Quin cotxe et podràs comprar a partir del 2035?

El canvi de rumb en les directrius europees al voltant dels vehicles amb motor de combustió a partir del 2035 i que eliminen la prohibició als vehicles dièsel i gasolina ha generat no pocs dubtes al voltant de quins cotxes nous podrem comprar els europeus en un horitzó de tan sols deu anys.

En primer lloc, convé destacar que si bé la Comissió Europea ha aixecat el veto a la comercialització de vehicles amb motors de combustió dièsel i gasolina, també ha elevat el llindar d’objectiu d’emissions als fabricants que vulguin vendre els seus cotxes a Europa. En resum, el nou sistema no mesura les prohibicions individuals d’un vehicle o un altre, sinó que fixa als fabricants un llindar de mitjana d’emissions de CO₂ que ha de suposar una reducció del 90% respecte als llindars actuals, fixats l’any 2021. Això vol dir que si els cotxes que ven un determinat fabricant actualment no poden sobrepassar una mitjana d’emissions de CO₂ de 120 g/km, a partir del 2035 els fabricants no podrien superar la mitjana d’emissions de 12 g/km de CO₂. A efectes pràctics, un fabricant com Seat o Nissan hauria de vendre entre vuit i deu vehicles elèctrics de zero emissions per compensar la mitjana d’emissions de cada vehicle de combustió venut.

En segon lloc, aquest nou llindar, molt més restrictiu que l’actual, farà que de facto la major part dels fabricants decideixin no comercialitzar vehicles de combustió que elevin la seva mitjana d’emissions de CO₂, ja que les multes per superar aquest límit seran molt elevades. De fet, la Comissió Europea preveu una sanció de 95 euros per cada gram extra i vehicle que la marca vengui a partir de l’entrada en vigor de la nova normativa. A tall d’exemple, una marca com Seat i que comercialitzi un vehicle com l’Ibiza (amb unes emissions mitjanes de 115 g/km) hauria de pagar 9.785 euros a l’administració europea en concepte de multa. L’any passat Seat va vendre un total de 106.700 unitats del Seat Ibiza, cosa que a partir de l’any 2035 suposaria una multa de 1.044.059.500 euros, una xifra inassumible no només per a Seat, sinó per a qualsevol fabricant europeu a hores d’ara.

Quins cotxes vendran les marques?

Tenint clares les xifres i multes potencials a les quals hauran de fer front els grans fabricants, queda clar que l’oferta de cotxes amb motor de combustió, si bé no restarà formalment prohibida, serà molt minoritària i reservada a segments específics de luxe, com ara els esportius de Ferrari, Porsche o Lamborghini, per exemple. En definitiva, els fabricants de vehicles esportius continuaran fabricant i venent vehicles amb motor de combustió, mentre els generalistes hauran d’especialitzar-se en la fabricació de vehicles elèctrics.

A partir del 2035, la major part dels fabricants optaran per comercialitzar vehicles híbrids endollables o PHEV, amb motors elèctrics i bateries cada cop més grans i autonomies reals en mode totalment elèctric que ben segur superaran els 200 quilòmetres (enfront dels 50 o 60 quilòmetres actuals). Els híbrids endollables també continuaran fent servir un motor de combustió, però segurament cada cop més petit i de menys cilindrada, per minimitzar consum i emissions. Per contra, els cotxes híbrids convencionals o Mild Hybrid, amb unes emissions reals al voltant dels 100 g/km, semblen no tenir espai de desenvolupament a partir de l’entrada en vigor de la nova normativa.

L'altre gran front que les marques encara exploraran al llarg dels pròxims anys serà el dels vehicles amb autonomia estesa. És a dir, cotxes elèctrics que fan servir la gasolina no només per alimentar el motor, sinó també per generar energia i alimentar les bateries elèctriques del cotxe, fet que optimitzarà el rendiment tèrmic i reduirà les emissions de manera dràstica.

Finalment, els cotxes totalment elèctrics hauran de guanyar protagonisme i quota de vendes, especialment en el segment de vehicles utilitaris i urbans, amb preus més competitius, autonomies més grans i una xarxa de recàrrega coherent i dimensionada a les necessitats reals del parc automobilístic. 

Algunes marques com Toyota i Hyundai continuen treballant en l’hidrogen i en la pila de combustible com a alternativa real al petroli. Aquest combustible només emet vapor d’aigua, però el problema actual és el de generar hidrogen verd de manera sostenible i a un preu competitiu. Altres alternatives, com els biocombustibles o els combustibles sintètics, semblen poc menys que una quimera a hores d’ara, pel cost real de producció i la petjada ecològica que suposa.

I els cotxes de combustió, què?

Tot i que, tal com hem dit, la nova normativa comunitària no prohibeix la comercialització de vehicles amb motor de combustió, les marques no estaran interessades en vendre models amb motors dièsel o gasolina per evitar les multes milionàries de la Comissió Europea. Sí que és cert que alguns models concrets, com ara esportius o vehicles industrials com tractors o maquinària, encara faran servir motors dièsel o gasolina maridats amb algun sistema d’hibridació que alleugereixi les emissions de CO₂, però el seu ús serà cada cop més residual i reservat al segment dels cotxes esportius de luxe.