El desgavell de les etiquetes ambientals de la DGT
Contra tota lògica, la nova llei de mobilitat sostenible no inclou cap modificació en el sistema de classificació dels distintius ambientals dels vehicles amb motor de combustió
Tot i que Pere Navarro, director de la DGT, assegurava ara fa un any que el procés de redefinició del sistema de classificació de les etiquetes ambientals vigent estava en marxa i semblava no tenir aturador, el fet és que el Congrés dels Diputats va aprovar la setmana passada la nova Llei de mobilitat sostenible sense incloure la disposició addicional quinzena, que havia de permetre a la Direcció General de Trànsit establir els mecanismes oportuns per modificar els criteris per assignar les etiquetes ambientals als nous vehicles.
Fonts properes a l’executiu espanyol apunten que aquesta decisió es fonamenta en la voluntat de no complicar ni confondre més el consumidor final afegint incertesa, i en el fet que el procés per establir un nou sistema s’allargaria, com a mínim, durant un any més, i que en cap cas podria tenir efecte retroactiu sobre els vehicles ja matriculats.
- Etiqueta ZERO (color blau)<p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Reservada per a vehicles elèctrics purs, elèctrics d'autonomia estesa, híbrids endollables amb autonomia mínima de 40 quilòmetres i als vehicles de pila de combustible d'hidrogen.</span></p>
- Etiqueta ECO (color verd i blau)<p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">En són creditors els cotxes híbrids endollables amb autonomia menor a 40 quilòmetres, els híbrids convencionals (no endollables) i els propulsats per gas natural (GNC i GNL) o gas liquat de petroli (GLP). Aquesta etiqueta esdevé un gran calaix de sastre que inclou vehicles amb emissions molt diferents.</span></p><p></p>
- Etiqueta C (verd)<p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Correspon als turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculades a partir del gener del 2006 i els dièsel a partir del 2014, així com als vehicles de més de 8 places i pesats matriculats a partir del 2014.</span></p>
- Etiqueta B (groga)<p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Identifica els turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculades a partir del gener de l'any 2000 i dièsel a partir del gener del 2006, així com els vehicles pesants de més de 8 places matriculats a partir del 2005 .</span></p><p></p>
- Etiqueta A (sense distintiu)<p><span style="background-color: transparent; color: rgb(0, 0, 0);">Els vehicles més contaminants, que no compleixen els requisits per a cap d'aquestes etiquetes, no reben distintiu ambiental i són els que ja troben més restriccions al seu ús, especialment a les grans ciutats.</span></p><p></p>
Un sistema d’etiquetatge únic (i arbitrari)
Tots els països europeus disposen d’un sistema propi de classificació dels vehicles nous en funció del seu nivell de contaminació i dels nivells d’emissions de gasos contaminants homologats per la normativa Euro, que tenen en compte les emissions de monòxid de carboni, NOx, partícules i altres gasos. En molts països europeus com Alemanya, França, Itàlia o Bèlgica, entre altres, s’agafen a aquesta especificitat tècnica, i afegeixen altres evidències demostrables i mesurables com ara els índexs d'emissions de CO₂.
Desgraciadament, el funcionament del sistema espanyol difereix força del de la resta de països del seu entorn, i classifica els vehicles nous en funció del tipus de motor, l'antiguitat i el possible grau d’electrificació. Aquest sistema genera situacions poc realistes, com ara que un SUV amb un sistema híbrid o semihíbrid, que emet més gasos contaminants que un vehicle urbà de combustió, tingui accés a l’etiqueta ambiental ECO o fins i tot la Zero si és un PHEV o híbrid endollable, mentre que un vehicle més petit i menys contaminant té una etiqueta verda o fins i tot groga. Aquesta realitat ha aixecat no poques crítiques, que la DGT volia rectificar amb una nova regulació homologable a la de la resta de països europeus.
El canvi de rumb de l’executiu amb la nova llei de mobilitat sostenible es deu a la necessitat d’aprovar aquesta normativa abans de final d’any per desbloquejar 10.000 milions d’euros d’ajudes provinents de fons comunitaris, però no resol l’especificitat espanyola en la classificació ambiental dels vehicles. Caldrà esperar si el govern espanyol ha previst algun mecanisme alternatiu que permeti resoldre el desori del sistema d’etiquetes ambientals a Espanya.