El Mecedes-Benz Classe G elèctric havia de ser el totterreny de luxe del futur de la marca de l’estrella, la conversió ecològica i sostenible d’un autèntic dinosaure que porta vigent al mercat (sense grans canvis estètics) des de l’any 1978. El Classe G sempre ha estat un totterreny de l’antiga escola, un model dur, robust i potent que els principals competidors de Mercedes com ara Volvo, Porsche, BMW o Audi mai han pogut imitar, i s'ha convertit en l’autèntic orgull de la marca establerta a Stuttgart.

L’any 2020, Mercedes va decidir presentar la versió elèctrica del seu totterreny estrella, que havia de conquerir el segment dels 4x4 elèctrics de luxe mantenint l’estètica del model original i la seva aposta pel luxe. Però cinc anys després, Mercedes s’ha adonat que la seva aposta no ha estat encertada després de vendre només 1.450 unitats del Classe G elèctric en els darrers 24 mesos, tal com explica el diari alemany Handelsblatt. Convé apuntar que en el mateix període de temps, Mercedes ha venut un total de 9.700 unitats del mateix model amb motor de combustió de gasolina, gairebé set vegades més que no pas les vendes de la versió elèctrica malgrat els esforços comercials de la marca.

Segons apunta el mitjà alemany, membres de la direcció de Mercedes han reconegut que el Classe G elèctric ha estat “un fracàs absolut”. La raó és que la demanda d’aquests models elèctrics ha estat molt menor de la prevista per Mercedes: a tall d’exemple només cal explicar que la marca només ha venut 58 unitats del Classe G elèctric al principal mercat del món, la Xina, durant tot l’any 2024, i que no ha estat capaç de vendre ni una sola unitat del model de zero emissions als Estats Units.

Entre les causes del fracàs comercial del Classe G elèctric de 587 CV de potència no es pot destacar el preu (163.757 euros), ja que és molt similar al dels models d’accés amb motor de combustió de 449 CV i és gairebé 60.000 euros més econòmic que el model AMG G63 amb motor gasolina V8 (o de vuit cilindres en V, si ho preferiu) de 585 CV, una mica per sota de la potència del model elèctric.

Mercedes-Benz creia que la versió elèctrica del Classe G es vendria millor que la de gasolina, ja que, en definitiva, qui no vol un model més potent, més barat i més ecològic? La resposta passa pel perfil dels clients d’aquests totterrenys de luxe, poc o gens interessats en mobilitat elèctrica, i de manera significativa, en el fet de presentar una autonomia elèctrica real de poc més de 350 quilòmetres, un factor diferencial en un model que, tot i les seves habilitats fora de l’asfalt, sovint es fa servir com a cotxe per fer viatges i desplaçaments per carretera. 

Plou sobre mullat

El cas del Classe G elèctric no és una excepció dins del grup Daimler, matriu de Mercedes-Benz. Sense anar més lluny, la seva berlina elèctrica de representació, anomenada EQS, no assoleix les xifres de vendes ni el prestigi dels Classe S amb motors de combustió, que continuen sent els favorits dels clients d’aquest segment.

El gran entrebanc financer i comercial originat pel Classe G elèctric i per l'EQS en els comptes ha fet que Mercedes es plantegi de nou el full de ruta per a l’electrificació de la seva gamma, especialment pel que fa a models totcamí i totterreny. D’entrada, el fracàs comercial dels darrers models elèctrics ha fet que la marca hagi decidit introduir novament models amb motors de combustió en la seva gamma de futur en la resta de segments. Això posa en qüestió la complicada situació del director executiu de l'empresa, Ola Källenius, a qui molts accionistes consideren que no està a l'altura del seu predecessor, Dieter Zetsche.