Ogier contra els elements

Ni la nova reglamentació, ni el canvi d'equip, ni les dures condicions meteorològiques, ni ser el primer a encetar les hostilitats: res va poder amb la dupla Sébastien Ogier - Julien Ingrassia, que van tenir l'honor d'adjudicar-se l'últim ral·li de Montecarlo davant de l'entusiasme de l'afició local i fent gala, també, de la mal anomenada sort dels campions, ja que la victòria dels francesos es va establir sobre la base de l'error dels fins aleshores líders Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

La temporada començava incerta i precipitada per al quatre cops campió del món. La decisió fulminant de Volkswagen de tancar la seva etapa als ral·lis va deixar sense equip de la nit al dia el pilot de Gap. A Ogier li van ploure les ofertes dels principals equips del mundial i després de mil i un rumors, alguns de fonamentats i d'altres d'absolutament esotèrics, va decantar-se per integrar-se a la estructura més humil del campionat del món de ral·lis: M-Sport. L'estructura britànica liderada per l'expilot del mundial Malcolm Wilson va aconseguir convèncer el quàdruple campió per liderar el nou projecte i tornar a fer, anys i panys després, un Ford guanyador.

Amb poc rodatge i sense conèixer el nou vehicle a la perfecció, Sébastien Ogier va encarar els primers quilòmetres de la campanya 2017 des de la bella localitat d'Entrevaux, als peus del riu Var. El francès va fer del compromís entre la velocitat i la precaució el seu baluard per emportar-se el Montecarlo i deixar clar als rivals que el gran dominador dels últims anys té encara fam de victòria. El triomf va emocionar l'afició, no només per l'alt grau de competitivitat que es va viure a l'asfalt i al gel, on l'equip Hyundai va demostrar que enguany aspiren a tot, sinó perquè significà el ressorgir d'una marca, d'una manera de fer. Quatre anys havien passat des de la darrera victòria d'un Ford, a Gal·les 2012, a mans de Jari-Matti Latvala. Una travessia del desert sense suport oficial cent per cent a la qual només ha perseverat el patró de M-Sport. Contra vent i marea, Wilson ha apostat aquest any al tot o res.

Thierry Neuville hauria aconseguit la victòria, la primera del nou i20 WRC, si no hagués estat per un error mentre liderava la cursa amb un còmode coixí de segons. Al tram de Bayons-Breziers es van esfumar les seves aspiracions després de tenir un toc i veure's obligat a parar i a reparar els danys. Un cop dur per al belga i per a l'equip Hyundai de Michael Nandan que ja havia vist, tristament, com en el primer tram del ral·li el seu protegit, Hayden Paddon, tenia una sortida de carretera amb la mala sort d'emportar-se un espectador que no estava ben situat.

Amb Paddon i Neuville sense opció de puntuar, només el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí van poder mantenir l'emblema de Hyundai en llocs capdavanters, si bé al final es van haver de conformar amb la medalla de xocolata després d'afrontar, encertadament, una baixada a Peira Cava amb el cap i no amb el cor. Justament el contrari del que va fer Ott Tänak per mantenir la posició de podi. Una baixada, la de l'estonià, que recordarem força temps per la seva entrega total, caixa o faixa per portar el segon Ford als llocs d'honor.

El Montecarlo també suposava el retorn de Toyota 18 anys després d'anar-se'n. Tot i que treure'n conclusions pot semblar precipitat, la realitat és que l'equip va funcionar a la perfecció i el cotxe no va pecar gaire de problemes de joventut. De fet, el nou Yaris va aconseguir enfilar-se fins a la segona plaça del ral·li gràcies a una gestió de deu dels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Una proesa inversemblant si tenim en consideració les coses a què ens té acostumats Jari-Matti Latvala. El finlandès, un altre dels grans damnificats amb la marxa de Volkswagen, va recalar a l'estructura de Tommi Mäkinen i, sense la pressió de tenir Ogier al mateix equip, potser, i només potser, podrem tornar a veure la millor versió del peculiar Latvala.

La cara totalment oposada la va donar Citroën. La firma gala tornava de forma oficial després d'un any sabàtic alineant dos vehicles de la nova generació a les mans de Kris Meeke i Stephane Lefebvre i un vehicle de l'antiga reglamentació a les de l'irlandès Craig Breen. El resultat? Breen en una aplaudida cinquena posició molt per davant del seu coetani Lefebvre i a anys llum del britànic, i cap de files, Kris Meeke. Meeke, deixeble de McRae, va abandonar tot just començar per una sortida de carretera i després en la reenganxada de les següents etapes va acabar la seva participació amb un altre accident. Aquest cop durant un enllaç i contra el vehicle d'uns espectadors. En definitiva, un ral·li negre per a Citroën.

La pròxima parada del mundial serà Suècia. Una nova prova de la qual serà precipitat treure conclusions però que ens començarà a donar alguna pista de quin color pot ser aquest mundial que, sobre el paper, ha de ser el més emocionant dels últims anys. A Suècia, a més, veurem per primer cop el noruec Mads Ostberg al volant d'un Ford.

D'aquí a una setmana, el WRC torna a Karlstad. Ogier contra tots, Ogier contra els elements.