Seat Panda: l’èxit de la simplicitat
Havia de ser barat de fabricar, lleuger i senzill. La primera versió duia un motor bicilíndric de tan sols 652 cc refrigerat per aire que només pesava 650 quilos
El seu eslògan comercial era: “Amic per a tot”. Però -probablement- no hi ha hagut cap exercici publicitari més favorable a la història d’aquest cotxe que la cançó dels Estopa La raja de tu falda... I això que parla d’un “ pinyaco ” amb un Seat Panda.
A Fiat han tingut la mà trencada, de sempre, en la creació de cotxes utilitaris petits: el Topolino o el 500 són alguns exemples d’èxit. El 1980 van crear el Panda com a resposta de la marca torinesa a l’enèsima crisi del petroli, i Seat no va trigar a incorporar al seu catàleg aquest cotxe, a mig camí entre el Fiat 126 i el Seat 127.
Va ser dissenyat, com tants altres de Fiat, per Giorgetto Giugiaro, i per a molts analistes el Panda és una joia del disseny industrial gràcies al seu concepte simple i minimalista.
El Panda havia de ser barat de fabricar, lleuger i senzill. Les proteccions de plàstic als laterals van ser una solució que més tard hem vist en altres cotxes; una bona idea per protegir la carrosseria de cops i ratllades pròpies dels aparcaments en llocs massa estrets.
La primera versió duia un motor bicilíndric de tan sols 652 cc refrigerat per aire que només pesava 650 quilos. Després n’hi va haver de més sofisticades, i fins i tot alguna amb transmissió a les quatre rodes.
Tot i que no corria gaire, alguns pilots com Carlos Sainz van començar a competir amb un petit Panda, i jo mateix vaig acompanyar com a copilot esportistes com els motoristes Alex Crivillé o Joan Garriga, que van fer alguns ral·lis amb el petit Seat. Després es va reconvertir en el model Marbella.