BarcelonaEls germans Gimbernat (Pierre, Antoine i Françoise), fills d’un rellotger de Perpinyà, fabricaven bicis amb un gran reconeixement a la ciutat de Figueres, en un taller on també arreglaven rellotges. A començaments dels 50 van començar a acoblar als quadres d’algunes bicicletes uns motors petitons, els barcelonins Gamo, d’una tipologia que tothom coneixia com a mosquits pel curiós brunzit que feien.

L’origen del nom de la marca és molt curiós. Gimson és un acrònim de la suma de la primera síl·laba del cognom Gimbernat i la paraula anglesa son (fill), que volia representar la idea “fills de Gimbernat”.

L’any 1955 van fer un salt endavant amb la fabricació de la seva primera moto. Ja ho havien intentat fer abans de la guerra, però no se n’havien sortit.

Aquest model de la foto va ser la segona moto que va sortir del seu taller. Era un velomotor amb un motor desenvolupat per la mateixa marca, de 50 cc, amb un canvi de dues velocitats i un xassís que, per la forma (permetia pujar al selló sense haver d’eixancarrar-se gaire, ni posar en perill d’estripada les faldilles), va tenir molta acollida entre les dones. Sí: les Gimson destacaven pel disseny, obra del germà gran, que a les classes de dibuix va coincidir amb Salvador Dalí, de qui la família el va voler apartar en considerar-lo una mala influència, segons explica el periodista figuerenc Martí Dacosta, gran coneixedor de la indústria del motor a l’Empordà.

Amb el temps es van especialitzar en ciclomotors, tant automàtics com de marxes: Skipper, Meteor, Polaris, Canigó, Jumper, Nevada, etc. En la majoria de casos els motors eren de fabricació externa: Peugeot, Flandria, Cucciolo, Villiers, etc. L’empresa va fer fallida l’any 1974, després de vendre les patents a la murciana Motomur, que també va acabar abaixant la persiana per la crisi del petroli dels 70, autèntic botxí de la indústria del sector.