El Fiat 500 és, més que un cotxe emocional -que agrada, o no-, un model que passarà a la història per ser el salvavides més important de la marca. El 2007 van començar la comercialització d’un vehicle que semblava més un divertiment estètic i històric que altra cosa. Un any més tard va guanyar el títol de Cotxe de l’Any a Europa -l’últim que s’ha emportat la marca italiana, que en té ni més ni menys que vuit i és una de les més premiades-; i el 2010 van decidir enviar-lo a fer les Amèriques per plantar cara als Mini que tant d’èxit de vendes estaven tenint en aquelles latituds.

El 500 va agafar tanta volada, va tenir tanta acceptació, que en les diferents declinacions que ha tingut ha mantingut el caliu de l’esperança entre els concessionaris de Fiat, que han sobreviscut a la crisi dels últims anys gràcies a ell. És un cotxe que, a més, va ajudar a esborrar el mal record que havia arrelat sobre la fiabilitat d’alguns models de la marca torinesa entre els seus usuaris. Aquest model, i l’aliança amb el grup Chrysler, han tornat a donar oxigen a la marca, que ara fins i tot s’atreveix amb cotxes purament epidèrmics com el 124 Spider.

Arribats a un moment de maduresa, que ve donat per una estabilitat comercial i empresarial més gran, era el moment de tornar a la terra, de fer cotxes de volum, i de no delegar la responsabilitat de la viabilitat de la companyia només en els excel·lents vehicles comercials i industrials que fan, o en uns turismes amb unes vendes massa condicionades per l’estat anímic (i les butxaques) dels seus compradors. Ha arribat el moment de tornar a fer allò que abans en dèiem cotxes. Terrenals. Pràctics. Lògics. Sense més pretensions que la de portar-nos amb seguretat, de manera econòmica i responsable, i còmoda, d’un lloc a un altre, sabent que per comunicar-nos ja tenim el telèfon o el correu electrònic i, per jugar, la consola del menjador, la pilota de tota la vida o el jardí de darrere de casa. Allò que abans en dèiem cotxe, se’n recorden?

Per això la nova generació del Tipo, que va arribar fa unes setmanes als aparadors dels concessionaris de Fiat sense fer gaire soroll, discretament, és tan estratègic i important per al futur i per als interessos de Fiat. I ha arribat amb la idea d’assolir un bon volum de vendes que els doni aquesta tranquil·litat (i estabilitat) que tanta falta els fa a la firma.

Tres carrosseries

El Tipo se’ns presenta en tres carrosseries: de cinc portes, sedan i SW. La primera acredita un enorme espai interior per als ocupants, en part perquè el seient del darrere el forma una banqueta llisa, totalment plana. Això permet un maleter de 440 litres, que en el cas del sedan augmenta fins als 520, i en del familiar, fins als 550.

L’aspecte extern pretén acreditar una personalitat més acusada que la de les versions precedents, que eren força insípides i havien quedat molt velles. La cura de rejoveniment està basada en un aspecte molt més musculós, capaç d’obtenir un rendiment aerodinàmic prou destacable (amb un Cx-coeficient de resistència aerodinàmica- de 0,29), i amb detalls refinats com el que hem vist als llums posteriors.

A l’interior d’aquest cotxe no hi sobra res. Però tampoc no hi falta res. Hi ha detalls que busquen potenciar la vessant més pràctica d’aquest turisme, com els nou forats per portar objectes petits que hi ha per tot l’habitacle, o alguns accessoris més que últimament es dona per suposat que han de formar part de l’equipament de sèrie de qualsevol cotxe. De fet, a Fiat fan servir un eslògan, Skills, no frills, que defineix això que explicàvem: que no porta guarniments prescindibles, sinó que aporta solucions pràctiques. Que no estan per punyetes, vaja.

El Tipo porta sis airbags de sèrie i incorpora tecnologies d’assistència a la seguretat que ja són irrenunciables, com la gestió de creuer adaptatiu, el control de frenada d’emergència o el limitador de velocitat.

Aquest Fiat ens el presenten amb dos nivells d’acabats (Easy i Lounge) i dues potències, de 95 cavalls, amb motors de gasolina o dièsel, i de 120 cavalls, també amb motor dièsel o amb l’alternativa del GLP. Tots es poden combinar amb canvis manuals o automàtics, segons la versió.

Fitxa tècnica

• PREU: des de 10.600 €
• EMISSIONS: 108 g CO 2 /km
• MOTOR: Gasolina, dièsel o GLP
• CANVI: Man. o autom. DDCT 6 vel.
• TRANSMISSIÓ: davantera
• MIDES: 149 x 453 x 179 cm
• PES: 1.270 kg
• MALETER: Des de 440 l
• DIPÒSIT: 45 l