensions, i tot i que el tacte és bo personalment considero que disposar de 17 botons per controlar el control de creuer, el sistema multimèdia, el mans lliures, l’ordinador de bord o el selector de modes de conducció és excessiu.

Per la seva banda, a la consola central també hi trobem un bon número de botons per controlar la climatització -tot i que amb un tacte molt bo- però afortunadament la xifra es redueix notablement quan ens referim al sistema d’infoentreteniment. Presidit per una pantalla tàctil de 8 polzades, en aquesta versió disposa d’un navegador signat per Tom Tom i que té un funcionament magnífic. Fins i tot respon de meravella a l’augment o la reducció del zoom de la pantalla amb els dits, fet del qual no poden presumir gaires models.

La instrumentació no és totalment digital, però disposa d’una pràctica pantalla de 5 polzades ubicada entre els dos rellotges que aporta una gran quantitat d’informació. A la part inferior esquerra del quadre de comandaments també s’ubiquen uns quants botons que activen o desactiven sistemes de seguretat o que obren el maleter, però en aquesta zona de l’habitacle el botó més important és el que canvia l’alimentació del motor de gasolina a GLP, fet del qual parlarem més endavant.

Finalment, convé destacar que, com a bon model japonès que és, l’Outback no deixa cap protagonisme a l’equipament opcional: els elements que poden formar part de la seva dotació estan presents en aquesta versió.

I, com es pot veure, la marca no ha volgut escatimar en equipament: sostre solar, sistema d’entrada i arrencada sense clau, seients calefactables, sistema de so Harman/Kardon amb 12 altaveus, navegador, compatibilitat amb Android Auto i Apple CarPlay, control de creuer adaptatiu, control de descensos, sistema EyeSight amb assistent de canvi de carril, frenada d’emergència i llums automàtiques, càmera d’aparcament o il·luminació led. Tot plegat, equipament que forma part de la dotació de sèrie d’aquesta versió del familiar japonès.

SUBARU OUTBACK: HABITABILITAT I MALETER

Tot i que, com ja hem dit, des de fora l’Outback pot semblar més petit del que realment és, els seus més de 4,8 metres el converteixen en un vehicle familiar amb una gran quantitat d’espai interior. A la part davantera la posició de conducció és més pròpia d’un familiar que no pas d’un SUV, tot i que la visibilitat és molt bona, especialment la lateral. Els seients ofereixen regulació elèctrica, un bon espai i una subjecció acceptable; no són els millors en aquest últim apartat, però tampoc ho necessiten, ja que es tracta d’un vehicle orientat més cap al confort que cap a l’esportivitat.

A la filera posterior de seients trobem una particularitat molt pràctica: el respatller és regulable, de manera que podem escollir en quin grau de verticalitat volem viatjar per afavorir el descans dels passatgers o el volum del maleter, en funció de les nostres necessitats. A més, l’espai per als genolls i el cap és magnífic, i fins i tot la plaça central té un espai força acceptable i només penalitza a l’espai per a les cames, que es veu reduït per la presència del túnel central a causa de la tracció total.

Finalment, un dels apartats més elogiables d’aquest Outback és la capacitat del maleter. I és que amb un volum de 512 litres manté inalterable la capacitat de les versions normals que no poden funcionar amb GLP. Això sí, per aconseguir-ho ha de prescindir de la roda de recanvi i equipar un 'kit' per reparar punxades. En qualsevol cas, la superfície de càrrega és molt plana i les formes són molt regulars, de manera que es pot aprofitar gairebé tot l’espai. I si en necessitem més, podem abatre els seients en proporció 60:40 per augmentar la capacitat fins a uns impressionants 1.848 litres.

SUBARU OUTBACK: MOTOR

Sens dubte, aquest apartat és el més interessant d’aquesta versió Bi-Fuel. El motor bòxer atmosfèric de 2.5 litres, 175 CV i un parell de 235 Nm a 4.000 revolucions té les característiques típiques d’aquest motor: els cilindres estan enfrontats entre sí de forma horitzontal, i l’absència de turbo fa que l’entrega de potència sigui progressiva però poc contundent. No és exactament que es percebi que a l’Outback li falti força, sinó que la manca de turbo impedeix que tingui aquesta puntada de peu de potència tan característica d’aquests motors, i que tan útil resulta per realitzar avançaments o incorporacions.

En qualsevol cas, amb 175 CV i 235 Nm potència no falta –accelera de 0 a 100 km/h en 10,2 segons i arriba als 198 km/h de màxima-, i a més el canvi Lineartronic de tipus convertidor de parell CVT s’encarrega de mantenir el vehicle sempre en la zona on més parell pot obtenir en tot moment. Això es tradueix en una conducció diferent, a la qual ens hem d’acostumar: sembla que no canviï mai de marxa, però guanya velocitat amb facilitat i té un rendiment molt lineal. Això sí, en conjunt resulta força sorollós, tot i que gràcies a la disposició bòxer dels cilindres el so no és desagradable, més aviat al contrari.

