Els 3 grans encerts d’Elon Musk al capdavant de Tesla

Tot i que molta gent pensi el contrari, Elon Musk no va fundar Tesla. L’empresari sud-africà, convertit ja en un home de negocis després dels èxits d’algunes companyies que sí que havia fundat prèviament, com ara PayPal o Zip2, va convertir-se en el primer gran inversor de Tesla, fundada l’any 2003, quan era només una start-up de Sillicon Valley. Malgrat que no va ser el fundador real de la companyia (Elon Musk no va fer cap aportació financera al projecte fins a l'any 2005), aquest emprenedor sí va ser el gran valedor de la marca, i l’any 2008 ja exercia com a CEO de la marca californiana. 

A hores d’ara no sabem del cert com ho farà Elon Musk per renovar i millorar Twitter, la xarxa social de l’ocell, que ha comprat aquesta setmana per 44.000 milions de dòlars, però si analitzem algunes de les claus que expliquen l’èxit de Tesla potser podem veure alguns patrons que es repeteixen en el seu pla de negoci.

Un elèctric atractiu

El primer gran encert de Musk va ser la preparació i el llançament del Model S, una berlina elèctrica d’altes prestacions que havia de substituir el primer Tesla Roadster, un model elèctric que aprofitava la base d’un Lotus Elise i del qual només es van fabricar 2.450 unitats, avui molt ben valorades en el mercat de segona mà però absolutament insuficients per consolidar Tesla com un gran fabricant.

Si Tesla volia fabricar cotxes en sèrie necessitava una fàbrica convencional per fer-los. Així doncs, Musk va negociar amb Toyota la compra de la planta de Fremont, a l’estat de Califòrnia, per uns 45 milions de dòlars. Gràcies a aquesta primera adquisició, Tesla es va poder enlairar i fabricar en sèrie el Model S, el model que canviaria per sempre la història de la marca. 

L’empresari sud-africà va entendre que els compradors de cotxes elèctrics no volien cotxes diferents o estrafolaris, sinó cotxes elegants i esportius, amb un disseny suggerent i aspiracional, elements tots ells que oferia el Model S, que es va començar a comercialitzar el 2012 i que aviat va convertir-se en un èxit de vendes. Els compradors volien (i volen) un cotxe elèctric que disposi de potència i que esdevingui també un símbol d’un estatus social i d’un estil de vida, i en aquest sentit l’exposició de la marca a les xarxes socials i el fet que molts actors, esportistes o músics s’hagin deixat veure en públic amb models de Tesla n’ha afavorit el posicionament.

Pantalles gegants, actualitzacions a distància i Autopilot

El segon encert d’Elon Musk al capdavant de Tesla va ser confiar-ho tot a la digitalització dels cotxes, eliminant pràcticament tots els botons i comandaments de la consola central i confiant la gestió de les funcionalitats a una gran pantalla central tàctil. Aquesta idea, que podia semblar esbojarrada i una mica excèntrica, va ser tot un èxit. De fet, tots els fabricants convencionals han copiat el disseny i la distribució de la gran pantalla central tàctil i la progressiva eliminació dels botons físics dels seus cotxes.

El sistema d’infoentreteniment dels Tesla, a més, estrenava un innovador sistema d’actualització a distància sense fils, gràcies a la connexió a internet de sèrie dels cotxes i a la possibilitat d’actualitzar les aplicacions i funcionalitats dels vehicles sense necessitat de passar pel taller. D’aquesta manera, tot i el pas del temps, els Tesla es mantenen actualitzats i compatibles amb les novetats electròniques que constantment milloren les existents.

Però el factor més important d’aquest segon bloc ha estat, sense cap mena de dubte, el sistema de conducció autònoma Autopilot, que ha permès que els Tesla es consolidin com un dels referents més importants d’aquesta tecnologia a escala mundial.

Xarxa de carregadors, no de concessionaris

L'últim punt revolucionari del full de ruta de Tesla ha estat crear una xarxa de carregadors ràpids pròpia gràcies als superchargers o supercarregadors, una xarxa que originalment era de franc per als compradors dels seus cotxes però que amb el temps s’ha obert a altres cotxes elèctrics d’altres fabricants i que s’ha acabat convertint en una xarxa de pagament. Amb tot, Tesla va ser el primer fabricant en resoldre el problema dels punts de càrrega en ruta per als seus clients, marcant un cop més un camí que la resta de la competència ha hagut de seguir.

Per acabar, Tesla presenta un model comercial força diferent del dels fabricants convencionals. Tesla no té una xarxa de concessionaris pròpia com la resta de fabricants, i confia en les vendes per internet com a model comercial i de connexió directa entre els compradors i la pròpia marca.

Gràcies a aquest model empresarial disruptiu. Elon Musk ha estat capaç de convertir Tesla en un referent de la indústria automobilística en poc més de deu anys, amb més d’un milió d’unitats venudes, noves gigafàbriques a la Xina, Europa i els Estats Units i una demanda de vehicles nous que no para de créixer. També és cert que la seva gestió té algunes ombres, com ara els llançaments dels nous Tesla Semi i Tesla Roadster, ajornats sine die a l’espera que es regularitzi el mercat mundial de components electrònics com els semiconductors i de disposar d’una tecnologia de bateries de liti de nova generació amb més capacitat i densitat energètica que faci possibles els últims objectius d’Elon Musk.

En definitiva, visionari o excèntric?

El que queda molt clar és que Elon Musk no és un empresari convencional. De fet, ara aposta fort per un robot amb forma humana que vol fabricar amb la marca Tesla, però el sud-africà també té altres empreses que poden semblar-nos una mica excèntriques o estrafolàries (i que funcionen bé a la borsa) com ara SpaceX i el seu pla per arribar a Mart, o fer excursions de pagament fora de l'òrbita terrestre, SolarCity, una empresa especialitzada en l’aprofitament de l’energia solar o el sistema de transport subterrani Hyperloop, que hauria de permetre solucionar part del trànsit urbà mitjançant l’ús de tubs i càpsules que hi circulen sense resistència ni fricció de l’aire. Alguns dels seus projectes i idees no semblen realitzables, i fins i tot han despertat algunes crítiques i han estat objecte de befa, però també és veritat que els directius dels grans fabricants automobilístics tradicionals qualificaven Tesla d’"una excentricitat i un model poc realista” i finalment han hagut d’adaptar la seva estratègia comercial i la seva gamma de productes en funció del que fa Tesla, com el cas del grup Volkswagen, segon fabricant mundial i que ja va anunciar fa dos anys que el seu objectiu real era superar Tesla i convertir-se en el nou referent de la mobilitat elèctrica.