Kimi Räikkönen, el campió que volia divertir-se
El pilot finlandès ha sigut un dels grans animadors de la F1 els últims anys, en un món competitiu en què s’havia convertit en una icona contracultural d’un negoci milionari
Irreverent, divertit i un punt anàrquic, Kimi Räikkönen és la gran baixa de la Fórmula 1 de cara a la temporada vinent, després que el pilot finlandès d’Alfa Romeo s’hagi retirat de la màxixa categoria de l’automobilisme. I la seva és una marxa molt sensible, ja que Räikkönen ha sigut un dels grans protagonistes dels últims vint anys de Fórmula 1 gràcies als 350 Grans Premis en què ha participat –és el pilot que més cops ha disputat una carrera de Fórmula 1–, i representa el comiat definitiu a tota una estirp de pilots de la vella escola que ja no tornaran a conduir monoplaces de F1.
La carrera de Kimi Räikkönen té poc a envejar a la del seu gran ídol James Hunt. Va debutar al gran circ de la F1 l’any 2001, i ben aviat es va convertir en un dels grans talents del Mundial gràcies a la seva velocitat innata. “Amb aquells cotxes sí que anàvem sempre a fons, no com ara”, va dir Räikkönen en la roda de premsa prèvia a la seva última cursa, el GP d’Abu Dhabi en què Verstappen, un pilot d’una nova generació, va proclamar-se campió del món.
Els primers anys de Räikkönen a la Fórmula 1 no van ser discrets: l’any 2002 va ser l’escollit per McLaren per substituir el seu compatriota Mika Häkkinen (que havia guanyat dos campionats del món amb els de Woking) i va obtenir dos subcampionats del món els anys 2003 i 2005, només superat per Schumacher i Alonso, respectivament.
L’any 2007 Kimi Räikkönen va ser l’escollit per substituir el gran Michael Schumacher a Ferrari, i va guanyar el campionat del món de pilots l’any del seu debut amb els de Maranello després d’imposar-se a Fernando Alonso i Lewis Hamilton en un final de temporada d’infart. Aquell va ser l'últim campionat del món guanyat per un pilot de Ferrari, i per això sempre ha sigut un dels pilots favorits dels milions de tifosis de la marca italiana arreu del món.
Un amant de la ‘dolce vita’
Després de tocar el sostre a Ferrari, el pilot finlandès va deixar-se endur pels grans plaers de la vida. Amant de les festes, les bones companyies i la vida nocturna, Kimi Räikkönen no va ser un exemple d’esportista preocupat pel seu estat físic. Tot i això, va completar dues temporades més a Ferrari abans de deixar la Fórmula 1 l’any 2009 per dedicar-se als ral·lis, la seva gran passió més enllà dels monoplaces.
Durant els dos anys que Räikkönen va estar allunyat del gran circ va provar sort amb els cotxes del WRC i fins i tot de la Nascar, però el seu retorn a la categoria reina de l’automobilisme estava cantat. L’any 2012 Räikkönen va tornar a la Fórmula 1 al volant d’un modest Lotus, i lluny del focus mediàtic i de la pressió competitiva es van poder veure els millors anys d’un pilot ràpid i amb un talent innat però incapaç d’entrenar l’apartat físic amb consistència o de passar hores al simulador.
Després de dos anys molt bons a Lotus, en què es va poder veure el seu millor nivell per guanyar carreres i trepitjar el podi amb certa freqüència tot i tenir un cotxe inferior, el 2014 Räikkönen va tornar a Ferrari per fer de segon pilot acompanyant Fernando Alonso. En aquesta segona i complicada etapa a Ferrari li va costar Déu i ajuda seguir el ritme dels seus companys d’equip –primer Alonso i després Vettel–, però quan el Ferrari va tornar a ser competitiu el 2018, Kimi Räikkönen va tornar a guanyar curses, fer pole position i tornar als llocs capdavanters.
