Què farien els fabricants d'automòbils establerts a Catalunya en cas d'independència?

Històricament, la indústria del motor no ha estat un sector qualsevol del teixit productiu del país. Fabricants com Hispano Suiza, Elizalde, Pegaso i Montesa, per posar només alguns exemples, s'han convertit en referents socials i culturals de la història contemporània de Catalunya.

Encara avui la indústria del motor –d'automòbils, motocicletes i auxiliars– representa un 10% del PIB del país, i sense anar gaire lluny Seat és la principal empresa de Catalunya per volum de treballadors. Però tot i el llegat social i històric d'aquest sector industrial al país, el seu futur depèn de les condicions socials i econòmiques d'una hipotètica República independent i la seva competitivitat i capacitat productiva.

Quin és el panorama immediat en cas d'independència?

Ara mateix hi ha molts fabricants de primer nivell europeus que fabriquen a Catalunya i que hi han anunciat grans inversions: Seat fabrica els Ibiza, León i Arona a Martorell, on Audi ha fabricat el SUV Q3 els últims anys i està a punt de començar la producció de l'A1 per abastir la demanda de tot el planeta des del Baix Llobregat.

Nissan també té un gran centre productiu a la Zona Franca, on actualment fabrica el Pulsar, el Navara i la furgoneta NV-200 i la seva variant elèctrica e-NV200. A més, aquesta planta s'ha adequat per fabricar el Renault Alaskan i el Mercedes Classe X, dos models bessons del Navara, fabricat amb èxit a la capital catalana.

A banda dels grans fabricants multinacionals establerts al país, el mosaic automobilístic inclou un petit fabricant de cotxes esportius exclusius com és Tramontana, actualment establerts a Vic i que internacionalitzen tota la producció.

A més, Catalunya és el bressol i la llar de molts fabricants de motocicletes –algunes de les quals referència mundial del seu segment– com ara Honda-Montesa, TRS, GasGas-Torrot, Bultaco, Rieju, Ossa, Macbor (Motos Bordoy) i Volta, marques consolidades amb una gamma ben estructurada i molt competitives en l'escenari internacional.

A aquests fabricants hi cal sumar el fet que Catalunya té una densa xarxa de preparadors especialitzats o fins i tot divisions d'algunes marques que estableixen aquí les seves seccions de competició, com ara Kawasaki –que fabrica les Superbikes a Catalunya– i Seat Sport –que fabrica el Golf R, l'Audi RS3 i el Seat León de competició a Martorell.

Tots aquests fabricants no tenen previst cap mena de moviment o deslocalització dels centres productius en cas d'independència de Catalunya, fins i tot si hi ha declaració unilateral, a curt o mitjà termini. Per contra, és possible que n'hi hagi algun que canviï la seu fiscal a l'estat espanyol, com ja han fet algunes entitats financeres.

Els aranzels, clau per a l'estabilitat dels fabricants a Catalunya

Catalunya disposa d'actius molt atractius per als grans fabricants automobilístics: una situació geogràfica estratègica, mà d'obra ben formada i competitiva, existència d'un mercat interior exigent i proximitat al gran mercat europeu, una xarxa industrial competent i infraestructures funcionals que fan del país un reclam atractiu per a inversions estrangeres.

Ara bé, alguns d'aquests fabricants han mostrat una certa preocupació –sempre de forma extraoficial i mai confirmada per les parts– pel fet que la futura República de Catalunya quedi fora de la Unió Europea i els seus tractats de lliure comerç. Amb tot, el procés d'expulsió de Catalunya no serà immediat en cap cas i l'EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç), formada per Suïssa, Noruega, Liechtenstein i Islàndia –que té diversos acords bilaterals signats amb la UE–, sembla predisposada a acceptar l'entrada d'una hipotètica Catalunya independent, cosa que eliminaria els possibles aranzels que ara mateix preocupen alguns dels fabricants establerts al país.

I els futurs inversors de què parla De Guindos?

Ara fa unes setmanes el ministre De Guindos va anunciar que un gran fabricant automobilístic havia frenat la seva inversió a Catalunya a causa del procés independentista. Sense voler contradir el ministre –que de ben segur disposa d'informació privilegiada–, l'únic fabricant que havia anunciat una inversió a Catalunya era Thunder Power, una exòtica companyia xinesa de cotxes elèctrics que volia obrir un centre de R+D a Catalunya amb una inversió inicial de 80 milions d'euros. L'acord signat entre l'exconseller d'Empresa i Coneixement Jordi Baiget i el president de la companyia xinesa, Wellen Sham, no comprometia un desembarcament de la companyia asiàtica a Catalunya, ja que supeditava l'arribada a la resposta del mercat europeu al seu producte.

Les marques es preparen per a una possible independència

Altrament algunes marques ja han començat a preparar la seva xarxa comercial adequant els productes a una futura Catalunya independent. Sense anar gaire lluny, hem pogut saber que diverses multinacionals han començat a demanar als treballadors dels concessionaris que controlin què fan la resta de marques de la competència respecte a aquesta qüestió, sobretot en les feines de retolació i cartells, fins ara gairebé tots escrits en llengua castellana.

I és que el mercat català és el més important de tot l'estat espanyol per a diverses marques d'automòbils, i el mercat principal, gairebé hegemònic, pel que fa a les motocicletes. A priori sembla complicat pensar que els principals fabricants vulguin renunciar a un país amb la tradició i la capacitat d'un mercat madur com el de Catalunya.