El Simca 1200 va ser un cotxe molt millor que la imatge que va saber transmetre al públic en general. El van presentar el 1967 i pocs mesos després ja el començaven a produir a la fàbrica Barreiros, a Madrid. La gamma de Chrysler a Espanya era molt justeta i al Simca 1000 ja no li quedava més recorregut, amb la qual cosa la marca es veia obligada a ampliar el catàleg de propostes.

Amb el motor davanter en posició transversal i una porta posterior força generosa, el Simca 1200 va néixer aportant idees bones, però amb el difícil repte de plantar cara als Seat 124 i 1430 i al Renault 12, que tenien un preu inferior a les 156.000 pessetes que es demanaven per aquest model. I això el va condicionar definitivament.

Vaig tenir l’ocasió de fer molts quilòmetres amb un Simca 1200. Hi anàvem sempre cinc -i de vegades més i tot-, carregats fins al capdamunt, arrossegant un remolc amb tres motos. Mai no ens va deixar penjats, però els viatges eren molt llargs. Això ens va permetre descobrir molts grups i cantants que sonaven des del seu radiocasset mentre anàvem i tornàvem de les curses. Era còmode i espaiós, però amb una direcció terriblement dura a l’hora de fer maniobres.

Anys després van arribar les versions Especial i TI, que destacaven per unes prestacions bastant sorprenents i per tenir frens d’una eficàcia molt alta en comparació a la resta de cotxes que hi havia al mercat.

El 1982 van deixar de fer aquest gran cotxe, avançat a la seva època, que no va aconseguir el nivell de vendes que mereixia per culpa d’una pèssima gestió comercial de la marca. Així els va anar.