Les seves últimes tres temporades han sigut a l’equip Alfa Romeo Sauber, l’equip suís en què Räikkönen havia debutat gairebé vint anys abans i en el qual ha pogut demostrar alguns detalls de talent innat que són realment difícils de veure a la graella actual de la F1. I als 42 anys, el comiat definitiu. “Ja no soc tan jove, ara després de les curses em fa mal tot el cos”, va afirmar Räikkönen abans de la seva última cursa. “Ara el que em ve de gust és estar a casa amb la meva dona i els meus tres fills –afegia el pilot finlandès–. Si pogués venir aquí, córrer i marxar, seria perfecte, però això no és així i jo vull passar més temps amb la meva família”.
Un pilot peculiar
Geni i figura fins al final, potser aquesta manca de dedicació a l’hora de posar a punt el cotxe, parlar amb els enginyers i cuidar els petits detalls el va allunyar de la possibilitat d’obtenir més victòries i campionats del món en una Fórmula 1 que ha canviat molt en les dues dècades en què Räikkönen hi ha estat en actiu. “Era un talent de l’hoquei sobre gel, però ho va deixar, ja que li costava matinar i anar a entrenar-se”, deia el seu germà gran Rami Räikkönen. “No viu tot el dia pensant en els cotxes, ni tampoc es deixa influenciar massa per la pressió que envolta la F1”, deia el seu cap a Ferrari, Jean Todt. De fet, durant els seus anys a l’escuderia de Maranello sovint s’escapava dels entrenaments i les sessions de simulador per anar a jugar a hoquei sobre gel al seu país –suposem que ben entrat el vespre, sense haver de matinar massa– o deixar-se veure pels karaokes i pubs d'Hèlsinki. Durant una pretemporada amb Ferrari als entrenaments de Barcelona, que habitualment es feien al març, va justificar la seva absència adduint que "tenia molt de fred" i preferia quedar-se a la seva habitació. Les males llengües parlen d'una escapada nocturna per la capital catalana que va deixar baldat el pilot finlandès.
Kimi Räikkönen no prové d’una nissaga de pilots, però un dia va provar un monoplaça de la Fórmula A al seu país i va derrotar amb facilitat tots els seus rivals. I això que Räikkönen tampoc tenia cap gran passió pels cotxes, però no volia seguir estudiant i als 16 anys es va inscriure a un cicle formatiu de mecànica en el qual va entrar en contacte amb el món de l’automobilisme. El país de Keke Rosberg, Ari Vatanen, Mäkkinen, Mika Salo o Häkkinen no havia vist mai un talent com el seu, una velocitat innata que el feia competitiu sense cap gran esforç per part seva.
Al llarg dels més de vint anys de Räikkönen a la Fórmula 1, el pilot finlandès ha regalat moltes anècdotes pròpies d’altres temps, com el dia que no va assistir a l’homenatge per la retirada de Michael Schumacher a Interlagos perquè “estava cagant”, segons va confessar a un periodista d’ITV sobre l’asfalt del circuit brasiler, o quan va ser detingut per la policia aeroportuària per haver-se ficat pel control d’equipatges. “Volia veure com és el meu cos per dins”, va dir per justificar la seva acció. Durant els anys a McLaren, el seu cap Ron Dennis va arribar a posar-li un agent per supervisar la seva alimentació i hores de descans. Però possiblement la més grossa la va cometre l’any 2012, abans de conèixer la seva dona, quan va estar setze dies ebri, entre els grans premis de Bahrain i d’Espanya, on curiosament va acabar en una lloable tercera posició final.
Tot i la seva imatge d’home fred –el seu sobrenom al pàdoc és el d’Iceman–, els seus companys i rivals sempre han valorat i respectat molt el seu comportament noble sobre l’asfalt, on mai va protagonitzar accions brutes que posessin en risc els seus rivals. L’any vinent la Fórmula 1 tindrà nous pilots amb molt de talent, però potser cap del nivell de Kimi Räikkönen, l'últim supervivent d’una espècie en perill d’extinció. Si hagués sigut més constant potser tindria un palmarès molt més enlluernador, però segurament a ell no li importa: no s'ho hauria passat tan bé. Ha gaudit de la vida a la seva manera, i ho vol continuar fent.