Per què les vendes de cotxes elèctrics no acaben d’arrencar a Catalunya?

Catalunya i Espanya estan a la cua d’Europa en implantació del cotxe elèctric. Aquesta és la realitat que mostra l'últim baròmetre de mobilitat d’ANFAC, la patronal dels fabricants de vehicles a l’Estat. En el cas català, els indicadors globals van créixer fins als 32,6 punts sobre 100, però encara estan molt lluny dels 61,2 punts de la UE com a mitjana ponderada i dels 89,6 punts d’Alemanya, i es queden a anys llum dels 342 punts de Noruega, que rebenta l'índex òptim dels 100 punts. A hores d’ara no és cap novetat que Europa es mogui a dues o tres velocitats diferents en el procés de transició cap al cotxe elèctric, però les diferències en la velocitat d’electrificació del parc mòbil entre els països europeus no havia sigut mai tan significativa com ara.

Tot i que les vendes de cotxes elèctrics i electrificats han crescut a tot l'Estat al llarg del 2021 fins al 8% del total, el nivell està encara molt lluny d’altres mercats europeus com ara Alemanya o Portugal, on els cotxes elèctrics ja suposen entre el 20% i el 25% de les vendes de cotxes nous.

Amb tot, cal destacar que Catalunya és capdavantera de l’Estat en el percentatge de vehicles electrificats –incloent-hi també els híbrids endollables– sobre el total de cotxes nous, però igualment en aquest indicador el nostre país també queda molt lluny de la mitjana europea. 

El preu i l'orografia, dos factors essencials

Entre les causes que expliquen la minsa presència de cotxes elèctrics a Catalunya cal analitzar dues variants essencials. En primer lloc, cal tenir en compte el preu de compra dels vehicles elèctrics, encara molt per sobre dels seus equivalents amb motor de combustió. I això, en un mercat com el català, on els vehicles assequibles com els Dacia Sandero o Seat Arona són els cotxes més venuts, és un factor decisiu. Segurament a molts catalans els agradaria comprar-se un Cupra Born elèctric, però pel seu preu base de 37.500 euros es podrien comprar un Seat Arona i un Dacia Duster alhora. Les diverses ajudes i subvencions a la compra d’un cotxe elèctric tampoc han acabat de convèncer els compradors, ja que són un punt polèmiques: d'una banda l’opinió pública no acaba de comprendre la raó per la qual cal subvencionar la compra d’un cotxe de gamma mitjana-alta a una persona sense problemes econòmics, i d'una altra tampoc s'entén que els compradors hagin de tributar per aquestes ajudes a la declaració de la renda.

Però hi ha un altre factor encara més decisiu que el preu dels cotxes elèctrics nous, i és l’escassa implantació de la xarxa de recàrrega a Catalunya, cosa que limita o si més no condiciona la mobilitat dels vehicles elèctrics al territori. Per exemple encara avui és complicat anar i tornar de Barcelona a Andorra la Vella, de Girona a Lleida o de Mataró a Tortosa en un sol dia sense haver d’aturar-nos a carregar el cotxe elèctric, cosa que afecta la seva popularitat. I és que el nostre és un país amb una orografia força peculiar, diferent de les grans planes de l’Europa central, cosa que obliga a realitzar uns consums energètics més elevats.

Segons apunten les dades d’Electromaps, actualment a Catalunya hi ha uns 3.549 punts públics de recàrrega de cotxes elèctrics, una xifra que tot i créixer durant el 2021 és encara clarament insuficient per arribar a un parc mòbil electrificat, i que queda quatre cops per sota de la xifra que seria necessària per acompanyar el creixement del mercat de cotxes endollables al país. De fet, a hores d’ara és pràcticament impensable tenir un cotxe elèctric sense disposar d’un punt de càrrega privat a casa o al lloc d’aparcament habitual, un altre entrebanc més per a un país on la majoria de la població aparca el cotxe al carrer.

Per acabar, cal sumar-hi el temps d’espera de càrrega dels cotxes elèctrics. És cert que cada cop hi ha punts de càrrega ràpida més potents, però encara no són majoritaris (el 85% dels punts de càrrega públics del país són de potència igual o inferior a 22 kW) i sobretot convé no utilitzar-los habitualment en els cotxes elèctrics per salvaguardar la vida útil de les bateries. Per tant, haver de canviar de mentalitat i cultura a l’hora de planificar un viatge o escapada a certa distància és un inconvenient afegit en la compra d’un cotxe elèctric.

Així doncs, més enllà de les limitacions econòmiques de molts compradors, el fet de no tenir a l’abast una xarxa de punts de càrrega que creixi a la mateixa velocitat que les matriculacions de vehicles endollables i l'orografia del país fan que la compra d’un cotxe elèctric al nostre país encara no sigui una opció realista per a molts conductors. Un cop més la pilota està a la teulada de les institucions i administracions: no és seriós que el govern d'Espanya només hagi materialitzat 13.411 punts de càrrega públics arreu de l'Estat dels més de 28.240 que s'havia fixat com a objectiu de cara al 2021.