McLaren W1, un superesportiu amb 1.275 CV del qual només es fabricaran 399 unitats

Tots els aficionats a l'automòbil, i en especial al món dels cotxes superesportius, tenim alguns noms ben presents al cap quan parlem dels millors cotxes de la història. Si parlem de Ferrari pensarem en els F40, F50, Enzo o similars; si parlem de Porsche, dels 959 o Carrera GT; si ens centrem en Lamborghini, ens poden venir al cap cotxes com el Miura, el Countach o, més recentment, els Murciélago o l'Aventador... I tants i tants altres que em deixo i que ben segur que més d'un lector es posarà les mans al cap per no haver-los citat.

Però hi ha una marca que no he dit, i ho he fet expressament: McLaren. El fabricant anglès de vehicles esportius és força jove, ja que va iniciar la seva activitat l'any 1985. Val a dir que estem parlant de McLaren Automotive, perquè la divisió de competició (McLaren Racing), que actualment encara competeix a la Fórmula 1 i enguany està guanyant curses i posant les coses complicades a Max Verstappen i Red Bull, data de 1963. Sigui com sigui, el primer model de la divisió de vehicles de carrer de McLaren data de 1992, i és ni més ni menys que el McLaren F1.

Es tracta d'un cotxe que fins i tot avui en dia resulta competitiu pel que fa a registres, i del qual tan sols es van fabricar 106 unitats. McLaren Automotive no va tornar a desenvolupar un vehicle com a tal fins a l'any 2003, quan, en col·laboració amb Mercedes, va presentar el Mercedes-Benz SLR McLaren, un altre dels millors cotxes de la història. I des d'aleshores, cap novetat fins a l'any 2011, moment en què McLaren es va centrar en crear una gamma de models pròpia i a rivalitzar directament amb marques com Ferrari, Lamborghini, Porsche o Aston Martin. El resultat l'hem vist en forma de cotxes tan impressionants com el McLaren Senna, el 720S, el 765LT, l'Speedtail o el P1. I precisament avui presentem el substitut d'aquest superesportiu.

McLaren W1, un cotxe amb aerodinàmica de Fórmula 1

Es nota i molt que McLaren és una marca de vehicles amb vinculació directa amb la Fórmula 1, perquè el disseny del nou W1 respon més aviat a l'eficiència aerodinàmica que no pas a la moda o als gustos de la gent. De fet, per dissenyar-lo s'han fet 350 sessions de túnel de vent, necessàries per poder adaptar el monocasc de fibra de carboni (que la marca anomena Aerocell) a les necessitats de càrrega aerodinàmica d'un cotxe tan ràpid i potent. I en tot aquest conjunt la joia de la corona és l'aleró retràctil, que s'allarga fins a 30 centímetres cap enrere per assemblar-se al màxim possible a un cotxe de Fórmula 1 i, juntament amb el difusor i altres apèndixs aerodinàmics, per generar una càrrega aerodinàmica de 1.000 quilos.

Cada detall del vehicle, cada entrada d'aire i cada deflector estan pensats per maximitzar l'eficiència aerodinàmica i augmentar-ne les prestacions. Les portes del cotxe, de tipus "ales de gavina", tenen unes finestres partides al més pur estil de competició. I, evidentment, totes les peces del cotxe que podien ser de fibra de carboni ho són, ja que McLaren veia imprescindible reduir el pes total. I els ha sortit prou bé, perquè el nou W1 atura la bàscula en tan sols 1.399 quilos.

Amb 1.275 CV de potència tot és més fàcil

Un cop hem accedit a l'interior del vehicle, el primer que sobta és que aquí no hi ha seients com a tals, sinó que el monocasc Aerocell disposa de dues cavitats on conductor i acompanyant (o més aviat pilot i copilot) han de seure. I evidentment no hi ha cap mena d'ajustament per al seient, de manera que el que cal fer és moure la posició del volant o dels pedals per aconseguir la posició de conducció ideal.

Els passatgers es trobaran al davant un quadre de comandaments molt minimalista i que redueix a la mínima expressió els comandaments per tal d'estalviar pes. Amb tot, la instrumentació és digital i la consola central inclou una pantalla de vuit polzades. Però això no és el que és important. El que és important és el que es pot experimentar un cop s'agafa el volant. I és en aquest moment quan es gaudeix de les prestacions d'una mecànica absolutament impressionant.

El motor principal és un V8 biturbo de 4.0 litres que desenvolupa una potència de 928 CV i uneix les seves forces a un mòdul elèctric que n'entrega 347 més. La combinació de tots dos motors genera un total de 1.275 CV i un parell motor de 1.340 Nm. Tot plegat, juntament amb una bateria d'1,34 kWh (que es pot recarregar endollant-la) i un canvi automàtic de vuit velocitats, fa que el nou McLaren W1 pugui accelerar de 0 a 100 km/h en tan sols 2,7 segons. Però aquesta dada no és la més impressionant.

I és que les dades de les acceleracions de 0 a 100 km/h avui en dia s'han desvirtuat una mica, ja que, amb l'arribada dels vehicles elèctrics, cotxes com l'MG4 XPower, un compacte xinès d'uns 40.000 euros, pot arribar als 100 per hora en 3,8 segons. El que no pot fer és continuar accelerant a un ritme demencial i per passar de 0 a 200 km/h en 5,8 segons o de 0 a 300 km/h en 12,7 segons. Ni tampoc pot aturar-se des de 100 km/h fins a 0 en 29 metres o des de 200 km/h fins a 0 en 100 metres. Esclar, perquè no equipa uns discos de fre carboceràmics de 390 mm de diàmetre com els de l'W1.

Tot plegat, a més, combinat amb la suspensió McLaren Race Active Chassis Control III amb modes específics per circular per carretera o entrar a circuit, així com diversos modes de conducció específics que permeten, fins i tot, conduir durant uns dos quilòmetres únicament en mode elèctric. La mala notícia per a tots nosaltres és que les 399 unitats que es fabricaran d'aquest nou superesportiu ja estan venudes, a raó de 2,4 milions d'euros abans d'impostos. Tocarà buscar al mercat de segona mà.