Cotxes clàssics
Ferran Vital

Lancia Thesis: un geni incomprès

El Thesis va ser l'últim intent de Lancia per posar-se al nivell de BMW, Mercedes o Audi i derrotar-los amb la recepta clàssica dels cotxes italians: estil, elegància, potència i dinamisme

El Lancia Thesis / LANCIA Zoom

A inicis del segle XXI Lancia encara aspirava a poder competir amb les marques premium alemanyes. De fet, la marca italiana sempre ha estat sinònim de bon gust, refinament i elegància, i ja l'any 1997 va mostrar al món un prototip o concept car anomenat Lancia Dialogos que va sorprendre la premsa especialitzada de mig món.

Lancia Dialogos Zoom

Lancia Dialogos / Wikipedia

Poc a poc el Dialogos, dissenyat pel nord-americà Mick Robinson i els aleshores joves Marco Tencone i Roberto Manzoni, va evolucionar de línies per donar lloc al Lancia Thesis definitiu, que va ser presentat al Saló de Ginebra de l'any 2001. El Thesis era la resposta de la marca transalpina per plantar cara als BMW Sèrie 5, Mercedes Classe E i Audi A6, i la seva fabricació es va assignar a la històrica planta de Fiat a Mirafiori (Torí).

Lancia Thesis Zoom

Lancia Thesis / Wikipedia

Estèticament el Lancia Thesis era un homenatge i una tornada als orígens de dos models històrics de la marca, els Aurelia i Flaminia dels anys 50 i 60, amb una carrosseria de tres volums amb predomini de les línies arrodonides i que fugia de nervadures centrals, línies de cintura marcades o passos de roda marcats, tan de moda en els cotxes actuals. Tot i així, el Thesis no passava desapercebut allà on anava, i era difícil que no aixequés expectació a causa de la seva marcada personalitat.

Més enllà del sorprenent disseny del cotxe, el Thesis va ser el primer model de la marca que va incorporar extres que fins i tot avui en dia són sinònim de qualitat i innovació, com ara sensors d'aparcament, seients amb ajustaments electrònics, arrencada sense clau, fars amb tecnologia led, navegador per satèl·lit, telèfon integrat, televisió per antena, climatitzador, fre de mà electrònic gestionat per un botó, entapissats de pell Poltrona Frau i Alcantara i fins i tot un sistema d'àudio d'alta qualitat Bose.

Interiors Lancia Thesis Zoom

Interiors Lancia Thesis / Lancia

Pel que fa a la mecànica i posada a punt, cal destacar que el Thesis va ser desenvolupat de zero sense fer servir plataformes de models anteriors del grup. Tot i que es va arribar a posar sobre la taula la possibilitat de fer servir el xassís de l'Alfa Romeo 166, a Lancia van decidir crear un model nou des de zero.

La posada a punt del Lancia Thesis també va ser molt treballada, amb suspensions independents i amortidors variables que es podien adaptar electrònicament en funció de les necessitats dinàmiques i de tracció del cotxe en tot moment i un xassís amb una rigidesa torsional molt elevada que el convertien en un cotxe molt dinàmic tot i les seves dimensions i pes (feia 4,89 metres de llarg i anava del 1.750 a gairebé 1.900 quilos).

Lancia Thesis Zoom

Lancia Thesis / Wikipedia

Potser una de les grans errades del Thesis va ser no disposar de versions de tracció integral i apostar-ho tot per la tracció davantera, i que el canvi automàtic opcional anomenat Comfortronic no era gaire ràpid ni utilitzava lleves al volant per gestionar les marxes. Els clients d'aquest segment valoren molt la possibilitat de disposar de tracció a les quatre rodes i un canvi automàtic ràpid i potent, dues variables en les quals el Thesis potser no arribava a estar al nivell dels BMW, Mercedes o Audi.

On sí que destacaven els Thesis era en l'oferta de motors: incloïen dièsels de 5 cilindres en línia i potències de 170 i 185 CV i el mític gasolina V6 3.0 dissenyat per Busso l'any 1979, que feien servir els Alfa Romeo i que associat al Thesis arribava a oferir 230 CV, però que associat al canvi automàtic Comfortronic mai va acabar de brillar tant com en els 156 GTA o 147 GTA.

Lancia Thesis Zoom

Lancia Thesis / Lancia

Tot i que el govern italià en va encarregar versions blindades per als polítics i alts càrrecs de l'administració de l'estat, Lancia només en va vendre 16.000 unitats entre els anys 2002 i 2009, cosa que no va servir ni per cobrir la despesa inicial en costos de desenvolupament i producció del model, superior als 400 milions d'euros. Desgraciadament el cotxe mai va ser una alternativa real als cotxes alemanys, tot i que la seva forquilla de preus (entre 37.000 i 51.000 euros) era un punt més econòmica que la dels seus rivals.

En definitiva, el Thesis va ser un fracàs que vist amb perspectiva ens permet afirmar que va ser l'últim intent de fer rendible la mítica marca italiana. Quan es va retirar el Thesis va ser substituït pel Thema del 2011, un model que ni tan sols era italià: era un Chrysler 300 amb logo de Lancia aprofitant que Fiat havia comprat la marca nord-americana i que va fracassar estrepitosament abans de ser retirat del mercat l'any 2014 amb la cua entre cames. La resta de la història ja és sabuda: Lancia va deixar d'existir en el mercat internacional, i només se segueix venent a Itàlia un model petit i urbà que aprofita la base dels Fiat Panda i 500 anomenat Ypsilon.