El CEO del grup Stellantis (resultat de la fusió de Peugeot-Citroën i Fiat-Chrysler) és una de les veus més crítiques amb el procés de transició cap al cotxe elèctric que actualment hi ha a Europa. El directiu francès ha assegurat en una entrevista amb diversos diaris francesos que “la implantació dels cotxes elèctrics respon més a un desig dels polítics que no pas dels fabricants”, alhora que avisa que “una ràpida transició cap als cotxes elèctrics pot comportar riscos socials”.

Els riscos socials als quals es refereix Tavares tenen a veure amb la destrucció de llocs de treball (els cotxes elèctrics són més senzills de fabricar i d’acoblar en línies de producció sense supervisió humana) però també amb un progressiu encariment dels vehicles nous, a causa de l’ús de materials com el liti de les bateries, que encareixen el preu final. Això podria fer que els vehicles accessibles o low cost que actualment coneixem desapareguessin del mercat, cosa que limitaria l’accés a vehicles nous i de zero emissions a les persones amb major capacitat adquisitiva.

Un altre dels aspectes que ha criticat Tavares és la “pressa de les institucions europees per implementar els cotxes elèctrics i prohibir els vehicles de combustió”, amb l’any 2035 marcat en vermell en l’horitzó. A partir d’aquell any no es podran vendre cotxes nous amb motors de combustió als països de la Unió Europea, que es convertirà en una mena d’illa a escala planetària, ja que els altres gegants industrials com la Xina, l'Índia o els Estats Units no han presentat projectes tan ambiciosos com l’europeu.

Aquestes declaracions no volen dir, però, que l’executiu francès estigui en contra del procés d’electrificació i d'avançar cap a vehicles més sostenibles i menys contaminants. En aquest sentit, Tavares aposta pels vehicles híbrids convencionals com a estratègia per disminuir la petjada ecològica i els alts índexs d’emissions de diòxid de carboni. Tavares assegura que “els cotxes híbrids ofereixen solucions més econòmiques per als clients i per als fabricants que no pas els elèctrics purs”, alhora que apunta que els cotxes elèctrics també tenen un cost ambiental que no es pot ignorar. Segons apunta el CEO del grup Stellantis, “cada cotxe elèctric ha de circular uns 70.000 quilòmetres per compensar la seva petjada de carboni respecte a un híbrid convencional”, i caldrà esperar “deu o quinze anys per veure si l’estratègia d’electrificació ha suposat una reducció significativa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle”.

L’últim aspecte en què Tavares es mostra crític és en el de les ajudes i incentius públics per a la compra i adquisició de cotxes elèctrics. El directiu francès es pregunta “fins quan els governs europeus augmentaran el dèficit públic per incentivar la compra de vehicles elèctrics cars i que només poden adquirir els conductors de major capacitat adquisitiva”. I és que els únics vehicles elèctrics que realment creixen de manera significativa a Europa són els de Tesla i Porsche, rivals del grup Stellantis i amb preus de venda i posicionament al mercat sensiblement superiors als de les marques del grup francoitalià com ara Peugeot, Citroën, Fiat, Jeep o Opel, entre altres.

En aquest sentit, Tavares també ha esmentat alguns governs europeus com l’espanyol, ja que segons afirma “cap membre del govern d’Espanya ha contactat amb nosaltres per crear una fàbrica de bateries en sòl espanyol”, alhora que adverteix que “Espanya corre el risc de perdre tot el que li ha costat construir els darrers 20 o 30 anys”. Arribats en aquest punt convé recordar que el grup Stellantis té diverses fàbriques importants en territori espanyol, com les plantes de Citroën a Vigo o Opel a Figueruelas (Saragossa). Encara hi ha més: segons Tavares, “el procés de reconversió de la indústria automobilística fa que no puguem assegurar la continuïtat de totes les nostres fàbriques a Europa”. 

Tot i les dures declaracions de Carlos Tavares apuntant a les institucions comunitàries, la realitat és que el grup Stellantis segueix treballant en un ambiciós pla d’electrificació de la seva gamma amb una inversió de més de 30.000 milions d’euros, tot i que l’executiu apunta que responen més a les imposicions polítiques de la Comissió Europea que no pas a un pla estratègic de creixement del seu grup automobilístic.