Els grans salons de l’automòbil estan ferits, i qui sap si mai es recuperaran del tot. La pandèmia, els requisits sanitaris i la crisi de producció per la falta i escassetat de microxips semiconductors han sigut una tempesta perfecta que posa en dubte la viabilitat d'aquestes grans exhibicions tal com les hem conegut fins ara.

La gota que ha fet vessar el got ha sigut l’anunci per part dels organitzadors del Saló de Ginebra de la cancel·lació de les seves activitats fins a, com a mínim, l’any 2023. Amb aquesta ja serà la tercera ocasió seguida que el gran certamen suís –històricament el més rellevant d’Europa i on les marques presentaven les seves millors novetats– deixa de celebrar-se. El motiu oficial són les restriccions sanitàries i les escasses xifres de vacunació en els països d’origen de molts dels participants, però en el rerefons hi ha l’escàs interès de les grans marques en participar en un esdeveniment que els costa temps, explotació de recursos humans i (molts) diners.

El cas de Ginebra no és un cas aïllat, i al nou Saló de Munic (que pren el relleu al ja desaparegut Saló de Frankfurt) només hi van participar les marques locals –amb l’excepció d’Opel– i una d'estrangera, com és el cas de Renault. Si fa no fa a l’Automobile de Barcelona hi ha passat una història similar: sí que és cert que a la capital catalana hi han participat un nombre representatiu de marques, però no es pot amagar que l’edició d’enguany ha comptat amb menys presència de marques internacionals, ja que diversos fabricants declinen l’assistència a aquest tipus d’esdeveniments al no veure-hi una oportunitat comercial evident i prioritzen altres canals d’interacció amb el gran públic.

Les marques aposten per la digitalització

Un dels paradigmes trasbalsats per la pandèmia i els confinaments derivats ha sigut la necessitat d’efectuar actes multitudinaris i presencials per presentar vehicles nous. De fet, les marques han vist en les presentacions virtuals un gran avantatge: els permeten modular un discurs unidireccional, estalviar diners i assegurar-se que al gran públic li arribin les imatges i les informacions que el fabricant vol que arribin. En aquest sentit, alguns fabricants com el grup Stellantis –que integra gegants com Peugeot, Citroën, Fiat, Jeep, DS, Lancia, Alfa Romeo, Dodge o Opel, entre altres– ja ha anunciat que de moment no participarà en cap gran saló automobilístic.

I és que el perfil dels compradors d’automòbils nous ha canviat en els últims anys. Els potencials compradors miren cada cop més les ressenyes digitals en diversos formats dels models que els poden interessar, i ja no presenten tant d’interès en assistir a grans salons on tocar i veure les últimes novetats del mercat. I a tot això cal sumar-hi que els compradors de cotxes cada cop són més tecnològics i digitals, i en molts casos aposten per noves fórmules d’adquisició i propietat com ara el rènting o el lísing.

Per acabar, tampoc podem obviar el difícil moment que estan passant molts fabricants a nivell econòmic i empresarial. Al greu sotrac provocat pel virus, els confinaments i la baixada de vendes de cotxes nous cal sumar-hi l’escassetat de semiconductors o microxips existent en el mercat, que en limita els objectius de producció. Seguint aquesta lògica, és fàcil entendre que un fabricant determinat tingui poc interès en presentar un cotxe nou en format físic i presencial (amb tots els recursos humans i financers que això comporta) si després no pot assegurar la producció constant d’aquest vehicle.

En definitiva, caldrà estar molt atents per saber si en un futur no gaire llunyà seguim presenciant salons de l’automòbil tal com els coneixem fins ara. De moment, els pocs esdeveniments que s’han celebrat (Munic i Barcelona) han estat centrats en mobilitat sostenible, intel·ligent i compartida, amb presència d’altres solucions de mobilitat com ara motocicletes elèctriques, bicicletes o fins i tot patinets. A hores d’ara, tot sembla indicar que aquesta serà l’evolució natural d’aquests esdeveniments si volen tenir continuïtat de cara al futur.