Citroën és una marca especial, caracteritzada per una història extensa i plena de cotxes atrevits, diferents i tecnològics que han arribat a esdevenir un dels senyals d’identitat de la marca gal·la.

El Citroën C4 és l’aposta de la marca francesa en el segment dels vehicles compactes, un dels espais més durs i difícils de tot el mercat europeu. Per fer-s'hi un forat, el C4 aposta fort pel disseny i la comoditat, dos dels pilars històrics de Citroën.

Estèticament diferent

El nou C4, estrenat l’any passat, és un vehicle amb un disseny diferent i eclèctic, dominat per un frontal amb força caracteritzat per la calandra hexagonal i els grups òptics allargats, i una part posterior més clàssica, on la línia corba guanya la partida a les formes geomètriques que dominen la resta del vehicle.

Pel que fa als interiors, Citroën ha volgut racionalitzar el disseny i la funcionalitat del quadre de comandaments, que pecava de recarregat a la generació anterior. Ara el comandament del vehicle és més senzill, pràctic i intuïtiu, gràcies a la racionalització dels interiors i la supressió de comandaments que es centralitzen amb la pantalla tàctil que presideix la consola. Tot i que la majoria de plàstics a la vista són de tacte suau, la part superior del tauler és de plàstic dur, i sobretot els muntants A i el llum de cortesia davanter mostren algun desajust.

La nota de color diferenciat l’ofereix el quadre d’instruments, que ens brinda la possibilitat de triar entre 8 colors diferents tant per a la instrumentació, com tants d’altres, com per a la pantalla central de l’ordinador de bord.

La unitat cedida per la marca disposa de seients de cuir amb calefacció, molt còmodes i que sorprenentment recullen molt bé l’esquena a l’hora d’afrontar revolts. Les places posteriors tenen un espai suficient per acollir dos adults, amb una llargada per a les cames correcte i una alçada per al cap força bona. La plaça central és testimonial i per a un ús absolutament esporàdic.

El maleter està dins la mitjana, gràcies als seus 408 litres de capacitat, que permeten viatjar amb les maletes de tota la família sense patir en excés per la manca d’espai. Ampliable, com de costum, amb els respatllers de les places posteriors abatibles de forma asimètrica en 1/3 o 2/3.

Amb tot, aquesta generació del C4 no deixa de ser un 'restyling' del C4 que es va començar a fabricar el 2011, amb el qual comparteix plataforma i pràcticament tots els elements mecànics. La gran diferència respecte a la generació anterior (estètica a banda, és clar) és la gamma de motors de què disposa.

El C4 disposa de dos motors dièsel (1.6 i 2.0 HDi, tots dos de 4 cilindres) i un motor de benzina tricilíndric. El motor de benzina de 3 cilindres és la gran novetat de Citroën, ja que és el primer cop que introdueix aquest tipus de propulsor en els seus vehicles.

Un motor petit, però capaç

El motor PureTech té 1,2 litres de cilindrada i eroga 110 o 130 cavalls de potència, i es pot associar a un sistema d’estalvi de combustible Start-Stop i a un canvi manual o un automàtic de convertidor de parell i 6 velocitats. En el cas de la nostra unitat de prova equipava el motor de 130 cavalls associat a la caixa de canvis manual de 6 velocitats.

La raó de ser d’aquest petit propulsor hauria d'estar en els consums (homologa un consum mixt de 5,1 litres als 100 quilòmetres a la fitxa tècnica) i en la capacitat per moure amb certa agilitat els més de 1.300 quilos que pesa el C4, però no és així. La caixa de canvis compta amb un desenvolupament força llarg, que propicia que si volem moure'ns amb suficient agilitat calgui jugar amb el canvi, ja que el motor es mostra força mandrós per sota de les 2.000 revolucions. Tot això afecta el consum, que durant tota la prova no vam poder fer baixar de 8 litres.

Aquest motor PureTech de 130 cavalls té un funcionament un pèl aspre i sorollós (especialment palpable dins l’habitacle, on es filtra el soroll del motor), i esdevé poc pràctic a causa de la manca d’entrega de potència a la zona baixa del tacòmetre. A més, la resposta no és ràpida: l’interval de temps entre que pitgem l’accelerador i notem la resposta del motor no és inferior a un segon. De la mateixa manera, les recuperacions tampoc són el seu punt fort, ja que és sensiblement més lent que altres vehicles del seu segment.

Agilitat urbana i comoditat en els desplaçaments

Gràcies a les mides compactes i al radi de gir de la direcció (força desmultiplicada), el C4 es mostra com un vehicle àgil i pràctic per ciutat. Però l’hàbitat natural del C4 són els desplaçaments per autopistes i autovies o carreteres ràpides. En aquest tipus de vies, el C4 ensenya les seves millors cartes: comoditat per als ocupants del vehicle i uns consums continguts a velocitats constants.

La direcció i la suspensió del C4 busquen la comoditat a l’interior, però esdevenen un inconvenient a l’hora d’afrontar carreteres revirades o trams muntanyencs, on el C4 presenta més inèrcies i vibracions del que seria normal en un vehicle de les seves característiques que perjudiquen de forma sensible l’experiència o les sensacions de conducció al volant. Tot i que es defensa, el cotxe estira les marxes i els seus 130 CV es fan notar, però a causa de la suau suspensió el cotxe balanceja en excés, tant al girar com al frenar o accelerar, cosa que fa perdre confiança.

Conclusió

El C4 és un cotxe diferent, dotat d’una estètica particular, carregat de tecnologia i que ofereix una habitabilitat i comoditat de marxa dignes de menció, però que no està al nivell dels seus competidors pel que fa a consum de carburant i capacitat dinàmica.