LES MOTOS DE LA NOSTRA VIDA
Barcelona

Derbi Variant: l’adeu als pedals dels ciclomotors

La Variant tenia un sistema de transmissió amb una corriola (variador), molt més suau i efectiu que els models de la competència

Imatge de la moto Derbi Variant / FIRMA FOTO Zoom

Aquesta ha sigut una de “les motos de la meva vida”, ja que poc després de fer els setze anys i de treure’m la llicència per conduir ciclomotors -que no requeria cap examen- amb uns amics vam fer un viatge pel Pirineu, fins al Rosselló i la Catalunya Nord, que va posar a prova la fiabilitat d’un vehicle absolutament extraordinari. Ni una avaria, ni una perla (bugia greixada en excés).

Derbi dominava als anys seixanta el mercat de les motos de 50 centímetres cúbics. Però l’hegemonia de la Derbi paleta es va veure amenaçada a patir del 1968 pel llançament del popular Vespino, que aportava un concepte diferent, ja que no portava un dipòsit de benzina visible entre les cames.

La resposta de la marca vallesana va ser la Variant, que van presentar al Saló de l’Automòbil de Barcelona del 1977 (aquell any van vendre 55.000 Vespinos) i que incorporava la gran meravella del moment: un botó vermell al manillar que, pitjant-lo, engegava elèctricament la moto sense necessitat de pedalar (com s’havia de fer en el Vespino de la competència).

El sistema, anomenat Spacetronic, va causar sensació, i va marcar una tendència obligada a la resta de ciclomotors del mercat... però van trigar a incorporar-lo, i això va donar oxigen a Derbi.

La Variant tenia un sistema de transmissió amb una corriola (variador), molt més suau i efectiu que els models de la competència. Com totes les Derbi, corria molt¡, i fidels a l’ADN de la marca, no van trigar a aparèixer versions trucades que agafaven velocitats esgarrifoses per ser una moped (ciclomotor).

Els models de més èxit van ser l’Start, l’Sport i, sobretot, l’América, amb llandes d’aliatge daurades i una pintura especial negre i or, com les Norton Commando o els Lotus JPS de què parlàvem ahir. Una meravella de moto que no gastava i no s’espatllava mai.

Les Variant, convenientment reforçades amb una barra central per donar més rigidesa al xassís, acostumaven a dominar proves increïbles com les 24 Hores de Ciclomotors de Lliçà d’Amunt, que encara continuen i que van crear els meravellosos bojos de la Colla del Pa amb Tomàquet de la Vall del Tenes.