LA GUANTERA

Yamaha TMax SX Sport: no apte per a pusil·lànimes

La Yamaha TMax ha liderat les vendes al seu sector. / YAMAHA Zoom

Des que va néixer el 2001, el Yamaha TMax s’ha convertit en el rei dels megaescúters, un concepte de moto aparegut a partir de la creació d’aquest model. En aquests disset anys d’història, el TMax ha liderat les vendes del segment dels escúters d’altes prestacions en tots els mercats europeus.

La generació que actualment podem trobar als concessionaris és la sisena i, probablement, la més sofisticada de totes les versions que hi ha hagut d’aquesta moto que ha assolit la categoria de mite. Amb unes prestacions pròpies d’una moto superesportiva, i un comportament dinàmic que no té res a envejar al de vehicles englobats en divisions superiors, aquesta Yamaha s’ha convertit en el model de referència per a molts entusiastes dels vehicles de dues rodes. La majoria dels seus usuaris coincideixen a destacar la personalitat clarament esportiva del TMax. S’ha de saber molt d’anar en moto, encara que sigui de cilindrada alta, per deixar enrere un conductor avesat al manillar d’un TMax en una carretera farcida de revolts. Però l’aparença de la sisena generació d’aquest vehicle, clarament tecnològica i refinada, fa pensar a alguns dels seus potencials clients que té una vocació més touring, més turística, que abans. Fins que la proven, ja que, tot i aquest matís, el TMax continua sent terriblement divertit i esportiu.

Per als que no n’acaben d’estar convençuts, la marca japonesa ha tret la versió SX Sport, amb una imatge molt més radical i encara més exclusiva. Aquesta versió porta un tub d’escapament Akrapovic, una mica més lleuger que l’original, un parabrises tintat més aerodinàmic i diverses peces amb un acabat més “de competició”. Tot plegat: una mica més d’additius per ensenyar les dents als que gosin posar a prova els seus usuaris amb rutes recargolades.

Fitxa tècnica

PREU: 14.199 euros

MOTOR: 2 cil., 4 T, 530 cc, 46 CV

CANVI: CVT automàtic

ALÇADA SEIENT: 800 mm

PES: 213 kg

SUSPENSIÓ DAVANT: forquilla invertida de 120 mm

SUSPENSIÓ DARRERE: basculant de 117 mm de recorregut

FRENS: disc davant (2 de 267 mm) i darrere (1 de 282 mm)

DIPÒSIT: 15 l

El Parcmotor, més segur, tecnològic i ecologista

El Circuit de Castellolí viu una etapa nova. Després de passar per diversos problemes, l’entrada de l’empresa Octagon Esedos com a principal accionista dona un nou impuls a aquest conjunt d’equipaments esportius. El circuit de velocitat, de 4.140 metres, ha viscut una renovació exhaustiva de les mesures de seguretat. S’han canviat els pianos, les zones d’escapatòria han sigut ampliades i s’han millorat algunes de les instal·lacions annexes. Tot això fa que aquesta sigui una pista ideal no únicament per a la competició sinó, sobretot, per fer-hi proves de desenvolupament de models nous, tant de cotxes com de motos.

L’àrea de trial està situada en un entorn natural molt especial, i en endavant l’encarregat de coordinar totes les activitats d’aquest esport que s’hi facin serà el pilot tarragoní Albert Cabestany.

Els nous responsables de l’entitat Gestió Parcmotor volen potenciar les curses al circuit de motocròs, però, sobretot, han decidit apostar pel ciclisme de muntanya, i en especial per les bicicletes elèctriques. El medallista olímpic i tetracampió mundial de mountain bike José Antonio Hermida serà el responsable d’aquesta àrea. A Castellolí es pretén organitzar una cursa reservada a les e-bikes, que formarà part d’una challenge amb una altra competició a la finca de Les Comes, a Súria, gestionada per l’empresa PROmotor.

A l’agenda d’activitats més immediata del Parcmotor hi ha al juliol una cursa per a motos elèctriques d’enduro, i la primera cita de la Fórmula Student d’Andorra, amb la participació d’estudiants d’enginyeria de diverses universitats europees. El Circuit Parcmotor de Castellolí ha tancat un acord amb la companyia Cellnex Telecom per transformar aquest complex esportiu en un àmbit per al desenvolupament de solucions tecnològiques ITS. Segons Xavier Bartrolí, president de l’empresa promotora d’aquesta mena de parc temàtic de l’esport, això possibilitarà “crear una àrea de test per a vehicles autònoms i connectats, amb una inversió d’uns 500.000 euros, que permetrà tenir cobertura 5G, cosa que ja ha despertat l’interès de diversos fabricants d’automòbils per venir aquí a treballar en el desenvolupament dels seus prototips”.

Rider1000: bona gent que fa la volta en moto al país

Dissabte vinent el pavelló del Nou Congost, a Manresa, acollirà la sortida de la sisena edició de la Rider1000, una prova motociclista no competitiva que consisteix a realitzar un recorregut per tot Catalunya que es pot fer sobre l’opció de tres rutes diferents de 1.000, 500 o 300 quilòmetres. Cada participant pot triar les carreteres per on vol passar; la condició, però, és signar el full de pas pels diferents controls de pas obligatoris que hi ha repartits per tot el territori, en funció de la distància triada. Pep Requena, responsable tècnic de l’activitat que organitza el Moto Club Manresa, explica que quan van obrir la inscripció van rebre “2.000 sol·licituds en només una hora”. En total seran 2.500 els motoristes que tornaran a participar en una trobada amb una filosofia molt especial, que es basa en el respecte mutu entre els participants i cap al territori. Un repte personal per descobrir paisatges nous i per fruir de la conducció d’una moto, la que sigui, ja que a la Rider en participen de tota mena.

Les marques de motos establertes a Catalunya sempre han estat al costat del que significa una gran oportunitat de gaudi per als seus clients, i per això, amb motiu de l’experiència, acostumen a donar l’oportunitat als participants de provar alguns dels models més nous dels seus catàlegs. I és que tots saben que el comportament dels motards de la Rider acostuma a ser exemplar, i sempre respectuós amb les normes de circulació per vies públiques obertes, com és el cas. Un dels punts neuràlgics de la Rider estarà situat a les Masies de Voltregà, on els participants trobaran tota mena de serveis a disposició seva i de les seves motos. Tots els participants tenen un temps màxim de 22 hores per fer el recorregut escollit, un marge prou ampli per fer-lo fins i tot a una mitjana que no superi els 50 quilòmetres per hora.

Els motoristes que hagin acreditat haver fitxat per tots els controls de pas reben un pin numerat que certifica la seva participació en una prova cada cop més consolidada.