Des de fa unes quantes setmanes Honda i Nissan han iniciat un procés de negociació per a estudiar una possible fusió entre les dues companyies que, si arriba a bon port, es materialitzarà en un acord definitiu al juny. Les dues marques automobilístiques van fer una roda de premsa conjunta en què assenyalaven que la fusió respon a “l'objectiu de mantenir la seva competitivitat” en un mercat cada cop més complicat en què els grans fabricants mundials tendeixen a cercar aliances i fusions per competir en igualtat de condicions amb els nous actors emergents, especialment els grans fabricants xinesos. 

Si es tanca un acord definitiu l'entitat resultant tindria previst començar a cotitzar a la borsa de Tòquio el mes d’agost del 2026 i es convertiria en un gegant amb una facturació de més de 191.000 milions de dòlars i un guany operatiu o benefici net superior als 20.000 milions d’euros. Es posicionaria com el tercer fabricant mundial en volum de producte, només superat per Toyota i el Grup Volkswagen. Amb tot, aquest procés de fusió és una negociació asimètrica en què Honda tindria un paper preponderant, amb la major part dels seus directius i alts càrrecs mantenint el control de la nova entitat.

Les dues parts implicades han manifestat que l’entitat resultant, en qualsevol cas, mantindria les marques comercials actuals tal com les coneixem, i es limitarà a generar noves sinergies (ús de plataformes compartides, motors i altres elements tecnològics) i els consegüents estalvis operatius a l’hora d’unificar processos productius entre Honda i Nissan.

Mitsubishi i Renault, dues incògnites

Durant aquest mes de gener un tercer fabricant automobilístic japonès, Mitsubishi, s’ha afegit a les negociacions per al procés de fusió entre Honda i Nissan. Arribats a aquest punt, convé recordar que fa uns anys que Mitsubishi s’ha convertit en una marca satèl·lit que orbita al voltant de Nissan, adequant la seva gamma i compartint diferents elements tecnològics i mecànics amb Nissan.

Però Nissan i Mitsubishi no són marques del tot independents, i aquest és el principal entrebanc en aquestes negociacions pel procés de fusió amb Honda. Actualment, Nissan i Mitsubishi formen part d’una aliança comercial i industrial amb Renault que va viure els seus moments àlgids durant la presidència de Carlos Ghosn i que s’ha refredat molt des de la caiguda en desgràcia de l’antic conseller delegat de Renault. L’actual director executiu de Renault, l’italià Luca de Meo, ha iniciat un procés de transició profund de la marca del rombe, i és una incògnita saber què vol fer amb l’important paquet accionarial (que arriba al 36% de les accions) que actualment té de Nissan. 

Renault ja ha rebutjat algunes ofertes primerenques per concretar la venda de les accions de Nissan sota el seu control, i a hores d’ara és una incògnita saber quines exigències voldria fixar en aquest procés de fusió, sobretot perquè el nou grup resultant seria més gran que el grup Renault, que quedaria en una posició més complicada que l’actual en el nou escenari industrial a escala mundial. Ara bé, els accionistes de Renault saben que l’aliança amb Nissan i Mitsubishi passa pels seus moments més baixos i veurien amb bons ulls la venda del paquet accionarial, cosa que generaria uns ingressos extraordinaris i resoldria també un panorama tens i enrarit per les diferències entre el fabricant francès i els seus socis actuals.

Una partida de pòquer

A ningú se li escapa, però, que el procés de fusió entre Honda i Nissan, al qual amb tota seguretat s’afegirà Mitsubishi, és un projecte que compta amb el suport del govern del Japó. El secretari del gabinet de ministres del Japó, Yoshimasa Hayashi, ja va anunciar: “Esperem que amb l’entorn actual de la indústria automobilística es prenguin les mesures necessàries per a sobreviure en el nou escenari internacional”. Sense dir-ho obertament, doncs, aquest procés de fusió compta amb el vistiplau del govern nipó.

Finalment, convé recordar que l’estat francès posseeix un 15% del paquet accionarial de Renault, i que fonts ministerials franceses ja han anunciat que "seguiran atentament" el procés de fusió entre les marques japoneses. En última instància, aquesta realitat és un dels motius pels quals Nissan compta amb el suport explícit del govern japonès, ja que mai ha vist amb bons ulls que el govern de França pugui incidir de manera indirecta en les decisions industrials i comercials d’una de les principals empreses del país, i aposta per teixir un nou entramat industrial amb l’epicentre del poder de decisió al país del sol naixent.

Sense anar més lluny convé recordar que darrere de la decisió de tancar la planta de Nissan a la Zona Franca hi havia la voluntat de derivar la producció dels models que es fabricaven a França per garantir els llocs de feina dins del país gal, en un moviment en què es va deixar entreveure el grau de poder del govern de França en l’aliança amb Nissan.