Imaginem que ens trobem en una carretera convencional de muntanya. Què faríem si de cop un nen en bicicleta surt d'imprevist en un revolt envaint el nostre carril? La resposta de qualsevol humà és clara: pitjar a fons el pedal de fre, mantenir el cotxe dins l'asfalt, agafar el volant amb força… i tancar els ulls.

El cotxe autònom serà una realitat en un futur no gaire llunyà. Però ¿compraríem un vehicle que optaria per fer-nos fora de la carretera (potser posant en perill la nostra vida i la dels nostres acompanyants) per evitar una col·lisió? ¿Confiaríem la nostra vida i la dels ocupants a un sistema informàtic, malgrat que aquest sistema sigui a priori més segur que la conducta humana?

Les reaccions programades pels vehicles autònoms obren un debat moral i ètic molt interessant, alhora que generen dubtes i incerteses sobre el comportament d'aquest tipus de vehicles en situacions límit.

Els cotxes autònoms funcionen mitjançant un processador que analitza tota la informació que rep dels diferents sensors i càmeres del vehicle. Molt probablement els vehicles autònoms seran més segurs que la majoria de conductors, ja que no faran imprudències com beure alcohol, consumir drogues o prendre medicaments abans d'iniciar la marxa, saltar-se un semàfor en vermell o no respectar un senyal d'estop o de cedir el pas, cosa que disminuiria el risc d'accidents en aquesta mena de situacions.

Cal recordar que la majoria d'accidents que per desgràcia encara hi ha són deguts a una errada humana, que es podria evitar gràcies al compliment real de tots els senyals, límits i condicions de conducció. A més, el fet de disposar d'una xarxa interconnectada entre els vehicles faria que no topessin els uns amb els altres a l'hora de circular.

Ni realment autònom ni del tot intel·ligent

Els ordinadors que dirigirien el vehicle, però, responen en funció de la programació prèvia que han rebut, és a dir, que no són intel·ligents ni realment autònoms, ja que sempre responen a les ordres per a les quals s'han programat. I si el seu programador preveu que per evitar atropellar un ciclista el cotxe ha de sortir de la carretera, ho farà, encara que potser el marge de seguretat no serà suficient o podrà xocar amb un arbre i, d'aquesta manera, posar en perill la integritat física dels ocupants del vehicle.

Vet aquí, doncs, un enorme dilema moral amb què se les han de veure els programadors dels vehicles autònoms. En cas que l'accident sigui inevitable, quin patró ha de seguir el vehicle? ¿Ha de jutjar quants ocupants trasllada i quantes víctimes potencials pot ocasionar si hi ha un atropellament? ¿Ha d'ocupar el carril contrari, amb el risc que un altre vehicle no tingui temps de reacció i xocar de cara? ¿I si en comptes d'un ciclista és un grup d'escolars i el cotxe només està ocupat per una persona? ¿Ha de prioritzar salvar la vida dels ocupants o la vida dels vianants, ciclistes o ocupants d'altres vehicles?

A priori, podem pensar que èticament és preferible posar en risc la vida dels ocupants del vehicle per evitar, per exemple, l'atropellament de 10 escolars. Ara bé, la majoria de nosaltres reaccionaria frenant i mantenint el cotxe dins el nostre carril, ja que l'instint d'autoprotecció en aquestes situacions límit és el que fa que reaccionem d'una manera en dècimes de segon.

Un maldecap per als fabricants

En funció del tipus de programació que s'hi decidís implantar, els cotxes autònoms reaccionarien d'una manera o d'una altra. Si cada fabricant implantés el seu propi protocol de funcionament, es podria donar el cas que dos vehicles autònoms reaccionessin de diferent manera arribats a una situació límit en funció del seu programari.

A més, tampoc queda del tot clara la responsabilitat penal d'un accident en cas de produir-se. El conductor o ocupant al control? El fabricant? El programador? A banda de la responsabilitat civil i penal del vehicle, existeix la possibilitat que el programa que controla un vehicle autònom pugui ser piratejat i, arribats a casos extrems, fins i tot podríem passar a ser controlats remotament per un tercer.

Un aspecte que cal tenir en compte és que si el cotxe autònom practica una conducció segura, sempre respectant acceleracions progressives i els límits de velocitat establerts a cada país i via, algunes marques podrien perdre part del seu encant per als seus clients, ja que difícilment podrien vendre una idea de certa esportivitat o passió al volant per haver de centrar-se a garantir el màxim confort i seguretat als ocupants del vehicle. I tot i que pugui semblar un aspecte menor derivat del gran debat del vehicle autònom, podria tenir importants repercussions comercials per als principals grups fabricants del planeta.

Per acabar, una petita reflexió. Honradament, ¿compraríeu un cotxe que posés en risc la vostra vida i la de la vostra família, amics i companys en una situació límit? Probablement la seva resposta és que no. ¿Però no heu pujat amb algú que ha comés alguna imprudència al volant o que no estava en les millors condicions per circular? En aquest cas, la vostra resposta probablement serà afirmativa.

En definitiva, el debat ètic i moral que obre el vehicle autònom és laberíntic i polièdric. Arribats a aquest punt, fins i tot he de reconèixer que no tinc gaire clar el futur i la viabilitat del vehicle autònom.