Que la mobilitat del futur passa per l’electrificació del parc automobilístic no és cap novetat, però les marques aposten per diferents solucions intermèdies en un camí que acabarà amb la desaparició dels combustibles fòssils tard o d’hora. Mentre algunes marques com Toyota desenvolupen des de fa anys una gamma híbrida que ha obtingut molts reconeixements, d’altres com Nissan han apostat directament per implementar progressivament els vehicles elèctrics, sense passar per la hibridació de la gamma.

En aquesta competició, com és evident, no hi podia faltar la marca responsable de la invenció de l’automòbil, Mercedes-Benz. La marca de l’estrella ha intentat comercialitzar -sense gaire èxit- el Classe B elèctric, però l’autonomia d’uns 200 quilòmetres i l’elevat preu (més de 40.000 euros) han sigut obstacles insalvables a l’hora de vendre el model.

Però l’experiència els ha servit per aprendre que al moment actual un model 100% elèctric encara té dificultats per registrar unes bones xifres de vendes, i per això han apostat decididament per la tecnologia Plug-In Hybrid, una solució intermèdia representada per models híbrids endollables capaços de combinar la gran autonomia dels motors de combustió amb les virtuts dels motors elèctrics.

Mentre la marca anunciava fa pocs mesos la futura gamma elèctrica amb models com el Generation EQ o el Concept EQA, el present passa per una gamma d’híbrids endollables que mitjançant l’ús de motors de gasolina i bateries d’alt voltatge amb ions de liti garanteixen unes molt bones xifres de potència i un consum molt reduït gràcies a, entre altres elements, l’ús de l’energia cinètica o la recuperació d’energia en les frenades.

Recentment hem pogut provar dos models d’aquesta gamma Plug-In Hybrid; el GLE 500 e 4MATIC i el GLC 350 e 4MATIC. El GLE (anteriorment conegut com ML) és un autèntic totterreny mentre que el GLC és un totcamí, però amb la tecnologia híbrida tots dos comparteixen una mateixa filosofia: reduir el consum i les emissions sense renunciar a un bon nivell de prestacions. Val a dir que l’esdeveniment organitzat pel concessionari Autolica consistia en una petita ruta entre Barcelona i el Garraf amb la caravana de vehicles Plug-In Hybrid, de manera que la prova no pot ser exhaustiva però serveix per comprovar, a grans trets, quines són les principals avantatges d’aquesta nova tecnologia.

En el cas del GLC el motor de gasolina genera una potència de 211 cavalls i 350 Nm de parell, que combinat amb un motor elèctric de 114 cavalls i 340 Nm de parell són capaços d’entregar un total de 320 cavalls i 560 Nm de parell quan funcionen de manera combinada. Però tal vegada les xifres més espectaculars siguin les del consum homologat de tan sols 2'5 litres, les emissions de CO2 de tan sols 60g/km i l’autonomia totalment elèctrica de 34 quilòmetres.

Per la seva banda les xifres del GLE són encara més espectaculars, i és que al propulsor elèctric de 116 cavalls i 340 Nm de parell s’hi suma un motor V6 de gasolina que genera 333 cavalls i 480 Nm de parell. El resultat és una potència combinada de 442 cavalls, un consum de 3'3 litres, unes emissions de tan sols 78 g/km i una autonomia en mode elèctric de fins a 30 quilòmetres.

Però més enllà dels tecnicismes el que resulta més interessant d’aquests models és l’existència quatre modes de conducció que permeten adaptar les necessitats del conductor a la circulació:

Hybrid: cedeix tota la gestió del sistema al vehicle, i aquest determina en cada moment quin propulsor fer servir: si necessitem poca potència donarà prioritat al mode elèctric, mentre que si en reclamem més actuarà el motor de combustió.

E-Mode: mode totalment elèctric, el motor de combustió no actua excepte si canviem el mode de conducció o necessitem una potència molt elevada (per exemple, en un avançament o una incorporació).

E-Save: aquest mode manté les bateries carregades i dóna prioritat al motor de combustió per guardar la càrrega i fer-la servir posteriorment, quan el conductor ho reclami. És el mode ideal per quan, un cop està carregada la bateria, conduïm per carretera o autopista. D’aquesta manera es pot guardar la bateria per la conducció urbana, moment en el qual podrem seleccionar l’E-Mode.

Charge: com el seu nom indica, serveix per donar prioritat a la càrrega de les bateries mitjançant el motor tèrmic. Evidentment també es podran recarregar mitjançant un endoll.

Quan conduïm en mode totalment elèctric el pedal de l’accelerador té un recorregut més curt, i quan hi arribem voldrà dir que estem sol·licitant la màxima potència elèctrica disponible. Aleshores notarem un petit impuls que ens avisa que hem d’aixecar el peu si no volem activar el motor de combustió. En cas contrari aquest entrarà en acció oferint la potència que necessitem en aquell moment.

Una de les principals virtuts dels híbrids endollables de Mercedes és que, a diferència d’altres models híbrids, disposen d’una caixa de canvis automàtica de 7 marxes anomenada 7G-TRONIC PLUS. La particularitat d’aquest canvi automàtic és que mentre que el mode elèctric no disposa de marxes -com és lògic-, quan fem servir el motor de combustió disposem de set velocitats i fins i tot de l’opció de seleccionar el mode seqüencial per seleccionar la marxa a través de les lleves del volant.

El preu del GLC és de 55.850 euros mentre que el del GLE és de 75.850 euros. No són especialment econòmics, però queden exempts de pagar l’impost de matriculació i es beneficien d’un descompte d’un 30% en els peatges. A més, la seva autonomia elèctrica fa que sigui possible realitzar recorreguts diaris sense fer servir pràcticament el motor de combustió, amb l’estalvi de gasolina que això representa. Mentre no arribin els vehicles totalment elèctrics, l’aposta de Mercedes per la tecnologia Plug-In Hybrid és tot un encert.