Crear un nou model híbrid o híbrid endollable és un procés car per als grans fabricants, que han de desenvolupar plataformes específiques, adaptar bastidors, suspensions, equilibri de pesos, rigideses torsionals i elements mecànics diversos per a aquesta mena de vehicles, que sovint són una mica més cars de produir que els cotxes de combustió convencionals.

Feta la llei, feta la trampa

Però alguns fabricants han trobat una manera més senzilla i econòmica de fabricar cotxes que poden millorar els consums i les emissions dels cotxes de combustió convencionals dièsel o gasolina sense haver de recórrer a motoritzacions elèctriques maridades amb els motors tèrmics.

Aquesta mena de cotxes, anomenats ‘mild hybrid’ o semihíbrids, poden arribar a obtenir el 70% dels beneficis ecològics dels cotxes híbrids a una quarta part del seu cost de desenvolupament.

Com funciona?

La diferència entre els ‘mild hybrids’ o semihíbrids i els híbrids convencionals és que els primers no disposen de cap motor elèctric, a diferència dels híbrids clàssics. Els semihíbrids tenen un generador, motor d’arrencada o MGU ('motor generator unit', en anglès) de 48V que alimenta tots els sistemes elèctrics del cotxe -tals com el climatizador, navegador o sistema d’àudio- sense haver de recórrer a l’energia proporcionada pel motor de combustió.

Totes les tasques que assumeix el generador o l'MGU alliberen potència i energia al motor tèrmic que obté índexs de consum i emissions inferiors –calculen fins a un 15% menys de CO2–. El generador o MGU està connectat al motor tèrmic principal mitjançant una corretja, i també s’encarrega d’arrencar el motor tèrmic i l’ajuda en les acceleracions o demandes immediates de parell, però a diferència d’un híbrid convencional mai podria impulsar el cotxe en un mode totalment elèctric.

Com obté l’energia?

El generador o MGU s’alimenta de l’electricitat emmagatzemada en unes bateries que a diferència de les utilitzades pels híbrids convencionals són de plom i no pas d’ions de liti –el plom és un material sensiblement més barat.

Quan el motor tèrmic no necessita energia pot transferir energia cinètica mitjançant la politja o corretja que la uneix al generador o MGU per generar energia elèctrica que emmagatzema a les bateries del cotxe, per abastir d’energia al sistema elèctric del cotxe o fins i tot per alimentar el compressor del cotxe, i obtenir millors xifres de parell a un règim de revolucions i consum més baix. Per acabar, aquests cotxes també aprofiten l’energia cinètica del moviment del cotxe i dels sistemes de frenada regenerativa per obtenir electricitat.

Una solució real?

Algunes de les últimes novetats del mercat incorporen de sèrie els sistemes ‘mild hybrid’, com el flamant Audi A8, el Chevrolet Silverado i el sistema i-ELOOP de Mazda, entre d'altres, que avancen en aquesta direcció. A més, aquest sistema permet convertir la plataforma d’un cotxe gasolina o dièsel convencional en un semihíbrid amb uns costos relativament baixos, com ha fet Volkswagen amb el Golf de nova generació.

Amb tot, el fet que no puguin impulsar el cotxe de manera totalment elèctrica ni recarregar-se en un punt elèctric convencional fa pensar que els ‘mild hybrids’ són una solució temporal impulsada per aquells fabricants que encara no disposen de plataformes híbrides potents (com el cas de Mazda o el grup Volkswagen) per evitar les restrictives normes anticontaminació que la Unió Europea i altres països impulsaran a partir del 2020.