Moto Iso: de motos a motocarros, passant per la F1

BARCELONALa marca Iso ve d’Itàlia, on el 1949 produïen motos, escúters i, sobretot, el popular microcotxe Isetta, el que va marcar l’entrada de la firma a l’Estat, a través de l’empresari madrileny Sinforiano Echevarría, que va afinar moltíssim -com no podia ser d’una altra manera amb aquest nom- a l’hora d’establir un acord amb la casa mare per produir en una fàbrica expressament al barri de Carabanchel, a Madrid.

Després de les particulars Isoscooter i Isomoto, amb rodes molt petites, el 1954 va arribar la T19, ja amb rodes de 19 polzades. Aquella moto, dissenyada per Arcadi Dunjó -tècnic que va col·laborar amb marques diferents, i que fins i tot en va tenir una de pròpia-, tenia algunes singularitats, com ara el motor bipistó, de 125 cc, amb una potència suficient per tenir una gran acceptació entre els clients que la volien per connectar-la a un sidecar.

Iso va produir molts models diferents, incloent-hi alguns èxits de vendes al mercat espanyol. A més de la Isetta, va reeixir especialment en la construcció de motocarros destinats a finalitats comercials (en van arribar a fer gairebé 50.000) i també d’uns petits camions lleugers que construïen amb llicència de la marca Borgward. Iso va exportar moltes unitats al Marroc i a Sud-amèrica, però la fallida de la matriu italiana va fer que el 1966, després d’haver estat comprada per Imosa, acabés abaixant la persiana.

A Itàlia, Iso va agafar molt prestigi amb la fabricació d’alguns cotxes esportius de luxe, carrossats per Ghia i Bertone, i fins i tot van fer un monoplaça de F1 amb motor Cosworth, que van pilotar corredors de la talla de Gijs van Lennep o Jacky Ickx, entre d’altres.