Per motius obvis els alemanys sempre han sigut reticents a reivindicar el seu passat industrial de l’època del Tercer Reich. Durant els anys 30 els nazis van utilitzar Mercedes-Benz (i la resta de fabricants) com un element propagandístic més del seu règim, i en aquest context cal incloure el rècord de velocitat signat per Rudolf Caracciola l’any 1937, quan va arribar als 437,2 km/h al volant d’un W125 en un tram d’autopista (Autobahn) entre Frankfurt i Darmstad, i que va estar vigent fins fa pocs anys.

Ara Mercedes-Benz reinterpreta el monoplaça de Caracciola respectant les seves formes aerodinàmiques amb aquest prototip de 5,3 metres de llarg i 1,5 d’ample fabricat íntegrament amb alumini i fibra de carboni anomenat EQ Silver Arrow, en homenatge a la 'fletxa platejada' original.

A diferència del cotxe de Caracciola, aquest EQ Silver Arrow utilitza un motor elèctric de 750 CV (el cotxe del 1937 utilitzava un motor V12 atmosfèric de gasolina) i unes bateries d’ions de liti de 80 kWh amb una autonomia d’ús real superior als 400 quilòmetres.

Per accedir a l’interior del monoplaça cal obrir la cabina cap endavant, i a l'interior sorprèn el seu nivell de maridatge entre el classicisme dels anys 30 i les noves tendències minimalistes amb un disseny molt elegant i senzill.

Els materials escollits també són de primera qualitat, i el quadre de comandaments queda substituït per una gran pantalla panoràmica amb informació en 3D i un volant multifunció inspirat en els Fórmula 1 que permet canviar el mode de conducció, utilitzar el sistema d’infoentreteniment o el so del vehicle, entre altres opcions.

El primer Mercedes-Benz EQ (totalment elèctric) no arribarà al mercat abans del 2020, i molt probablement serà un EQ C, una interpretació elèctrica del Classe C. Aquest Silver Arrow no s'arribarà a fabricar mai en sèrie, i només vol ser un exemple del 'savoir faire' dels alemanys i les possibilitats dels seus elèctrics.