Gairebé tothom ha llegit, vist o escoltat alguna fita digna d’entrar al Llibre Guinness dels Rècords. El que poca gent sap és qui va ser Kenelm Edward Lee Guinness, un pilot d’automòbils de començament del segle XX que va inspirar el llibre on s’inscriuen els rècords i fites més importants d’una disciplina o esport.

Kenelm Lee Guinness va néixer a Dublín l’any 1887, i era el germà petit d’Algernon Lee Guinness, un dels pioners de l’automobilisme al Regne Unit (en aquells anys Irlanda encara no era un país independent i per tant la seva nacionalitat era –encara– britànica). De fet, durant una pila d’anys va compaginar els estudis d’enginyeria a la Universitat de Cambridge amb les curses, primer com a mecànic del seu germà Algernon i més endavant en solitari com a pilot consolidat.

L’experiència de Kenelm L. Guinness en el món de la competició li va servir per patentar i distribuir un nou tipus de bugia, a la qual va batejar com a bugia KLG, per les seves inicials. També va seguir amb el negoci familiar de la cervesa, i va ser un dels directius de la cervesera Guinness fins a la seva mort.

El seu historial esportiu va començar l’any 1907, amb només vint anys, al volant d’un Darracq amb què va prendre part a la Tourist Trophy de l’illa de Man i al Gran Premi de Bèlgica, al circuit de les Ardenes. Durant aquells anys també va adquirir un pub al barri londinenc de Putney, que va batejar com The Bald Faced Stag i que havia de servir de plataforma logística per expandir l’empresa familiar de cervesa. En realitat, aviat es va convertir en un autèntic centre neuràlgic dels aficionats del motor anglesos a inicis del segle XX.

A partir del 1913 va arribar a un acord amb l’escuderia Sunbeam per convertir-se en pilot oficial de la marca, i va començar una llista d’èxits només interrompuda per la Primera Guerra Mundial i la posterior Guerra d’Independència d’Irlanda. L’any 1914, mesos abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, va ser capaç d’imposar-se a la Tourist Trophy de l’illa de Man.

Després del període bèl·lic, Guinness va tornar a posar-se al volant d’un Sunbeam i va guanyar, ja durant el 1922, els grans premis de Brooklands i Le Mans, a més del Gran Premi de la Penya Rhin, al circuit de Vilafranca del Penedès. A més a més, el mes de maig del 1922 va batre diversos rècords de velocitat de la mitja milla, d'un quilòmetre, d’una milla i de dues milles, a banda de batre el rècord de velocitat punta sobre terra amb un registre de 215,24 km/h.

Desgraciadament, el pilot irlandès va patir un greu accident al circuit de Sant Sebastià l’any 1924 mentre intentava batre un nou rècord de velocitat. Guinness va patir lesions a tot el cos i al cap, i el seu mecànic i company Thomas Barret va perdre-hi la vida. L’impacte de l’accident va ser enorme en el món de la competició, i des d’aleshores es va prohibir que els mecànics acompanyessin els pilots al seient de copilot.

L’irlandès mai va acabar de superar el trauma de l’accident, i les seqüeles físiques i mentals el van obligar a abandonar la competició. Finalment, Guinness es va acabar suïcidant a casa seva l’any 1937, en un trist final per a un dels millors talents del motor d’inicis del segle XX.

El 'Llibre Guinness dels Rècords'

Tot i que Kenelm L. Guinness podria haver figurat a les seves pàgines, els seus rècords de velocitat no tenen res a veure de manera directa amb el Llibre Guinness dels Rècords, un recull de les fites esportives o dades curioses que anualment recull diferents rècords mundials en diverses disciplines. Aquest llibre va publicar-se per primer cop l’any 1955 i, tot i estar patrocinat per l’empresa cervesera familiar, no té relació amb el pilot d’automobilisme d’inicis del segle XX.