BarcelonaL’octubre del 1995, quan Àlex Crivillé va guanyar el GP de Catalunya després d’una lluita molt intensa amb Carles Checa, al podi va sonar l’himne d’ Els segadors juntament amb el d’Espanya, i la senyera i la bandera de l’Estat van onejar l’una al costat de l’altra, al mateix pal. Abans l’osonenc havia fet la volta d’honor portant una senyera. Com dos anys abans a Jerez, però en aquella ocasió amb una bandera andalusa, cosa que aleshores va desfermar una allau d’aplaudiments. Allò va generar molta polèmica. L’editorial de l’ Abc de l’endemà titulava “Ofensa a Espanya que no pot quedar impune”; Alfonso Ussía parlava d’“els cursis de Montmeló” al mateix rotatiu; Diario 16 publicava: “Pujol multigrau”, i El Mundo destacava: “Un triomf només català”. Juan Álvarez, que presidia la Federació Espanyola de Motociclisme, va catalogar el fet d’“inadmissible” i va amenaçar el Circuit amb la retirada de les subvencions del Consell Superior d’Esports (CSD).
Dies després, el portaveu en matèria esportiva del grup popular, Ángel Mario Carreño, en una sessió al Congrés de Diputats, va interpel·lar per la situació Rafael Cortés Elvira, que era el secretari d’estat per a l’Esport, i que va restar importància al tema.
En la mateixa línia es va situar Alfonso Arroyo, director general d’esports del CSD: “A partir dels Jocs de Barcelona, quan el guanyador d’una competició és de la comunitat on es fa la prova, abans que soni l’himne nacional es poden sentir unes notes de l’himne d’aquesta comunitat, i immediatament després, sense interrupció, l’espanyol. Fa uns mesos s’ha fet a Barcelona al Mundial Indoor d’atletisme, i a la inauguració també es van sentir unes notes de l’himne català. No crec que ara hi hagi cap motiu per a la polèmica, quan està absolutament normalitzada la cohabitació de cultures i trets d’identitat dels pobles”, tal com publicava Marca l’endemà de la victòria del Nen de Seva. El director general de Dorna, Carmelo Ezpeleta, que havia sigut director del Circuit amb anterioritat, va declarar a El País : “Cal no donar-hi més importància”.
Aquell protocol va ser decidit pels responsables de la instal·lació de Montmeló, encapçalats per Albert Agustí (que deixaria el càrrec poc després), amb tota naturalitat, ja que des que les curses de F1 s’havien començat a disputar al Circuit quatre anys abans, la presència de la senyera i la interpretació d’ Els segadors havien coexistit amb els símbols estatals amb absoluta normalitat. Juan Antoni Samaranch, president del COI, i Josep Lluís Vilaseca, secretari d’Esports de la Generalitat, dos personatges cabdals en la creació de la pista de Montmeló, havien acordat que això fos així des del primer dia, i fins a la victòria de Crivillé a ningú li havia grinyolat aquella decisió.
Però després del GP d’Espanya de F1 d’aquest any, Manuel Aviñó, president de la Federació Espanyola d’Automobilisme des del març de l’any passat, va enviar una carta als responsables del Circuit, on manifestava el seu malestar per la presència de la senyera i l’audició d’ Els segadors als actes de presentació de la cursa, abans de la sortida. El seu antecessor, Carlos Gracia, que havia estat 32 anys en el càrrec, mai va expressar cap insatisfacció per aquest protocol en les 26 edicions de la cursa en què va ser present, en coherència amb la bona sintonia amb el RACC que sempre havia tingut, i per la seva acreditada sensibilitat cap a les institucions catalanes. La carta d’Aviñó ha tingut resposta del Circuit i de la Federació Catalana d’Automobilisme, que han lamentat la seva discrepància amb arguments prou sòlids. Fins aquí, cap més conseqüència, tot i que Aviñó ha elevat la seva queixa a la Federació Internacional d’Automobilisme, als promotors del campionat, al CSD i al govern estatal.
La situació dona combustible als que es pregunten per la rendibilitat de la catalanofòbia, i més ara que n’hi ha que qüestionen la continuïtat de la F1 a Catalunya quan s’acosta la conclusió del contracte del Circuit amb Liberty Media i encara no ha començat la negociació per renovar-lo.
La reacció d’Aviñó coincideix amb les declaracions d’un altre valencià, Francisco Camps, que creu que les investigacions sobre la seva gestió en les edicions de les curses de F1 que es van fer a la ciutat del Túria han sigut promogudes per Compromís, “un partit catalanista que vol que hi hagi F1 a Barcelona i no a València”, en paraules de l’expresident de la Generalitat. Curiós. ¿Veurem Marta Sánchez cantant a la prèvia del Gran Premi al Circuit l’any vinent?
Demà s’acaba la Setmana d’Or del SCT
Des de les sis del matí, 2.500 motoristes de tota mena solquen Catalunya en una nova edició de la Rider1000, una prova no competitiva que vincula els usuaris motoritzats sobre dues rodes amb el territori del país. Es de suposar que ho fan sota la protecció dels Mossos, que aquesta setmana els han dedicat una atenció especial amb motiu de la campanya preventiva de control de conductes de risc adreçada als motoristes que promou el Servei Català del Trànsit.
Davant del fracàs en la política de seguretat d’aquest estament, si més no entre els motoristes (17 motoristes han mort a Catalunya aquest any), i de la nul·la eficàcia de les iniciatives per impregnar aquest col·lectiu de la percepció del perill, aquests dies han incrementat el control de les conductes punitives d’aquests usuaris de la via pública. Les carreteres, la seva conservació i senyalització -això sí- continuen sent les mateixes.
