Reportatge
Ferran Vital

Les ciutats declaren la guerra al dièsel

En pocs anys no es podrà circular per bona part dels carrers de les grans capitals europees amb cotxes dièsel: us expliquem com i a on afectaran les restriccions a aquest tipus de vehicles

Les ciutats declaren la guerra al dièsel / FERRAN VITAL Zoom

D’acord, fins fa molt poc les institucions, els governs i la classe política ens animaven a comprar cotxes dièsel. Calia combatre el CO2i els cotxes dièsel semblaven, com a mínim sobre el paper, més nets en la lluita per reduir les emissions d’aquest gas, tot i que fossin molt més contaminants en les emissions d’òxids de nitrogen (NOx), hidrocarburs no cremats (HC) o partícules tòxiques (PM). Tant se valia: les normatives europees no investigaven ni castigaven els índexs d’emissions d’aquests gasos, tant o més perillosos que el CO2.

La realitat és que en un futur no gaire llunyà els propietaris de cotxes dièsel no ho tindran fàcil per accedir als nuclis urbans més importants del Vell Continent. Berlín, la capital alemanya, ja classifica els cotxes de combustió amb tres etiquetes de colors des de l’any 2008, i en els últims deu anys ha reduït a la meitat les emissions de partícules i òxid nitrós. A més, en el cas de la capital alemanya ja existeix un tram circular de 88 quilòmetres on els cotxes més contaminants no poden circular.

A Londres existeix una zona d’emissions reduïdes (LEZ, en anglès) que restringeix la circulació de cotxes des de l’any 2008 per determinades zones de la ciutat de dilluns a divendres de 7 a 18 hores. Qui vulgui circular en aquelles hores pels carrers de la City ha d’abonar un peatge d’uns 13 euros. Ara bé, els cotxes híbrids i elèctrics tenen un important descompte per circular pel centre de la ciutat.

París, l’altra gran capital europea, prohibeix la circulació de 8 a 20 hores i de dilluns a divendres dels cotxes matriculats abans de l’any 1997, a més d’obligar els parisencs a haver de classificar el seu cotxe en funció d’una etiqueta ambiental de sis colors que classifica i prohibeix la circulació per determinades zones de la ciutat.

Roma és una de les ciutats amb pitjor qualitat de l’aire del Vell Continent, i aplica diverses restriccions de trànsit en funció de l’estat de la qualitat de l’aire en diversos punts de la ciutat. Curiosament la capital d’Itàlia pot arribar a prohibir el trànsit privat i imposar un límit de 18 graus a les calefaccions domèstiques si els índexs de qualitat d’aire no milloren. Roma té quatre zones restringides, i la zona centre de la ciutat, històrica i monumental, queda reservada únicament als residents i als vehicles elèctrics.

Noruega és el paradís per als amants dels cotxes elèctrics, ja que el 25% del parc mòbil del país està totalment electrificat. Tot i això, Oslo ja prohibeix la circulació dels cotxes dièsel més contaminants i a partir del 2025 no es vendrà cap cotxe nou amb motor dièsel o gasolina.

Una tendència global

Amb tot, aquestes mesures mediambientals no són exclusives del Vell Continent. A Teheran, capital d’un país teocràtic i amb mancances democràtiques molt importants, les autoritats han limitat i fins i tot prohibit la circulació de cotxes i motos per alguns dels seus carrers i avingudes.

Pequín és una de les ciutats amb els índexs de contaminació més elevats del món, cosa que ha obligat les autoritats xineses a prohibir la circulació als cotxes matriculats fora de la ciutat pels carrers de la megalòpoli i els seus voltants.

Per acabar, no totes les ciutats opten per restringir o prohibir la circulació pels seus carrers. Nova York ha optat per afavorir l’ús de cotxes ecològics híbrids i elèctrics per tota la ciutat amb la creació d’una densa xarxa de carregadors per a aquest tipus de vehicles.