El cotxe elèctric a la Xina és una qüestió d'estat. Al gegant asiàtic ja no hi ha ningú que dubti entre el futur del cotxe de gasolina o dièsel i els vehicles sostenibles perquè aquest debat queda superat per la mateixa acció governamental. L'aposta pel cotxe elèctric a la Xina es basteix sobre tres grans eixos, probablement igual d'importants i que expliquen la ràpida transició energètica que està experimentant el país asiàtic.

El primer gran eix és el de la contaminació de les grans ciutats. La pol·lució ha arribat a límits insostenibles a la majoria de les grans capitals xineses i durant l'any 2016 només 84 de les 338 prefectures (ens administratiu xinès equivalent a una província) passaven els estàndards mediambientals mínims recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

És ben cert que els cotxes no son els únics causants dels terribles índexs de contaminació atmosfèrica que afecten les grans ciutats xineses, i en aquest sentit els cotxes elèctrics representen una part dels plans d'actuació del govern xinès, que també aposta per les energies renovables i nuclear per generar energia, en substitució del carbó, encara avui una de les principals fonts energètiques del país.

El segon gran pilar de l'aposta xinesa pel cotxe elèctric és intentar reduir la dependència energètica del petroli. Tot i que la Xina és un dels països amb més reserves de cru de tota la zona asiàtica, el seu balanç entre producció i consum de petroli és negatiu, i des de fa aproximadament 10 anys importa el 50% del petroli que consumeix, cosa que redueix el marge d'acció del govern xinès en cas de crisi energètica mundial.

El tercer gran eix que explica el cotxe elèctric a la Xina és que aquesta mena de vehicles ecològics –i els sistemes de conducció autònoma– representen un repte molt important, una mena de cursa tecnològica entre el gegant asiàtic, els Estats Units i les potències europees. De fet, els fabricants xinesos estan buscant aliances estratègiques amb grans fabricants europeus per impulsar el cotxe elèctric al seu país, com el cas de Seat i JAC Motors, però el grup Volkswagen ja té diversos acords en vigor amb altres fabricants xinesos, com ara FAW i SIAC.

Arribats a aquest punt, val a dir que tots els fabricants europeus que signen acords de col·laboració o 'joint venture' amb grups industrials xinesos no exporten tota la seva tecnologia, ja que reserven les seves plataformes modulars i els seus sistemes de bateries més moderns per als seus productes europeus, sense compartir aquesta tecnologia amb les empreses xineses, potencials futures rivals en un mercat cada cop més globalitzat.