L’any 2015 Alfa Romeo va anunciar la seva berlina estrella, anomenada Giulia i basada en la plataforma Giorgio, una base mecànica i tecnològica de nova factura que havia de ser el revulsiu que la marca necessitava en termes de vendes. Tracció posterior, motor davanter longitudinal, rigidesa torsional, suspensions específiques amb amortidors triangulars a l’eix davanter i multibraç al posterior posats a punt per enginyers d’Alfa Romeo en col·laboració amb els de Maserati, i coordinats per Philippe Krief, director tècnic de Ferrari. Un repartiment perfecte del pes entre els dos eixos, sistema de tracció integral Q4 opcional que mantenia el dinamisme per enviar preferentment el parell a l’eix posterior, motors V6 de fins a 510 CV heretats de Ferrari i una electrònica poc inclusiva que permetia jugar amb seguretat amb la part posterior del cotxe semblaven arguments més que suficients per fer tornar la marca de Milà als seus valors esportius i dinàmics tradicionals.

Poc després del llançament de la berlina Giulia, Alfa Romeo va llançar el seu primer SUV, anomenat Stelvio, sobre la base de la mateixa plataforma Giorgio. Val a dir que, tot i ser un totcamí, l’Stelvio és un dels cotxes de tall aspiracional més divertits i més dinàmics que hi ha al mercat, sobretot en la seva fantàstica versió Quadrifoglio Verde (que vam poder provar fa un temps). Cap model de Porsche, Audi o BMW es pot comparar amb el duo Stelvio i Giulia en termes dinàmics i d’esportivitat, i això –que era el gran objectiu del difunt Sergio Marchionne– és molt dir.

Però, al mercat, ser el més dinàmic o el més esportiu no reporta cap gran increment de vendes, en contra del que pensava la cúpula d’Alfa Romeo ara fa cinc anys. El segment de mercat en què juguen el Giulia i l'Stelvio no és necessàriament un segment especialment interessat en les virtuts dinàmiques del conjunt, i per contra es valoren molt més elements com la connectivitat i l’electrificació dels vehicles, dos aspectes on la plataforma Giorgio no pot competir amb els nous cotxes alemanys perquè no va ser concebuda per integrar grans pantalles o motors elèctrics, sinó per fer gaudir al volant els conductors.

El grup FCA (Fiat-Chrysler) va encarregar dos nous models d’altres marques del grup per utilitzar aquesta plataforma Giorgio, com els nous Jeep Cherokee i el futur Maserati Grecale, però que seran els últims models que la faran servir. I és que després de la fusió de FCA amb PSA (Peugeot-Citroën-Opel) i la constitució del nou grup Stellantis, l’orientació de futur de la marca llombarda passa necessàriament per una electrificació parcial o total de la seva gamma, i els Alfa Romeo del futur seran híbrids endollables o elèctrics purs.

Per aconseguir-ho, el grup Stellantis disposa d’una nova plataforma modular electrificada, en fase de desenvolupament, anomenada STLA i que tindrà quatre variants depenent del nínxol de mercat sobre el qual es vulgui actuar. Així doncs, hi ha una primera plataforma anomenada STLA Small orientada als cotxes urbans i de poca autonomia, una altra d'anomenada STLA Medium orientada als vehicles compactes, la variant STLA Large que haurien de fer servir els futurs substituts del Giulia i l'Stelvio de cara al 2024 o el 2025 i, finalment, una variant anomenada STLA Frame, orientada a SUV i camionetes grans.

El fracàs de la plataforma Giorgio, per la seva banda, posa en evidència que el mercat no busca o aprecia una posada a punt específica i dirigida pels millors enginyers i mecànics d’Alfa Romeo, Maserati i Ferrari, sobretot en el segment de cotxes aspiracionals i esportius. De fet, en els últims cinc anys Alfa Romeo només ha venut 107.000 unitats del Giulia a tot el món, tot i ser la millor berlina esportiva del mercat. L’Stelvio, per la seva banda, tampoc ha venut gaires unitats més: 126.000 en els últims cinc anys. Per fer-nos-en una idea, el Giulia i l'Stelvio plegats han venut en cinc anys menys cotxes dels que ven Peugeot en un trimestre. Evidentment, Alfa Romeo juga en un segment de mercat aspiracional, on importa més el retorn sobre les inversions realitzades que no pas el volum total de vendes, però els números de la marca italiana tampoc acaben de sortir. En definitiva, tots els experts apunten que Alfa Romeo és una marca amb un gran potencial però que no ha sabut trobar cap fórmula guanyadora en els últims vint anys.