Pel que fa als consums, les xifres homologades són de 7 litres i unes emissions de 161 grams de CO2 cada 100 km. A la pràctica és gairebé impossible aconseguir aquesta xifra, però, com que es tracta d’un cotxe tan gran i pesant, i a més va associat a la tracció total, es mostra molt sensible a la nostra demanda de potència. Si no ens pesa excessivament el peu dret es poden aconseguir consums inferiors als 9 litres, una xifra elevada però que no dista tant de les dades oficials. Però, sens dubte, la cirereta del pastís la trobem en la possibilitat de fer servir GLP.

Com mencionàvem abans, mitjançant un botó ubicat a la part inferior esquerra del quadre de comandaments es pot canviar el mode d’alimentació del motor de gasolina a GLP sense notar cap diferència, ja no només en la transició entre combustibles, sinó en l’ús posterior. Només hi ha un aspecte que no m’acaba de convèncer de la conversió a GLP de Subaru: l’ordinador de bord no registra les dades de consum de gas, de manera que ens hem de fixar en l’indicador que serveix per alternar entre combustibles per esbrinar quina quantitat ens queda al dipòsit. A més, circulant amb GLP l’indicador de la gasolina continua baixant, de manera que fa la sensació que no hem realitzat el canvi de manera correcte. Això sí, per molt que baixi aquest indicador (fins i tot un cop arriba a la reserva, com vam poder comprovar durant la prova) un cop apaguem el cotxe i el tornem a encendre ja torna a indicar el nivell correcte de gasolina.

Fer servir GLP té nombrosos avantatges: en primer lloc es beneficia de l’etiqueta ECO de la DGT, que permet obtenir descomptes en peatges, aparcaments o la possibilitat de circular sense cap restricció durant episodis de contaminació a les ciutats. D’altra banda, que tot i que el consum no varia gaire entre un combustible o l’altre, ja posats a gastar gairebé 10 litres a poc que practiquem una conducció alegre, millor fer-ho amb un combustible que té un preu que volta els 0,72€/litre. Fent un càlcul molt senzill, si per realitzar 1.000 quilòmetres a un consum combinat de 9 litres són necessaris 90 litres (que a un preu d’1,35€/litre suposa una despresa de 121,5€), amb el mateix consum i la mateixa distància la despesa de GLP representarà un cost de 64,8€, pràcticament la meitat.

Però d’entre els aspectes més interessants d’aquest gran estalvi són especialment destacable dos: en primer lloc, cada cop existeixen arreu del país més estacions de servei que ofereixen GLP, i com que encara és un gran desconegut per a moltes persones, habitualment les gasolineres disposen de personal qualificat que ajuda als usuaris a realitzar l’operació de recàrrega del gas, molt senzilla però una mica diferent de la habitual amb gasolina.

I en segon lloc, que fins i tot si no trobem una estació de servei que disposi d’aquest combustible alternatiu és possible circular amb gasolina sense cap mena de problema, la qual cosa també ajuda a augmentar notablement l’autonomia del cotxe, que pot superar amb facilitat els 1.000 quilòmetres.

SUBARU OUTBACK: DINAMISME

Com ja hem dit, l’Outback no és un cotxe que destaqui pel seu comportament esportiu. De fet, a causa del seu estil aventurer i a una distància lliure al terra de 20 centímetres. el més lògic és suposar que acusarà un notable balanceig. A la pràctica és evident que no és el millor cotxe per afrontar una carretera revirada, però a canvi Subaru ho compensa amb un dels vehicles més còmodes del mercat per viatjar per autopista. El tarat de la suspensió és més aviat tou, la qual cosa unida a uns neumàtics que tenen un flanc força gran ajuda a aconseguir una gran sensació de confort circulant per autopista.

I si hem dit que per carreteres secundàries no es troba en el seu terreny favorit, a la ciutat tampoc es troba com un peix a l’aigua, ja que les seves grans dimensions dificulten la maniobrabilitat a l’hora d’aparcar, per exemple. Amb tot, gràcies a les diverses càmeres es pot realitzar la maniobra d’estacionament sense gaires dificultats, però l’Outback és un cotxe al qual li agrada tenir espai lliure per devorar quilòmetres.

I si no disposa d’una catifa d’asfalt per davant, també es defensa amb molta solvència en terrenys complicats. En efecte, quan la marca anomenava aquest model amb una paraula que defineix un desert australià ho feia sabent que aplicaria el seu 'savoir faire' en l’àmbit dels ral·lis per dotar l’Outback d’un comportament 'off-road' envejable, molt superior al de la majoria dels tot camins del mercat.

Als modes de conducció 'I' i 'S' (normal i esportiu) s’afegeix l’X-Mode, que actua sobre determinats paràmetres del vehicle –l’acceleració, la frenada o la gestió del parell i la potència, entre d’altres- per superar les superfícies més complicades amb la tracció més elevada possible, o afrontar una gran baixada retenint el vehicle amb el sistema de control de descensos.

Conclusió

Tot i no ser un dels models més coneguts del mercat, a l’hora de plantejar-se la compra d’un vehicle d’estil familiar amb molt espai interior l’Outback és una opció a tenir molt en compte. Si a aquest fet hi sumem la possibilitat de fer servir un combustible alternatiu, més net, barat i que ens permet obtenir l’etiqueta ECO, l’Outback resulta encara més interessant. No hi ha dubte, tant si tenim una pista de terra o fang per davant com si volem afrontar un llarg viatge, el familiar més gran de la marca japonesa és un company molt fidel.