Feia temps que Bugatti planejava aquesta jugada mestra. Amb el Veyron, un autèntic mite de l’automoció, els alsacians van ser els creadors del concepte ‘hypercar’ o hipercotxe, un vehicle amb més de 1.000 CV que tenia un preu sempre superior al milió d’euros. Ferrari, Porsche, McLaren i altres marques van copiar l’estratègia de Bugatti amb hipercotxes tant o més espectaculars que el Veyron, fins al punt que van arribar a fer que el seu susbtitut, el Chiron, semblés un cotxe una mica descafeïnat o, si més no, van eclipsar-lo una mica.

Ara Bugatti torna a la càrrega amb el Divo, un cotxe del qual només fabricarà 40 unitats a un preu de més de cinc milions d’euros cadascuna. Encara que tinguéssim els diners, tampoc el podríem comprar, ja que les 40 unitats estaven venudes fins i tot abans que els clients haguessin vist el Divo. Aquest és l’autèntic poder de Bugatti: la confiança cega dels seus clients.

Per què Divo?

Albert Divo va ser un mític pilot francès de Bugatti dels anys 20 del segle passat, campió de la Targa Florio siciliana en dues ocasions al volant d’un cotxe de competició de la marca alsaciana.

El Divo utilitza un motor de gasolina W16 (és a dir, dos motors V8 units) alimentat per quatre turbos que li permet arribar als 1.500 CV de potència, associat a un esquema de tracció integral.

De fet, el Divo utilitza la plataforma i la mecànica del Chiron, però amb unes suspensions millorades, més bon coeficient aerodinàmic i amb un intens programa de pèrdua de pes que li permet homologar 35 quilos menys que el seu germà a la bàscula.

Les millores del Divo permeten que aquest sigui vuit segons per volta més ràpid que el Chiron al circuit de proves de Nardó (Itàlia), tot i que la velocitat punta del Divo és inferior a la del Chiron o el Veyron: ‘només’ arriba als 380 km/h, perquè no disposa d’un mode ‘Top Speed’ com el dels seus germans de gamma.

La presentació del Divo va ser privada. Es va fer en un acte destinat als propietaris del Chiron en què Bugatti va vendre les 40 unitats que fabricarà a un preu de més de 5 milions d'euros cadascuna, gairebé cinc cops més del que val un LaFerrari, un Pagani Huayra, un Porsche 918 Spyder o un McLaren P1, tots ells menys potents però probablement més ràpids i efectius que un Divo en un circuit. Però en el segment dels hipercotxes ser el millor o el més ràpid no sempre et converteix en el més desitjat.