BarcelonaEl 1960 l’anglès Don Rickman va guanyar la primera edició del Motocròs Internacional de Barcelona amb una Bultaco que era una evolució de la Tralla 101 de carretera, mare de molts altres models de la marca del dit polze rampant. Rickman va comprar diversos motors de la casa catalana amb la idea de muntar-los al seu país sobre un xassís Metisse, fet en tub Reynolds, a diferència de les Bultaco.

Això no va agradar a Paco Bultó, fundador de la marca, que no volia cap mestissatge com aquest, sinó una Bultaco de “pura sang”, feta totalment aquí. Així, el 1967 va néixer la Pursang, una de les motos de cros més boniques de la història, amb més personalitat, de la qual es van fer moltes versions en cilindrades que anaven dels 125 cc als 370 cc, passant per la més popular, la del quart de litre.

El so de les Pursang de dos temps espetegant darrere la tanca de sortida d’un motocròs és una melodia encara inigualada. I l’olor, irrepetible. (Sí, d’acord, ho reconec: soc un ionqui d’això.) Fins al 1980, i amb les diverses MK, van córrer molts pilots catalans (Ignasi Bultó, Toni Elias, Jordi Capapey, Mingo Gris...), espanyols (José Ángel Mendivil, Jesús Titín Saiz, etc.), belgues (Harry Everts, Marcel Wiertz i Jean-Paul Mingels) i un d’americà, el gran heroi de la marca: Jim Bimbo Pomeroy, que duia una versió especial de la MK6, amb el dipòsit platejat, tot un mite.

Algunes de les curses que aquestes motos van protagonitzar al circuit del Vallès, als terrenys de la Mancomunitat Terrassa-Sabadell, van ser llegendàries. Però, sens dubte, els duels més èpics van ser entre l’imprescindible i genial Toni Elias i l’expilot de Bultaco Fernando Randy Muñoz, capaç de destacar en totes les especialitats que va fer (sobretot en motocròs i trial). Nascut a Almeria però criat a Pallejà, Muñoz va ser una llegenda tan gran que mereix protagonitzar l’entrega de demà de Les motos de la nostra vida.