Si teniu més de 50 anys pot ser que hàgiu viscut alguna anècdota al voltant del cotxe més important de la mobilitat a Espanya.
La imatge d’un Seat 600 aturat a la carretera perquè es refrigerés el motor, o la d’una família fent servir el capó de taula en un merendero a les Planes o a les pinedes de Castelldefels ha fornit l’imaginari popular dels anys 60.
El seu naixement, el 1957, va coincidir amb la mort d’un altre vehicle molt popular: el Biscúter.
Dissenyat per un enginyer italià de la Fiat, Dante Giacosa, feia una mica més de tres metres de llarg. Se’n van fer fins a sis versions diferents, portava un motor de 633 centímetres cúbics, amb 21,5 cavalls de potència, i era capaç de córrer fins a 95 per hora.
Valia 70.000 pessetes, a pagar al comptat. Tot i que eren força diners, el 1958 hi havia una llista d’espera de més de cent mil persones i un termini d’entrega de quatre anys després de pagar un dipòsit de 20.000 pessetes, aportar un reconeixement notarial de la signatura i poder demostrar ser “un bon espanyol”. La primera unitat de la cadena de muntatge va ser per a un fill del general Muñoz Grandes.
No es podia triar color, i la demanda va arribar a ser tan gran que hi havia un mercat negre en què la posició a la llista es revenia per gairebé un 20% més del valor del cotxe.
Amb els anys va baixar una mica de preu, i avui és impossible comprar-ne cap per menys de 3.000 €.
El 600 va estar 16 anys en producció i se’n van vendre més de 800.000, fets a la fàbrica de la Zona Franca.