No hi ha cap mena de dubte: els cotxes moderns són molt més ecològics i eficients. Els estudis de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía), organisme dependent del ministeri de Transició Ecològica del govern espanyol, apunten que els vehicles nous homologats amb les actuals normatives d’emissions i consum com la WTLP poden arribar a estalviar uns 100 milions de litres de combustible fòssil a l’any i emetre fins a 300.000 tones menys de CO2 (gas d'efecte hivernacle responsable de l'escalfament global) a l’atmosfera.

Amb tot, canviar de cotxe per un de nou no sempre és necessàriament més ecològic o sostenible, ja que la petjada ecològica que suposa fabricar un cotxe nou en algunes ocasions pot arribar a ser superior al diferencial de les emissions respecte d'un cotxe vell.

El procés de fabricació i producció d’un cotxe nou suposa unes emissions industrials d’unes 20 tones de CO2, tot i que aquesta xifra canviarà en funció del fabricant i de quin país estigui ubicat el centre productiu. La petjada ecològica del procés de fabricació d’un cotxe nou a Catalunya (Seat o Nissan) és molt inferior a la petjada que provocaria el mateix cotxe fabricat a la Xina, un país sense gaires miraments mediambientals, amb una legislació molt més laxa que no pas les homologades a la Unió Europea. Desgraciadament, la Xina és ja el principal fabricant del món de cotxes, i és paradoxal comprovar que fins i tot els cotxes elèctrics xinesos tenen una petjada ecològica i ambiental molt superior a la d’un cotxe de combustió europeu.

Els cotxes de combustió actuals (dièsel o gasolina), homologats per la nova normativa Euro6, suposen un estalvi real d’uns 90 o 100 grams de CO2 respecte un cotxe dièsel o gasolina amb una potència equivalent de fa deu o quinze anys, cosa que vol dir que caldria fer entre 150.000 i 200.000 quilòmetres amb el cotxe nou per compensar o neutralitzar les emissions respecte de l’antic.

Però en canvi els cotxes nous sí que són molt més eficients si analitzem els índexs d’emissions de gasos molt perjudicials per a la salut humana, com ara els òxids de nitrogen (NOx) i les partícules, sobretot dels cotxes dièsel més antics, que són especialment rellevants per la qualitat de l'aire en entorns urbans.

Les xifres d’emissions de CO2 durant la producció d’un cotxe nou es compensarien molt més ràpidament si en comptes de comprar un cotxe de combustió nou (dièsel o gasolina) en comprem un d’elèctric o electrificat (híbrid, híbrid endollable o PHEV), ja que aquesta tipologia de vehicles permetria circular diàriament sense emetre gasos o consumir combustible.

També és cert que aquests cotxes electrificats fan servir unes bateries de liti que són poc eficients des del punt de vista mediambiental, ja que la seva extracció del medi natural i producció a escala industrial també té una important factura ecològica. Un estudi alemany afirma que un Tesla Model 3 és més contaminant que un Mercedes dièsel si tenim en compte la dependència energètica del carbó en els processos industrials de producció a la Xina i als Estats Units, els principals productors mundials de bateries de liti.

Per acabar-ho de complicar, també caldria assegurar-se que l’energia elèctrica que alimenta aquests vehicles elèctrics i electrificats provingui de fonts d’energia renovables. Dit d’una altra manera, la petjada ecològica dels cotxes elèctrics i híbrids endollables dista encara de ser realment neutra per al nostre planeta, i tan sols una aposta decidida per les energies renovables com a font energètica en el procés de producció pot ajudar a fer que canviar de cotxe per un de més nou sigui una operació realment sostenible i beneficiosa per al medi ambient.