Yamaha DT 80: la primera japonesa feta aquí

BarcelonaQuan Sanglas va vendre les seves patents a Yamaha el 1981 perquè la marca japonesa pogués fer motos pròpies a l’Estat, el fabricant nipó va aprofitar les instal·lacions que la firma catalana tenia a l’Hospitalet de Llobregat. Tres anys després, la casa dels diapasons faria la mudança fins al que llavors era Palau de Plegamans, on es va quedar fins que el 2011 va sucumbir a la deslocalització. Però abans de tot això, la vella nau de Sanglas va acollir la producció d’alguns models. El primer, la DT 80, del 1982, una petita trail de 73 cc que venia a competir dins del segment de les motos que es podien portar amb el carnet A1, a partir dels 16 anys, que era un dels que tenien més volum al país. Inicialment la van fer per al mercat alemany, però aviat la van començar a vendre aquí.

La denominació DT s’utilitzava sobretot al mercat americà, en convivència amb XT, per definir les motos que estaven pensades per a un ús de muntanya, tot i que la majoria de les DT 80 van ser “motos d’institut”, per a un ús més aviat quotidià i bàsicament urbà. La DT 80 era com una XT però en petit, rèplica de les llegendàries del Dakar. Va despertar molta expectació quan la van presentar. Venia a competir amb les Derbi, Torrot, Puch, Rieju... fetes també aquí, però no tan preuades com les esperades japoneses.

Passada la foguerada inicial, el mercat va tornar a parar atenció als productes estatals, que tenien una millor distribució. Aquesta moto era molt maca, però tenia una qualitat dels components més aviat fluixeta, i per això no va tenir gaire èxit comercial: s’espatllava massa sovint. Tot i així, deunidó la gran quantitat d’unitats que van sortir de la factoria catalana, sobretot per al mercat internacional. La DT 80 va ser una moto important perquè va suposar la normalització dels esperats productes japonesos entre els motoristes del país.