Bultaco Matador: la clau del mercat americà

BarcelonaBultaco és una marca que, encara a hores d’ara, té moltíssims seguidors al mercat americà. El fet que la firma catalana hagi tingut pilots nord-americans molt bons (Jim Pomeroy al motocròs o Bernie Schreiber al trial) va contribuir a popularitzar alguns models en aquell mercat, i encara avui es fan curses i trobades reservades a la marca del dit polze rampant.

L’entrada al mercat americà va venir, a part de per les Pursang i Sherpa, per motos especials com les Astro, dedicades específicament a les curses de dirt track, però també les Matador, creades per fer tot terreny (disciplina coneguda després com a enduro ) i que també van tenir èxits en les anomenades bajas, curses pel desert (normalment a Califòrnia, Arizona i Nou Mèxic).

Els Sis Dies d’Enduro, que des que van començar, el 1913, a Anglaterra cada any es fan en un país diferent i l’equip americà hi ha participat sovint (amb figures mediàtiques com Steve McQueen), també van ajudar a donar popularitat a les diferents versions d’una moto molt robusta. Les Matador -i també les versions específiques per al mercat americà: El Montadero, El Tigre i El Bandido, les tres amb l’article al davant- es caracteritzaven pel seu disseny i per ser indestructibles. Duien la cadena protegida per una carcassa que podia fer pensar, erròniament, que disposaven de transmissió per Cardan.

La Bultaco Matador va néixer el 1963 a partir de la Sherpa de trial i cubicava 200 cc. Després vindrien diverses versions -la més curiosa, la Biflecha- i altres motoritzacions que es van enfilar fins als 350 cc. L’última va ser la MK10, que van deixar de produir el 1979 després de fer-ne una sèrie per a l’exèrcit.

Abans de l’aparició de la Frontera, que la substituiria, la Matador va obtenir resultats molt bons en mans de pilots com ara Oriol Puig Bultó, José Sánchez, Casimir Verdaguer Caver o Narcís Sisu Casas, conegut com 0 rei.