Daewoo Motors o com no dirigir una empresa de cotxes
Analitzem les claus de la desaparició de Daewoo Motors, un dels fabricants de cotxes més prometedors a finals del segle XX
La història de Daewoo es remunta a l’any 1967, quan un jove emprenedor sud-coreà anomenat Kim Woo-jung (també podem trobar el seu nom transcrit com Kim Woo-choong) va fundar una petita empresa anomenada Daewoo dedicada en els seus orígens a la producció i comercialització de productes tèxtils.
El context internacional de la Guerra Freda i la tensió permanent amb Corea del Nord van fer que Daewoo s’aprofités de les ajudes governamentals i la conjectura dels mercats internacionals per diversificar les seves activitats i convertir-se en un chaebol (equivalent coreà del zaibatsu japonès, un model empresarial que aglutina diferents filials o empreses dedicades a diversos sectors). Pocs anys després de la seva fundació, Daewoo ja disposava de divisions electròniques, armamentístiques i automobilístiques, entre d'altres.
Daewoo Motors, l’estel fugaç de Corea del Sud
Potser la divisió més famosa de Daewoo va ser la seva divisió automobilística, anomenada Daewoo Motors i que va ser fundada l’any 1978 després d'aconseguir el control d’un petit fabricant de cotxes local anomenat Saehan Motor.
La direcció de la companyia coreana sabia que no tenia prou experiència per fabricar models competitius en l’escenari internacional, així que va arribar a un acord comercial i industrial (una joint venture) amb General Motors, en virtut del qual podia fer servir plataformes i mecàniques del gegant nord-americà amb l’emblema de Daewoo. Així van aparèixer models com el Daewoo LeMas (basat en un Opel Kadett).
A inicis dels anys 90 del segle passat Daewoo tenia prou força en l’escenari internacional per trencar l’acord de joint-venture amb General Motors i intentar l’assalt en solitari del mercat mundial. Daewoo oferia cotxes barats (molt més econòmics que els fabricants europeus i americans del moment) que van atreure milers de compradors al llarg dels anys 90. Per intentar fer més atractius els seus models, Daewoo va arribar a acords amb dissenyadors italians de gran prestigi com ara Giorgietto Giugiaro, dissenyador dels tres models de més èxit de la història de la marca: el Lanos, el Leganza i el Matiz.
L’errada estratègica de Daewoo
Daewoo va poder introduir els seus productes a Occident basant el seu creixement en un producte a un preu molt baix i una imatge més o menys atractiva (disseny italià). El problema és que els seus cotxes mai van estar a l’altura de la qualitat de producció dels fabricants europeus, que sempre van veure la marca coreana com un fabricant low cost. Aquesta realitat va fer que Daewoo no pogués sortir del nínxol més baix del mercat a Europa i els Estats Units, deixant marges comercials petits que no feien créixer la marca ni en revaloritzaven la imatge corporativa. Quan va desaparèixer Daewoo el mercat no va adonar-se de la seva absència. Això sí, dels errors de Daewoo Kia-Hyundai n'ha après per, aquest cop sí, aconseguir un lloc en els mercats de vehicles europeu i nord-americà amb una gamma que pot competir en qualitat i prestacions amb els grans fabricants autòctons.
I això que tot semblava anar de cara al fabricant coreà, fins al punt de comprar SsangYong Motors l’any 1998, amb l’objectiu de convertir-se en un dels referents mundials dels totterrenys i sistemes de vehicles 4x4. Però a finals del segle XX va esclatar la gran crisi financera asiàtica que va enfonsar les economies dels dracs del Pacífic, és a dir, dels països del sud-est asiàtic (Filipines, Tailàndia, Malàisia, Indonèsia i també Corea del Sud) que havien crescut durant els anys 80 i 90 a partir de productes tèxtils, electrònics i mecànics molt competitius en els mercats internacionals, gràcies a una mà d'obra molt més barata que l'occidental i uns patrons de qualitat per sota dels vigents a Europa o als Estats Units.
La crisi asiàtica de finals de segle va afectar de ple el chaebol de Daewoo, que va fer aigües per tot arreu. Tot i les mides industrials i financeres del grup, Daewoo va fer fallida i el seu president, Kim Woo-jung, va ser arrestat i condemnat per delictes de corrupció, malversació, evasió de capitals i frau fiscal.
Daewoo necessitava diners urgentment, i la seva divisió automobilística era un dels pocs actius pels quals podria ingressar-ne si la venia. La direcció executiva del grup coreà va prendre la decisió i, després de negociar amb Hyundai, Daimler i Ford, Daewoo Motors i la filial SsangYong van ser venudes a General Motors, antic soci comercial i industrial dels coreans. Daewoo Motors també tenia una divisió especialitzada en la fabricació de camions, autocars i altres vehicles pesants, que també va ser venuda, però en aquest cas al grup indi Tata Motors.
Daewoo Motors va passar a ser rebatejada com GM Daewoo, però va seguir perdent pistonada tant dins del país com a l’estranger davant el creixement del grup Kia-Hyundai. General Motors, per la seva banda, va viure la seva crisi particular a partir del 2008: va haver de vendre la filial SsangYong al grup indi Tata Motors (any 2009) i va fer desaparèixer la marca Daewoo del grup. Encara va omplir el forat amb la marca Chevrolet a partir de l’any 2011, esborrant del tot el rastre de Daewoo, una marca que semblava voler menjar-se el món durant els anys 90 i que va fracassar estrepitosament.