Simca 1200: una història injusta
Amb el motor davanter en posició transversal i una porta posterior força generosa, va néixer aportant idees bones, però amb el difícil repte de plantar cara als Seat 124 i 1430 i al Renault 12, amb un preu inferior
El Simca 1200 va ser un cotxe molt millor que la imatge que va saber transmetre al públic en general. El van presentar el 1967 i pocs mesos després ja el començaven a produir a la fàbrica Barreiros, a Madrid. La gamma de Chrysler a Espanya era molt justeta i al Simca 1000 ja no li quedava més recorregut, amb la qual cosa la marca es veia obligada a ampliar el catàleg de propostes.
Amb el motor davanter en posició transversal i una porta posterior força generosa, el Simca 1200 va néixer aportant idees bones, però amb el difícil repte de plantar cara als Seat 124 i 1430 i al Renault 12, que tenien un preu inferior a les 156.000 pessetes que es demanaven per aquest model. I això el va condicionar definitivament.
Vaig tenir l’ocasió de fer molts quilòmetres amb un Simca 1200. Hi anàvem sempre cinc -i de vegades més i tot-, carregats fins al capdamunt, arrossegant un remolc amb tres motos. Mai no ens va deixar penjats, però els viatges eren molt llargs. Això ens va permetre descobrir molts grups i cantants que sonaven des del seu radiocasset mentre anàvem i tornàvem de les curses. Era còmode i espaiós, però amb una direcció terriblement dura a l’hora de fer maniobres.
Anys després van arribar les versions Especial i TI, que destacaven per unes prestacions bastant sorprenents i per tenir frens d’una eficàcia molt alta en comparació a la resta de cotxes que hi havia al mercat.
El 1982 van deixar de fer aquest gran cotxe, avançat a la seva època, que no va aconseguir el nivell de vendes que mereixia per culpa d’una pèssima gestió comercial de la marca. Així els va anar.